Sandro Rosell es querella contra la ‘claveguera policial’ per haver ordit la trama contra ell

La querella, a la qual ha tingut accés EL PERIÓDICO, assenyala com a presumptes autors dels fets, entre d’altres el comissari jubilat José Manuel Villarejo, que segons ha reconegut ell mateix va ser el responsable del que va denominar projecte Barna o operació Catalunya, una investigació parapolicial sense control judicial destinada a treure els draps bruts dels dirigents independentistes catalans; l’exinspector de Policia Antonio Giménez Raso, que hauria cobrat fons reservats per la seva participació en les indagacions; i el que va ser el 2015 afegit de l’FBI a l’ambaixada dels Estats Units a Madrid Marc L. Varri.

El relat de la querella es basa en la informació publicada per aquesta redacció de les maniobres que van portar a terme els integrants del qualificat per la Fiscalia Anticorrupció com a «clan policial mafiós», liderat per Villarejo, contra el president del club català. També es recolza en diversos fragments sonors gravats per l’excomandament policial, difosos pel diari digital ‘El Món’, que evidencien que l’actual senadora del PP Alicia Sánchez-Camacho va reclamar a l’excomandament policial que investigués Rosell.

No hi és Sánchez-Camacho

Malgrat això, el representant legal de l’empresari català, l’advocat Pau Molins, no inclou «de moment» com a querellada la senadora, tot i que considera que un dels àudios del comissari la «incrimina directament», de manera que obre la porta que se li atribueixi «àmpliament la condició de querellada».  

Per això, el lletrat deixa a criteri del jutge la decisió de si, amb els indicis que s’aporten en l’escrit, es remet el cas al Tribunal Suprem, on és aforada Sánchez-Camacho; o per contra se cita abans a declarar Villarejo: «A fi que, en seu judicial, confirmi (o eventualment ampliï) les manifestacions incriminatòries, pròpies i de tercers, que ha efectuat davant els mitjans de comunicació, així com els continguts de les notícies aparegudes a la premsa».

La querella afirma, a més, que malgrat que Rosell no exercia el 2012 cap càrrec públic, ni militava tampoc en cap partit polític, alguns dels responsables de les clavegueres el consideraven pròxim a l’independentisme. «Aquesta circumstància, unida a la indubtable rellevància social del FC Barcelona, va posar el querellant en el punt de mira de l’esmentat entramat delictiu», prossegueix el lletrat, que cita el contingut d’un altre àudio per assegurar que Sánchez-Camacho va destacar que la família de Rosell era una de les fundadores del partit Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), juntament amb les famílies Pujol i Sumarroca, i que van ser aquestes persones les que l’haurien haurien «col·locat» al capdavant de l’entitat esportiva blaugrana.

Manos Limpias

L’advocat cita també altres persones, al·ludides en les informacions publicades per EL PERIÓDICO, que també haurien participat en la investigació parapolicial contra Rosell, com per exemple els directius del pseudosindicat Manos Limpias, que van interposar una querella contra l’expresident del Barça pel fitxatge del jugador brasiler Neymar Jr.

El maig del 2014, sempre segons l’escrit del lletrat Pau Molins, el comissari jubilat va contactar amb l’agent enllaç de l’FBI a Espanya Marc L. Varri, amb qui Villarejo mantenia «una llarga i estreta relació». Es van reunir en diverses ocasions, prossegueix el text, que destaca que en les trobades hi va participar el director adjunt operatiu de la Policia, Eugenio Pino, amb la intenció de sol·licitar ajuda a la policia nord-americana per «combatre l’independentisme català».

«Segons les referides notícies de premsa, en les esmentades trobades s’hauria acordat activar –o, en tot cas, aprofitar– un suposat requeriment d’informació remès des dels Estats Units a Espanya en relació amb el denominat assumpte ‘Fifagate’, de corrupció en el món del futbol, que serviria com a pretext per iniciar una investigació policial per les autoritats espanyoles respecte de Sandro Rosell en relació amb assumptes que no tenien res a veure amb l’esmentat escàndol», destaca la querella.

No va anar a declarar

Aquesta investigació procedent dels Estats Units estaria, segons les accions legals, en l’origen de l’oberta a Espanya, que va permetre l’ingrés a la presó de Rosell. «Marc L. Varri va intervenir personalment en algunes de les diligències que es van portar a terme de resultes de l’esmentada investigació [...], tot i que, sospitosament, no en les relacionades amb Rosell. De fet, havent sigut formalment citat a declarar com a testimoni en el judici de Rosell, que se celebraria l’any 2019 en la Secció Primera de l’Audiència Nacional, Varri no es va dignar a comparèixer i ni tan sols va justificar la seva absència», prossegueix el lletrat.

Notícies relacionades

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Trapero aposta per un increment dels Mossos per rebaixar el crim

Finalment, la querella recorda que el mateix Villarejo, en un programa de televisió, va acusar la magistrada Carmen Lamela, instructora del cas Rimet, d’haver «acceptat investigar i empresonar Rosell a canvi de ser promocionada al Tribunal Suprem». Per això, l’advocat insta la Sala Penal del Tribunal Suprem que revisi l’arxiu de la querella que van interposar contra la instructora.

Les accions legals empreses per Rosell, que hauran de ser acceptades pel jutge Manuel García Castellón, també s’adrecen contra un policia en actiu i contra l’excap d’assumptes interns Marcelino Martín-Blas. En aquest últim cas, en virtut d’un extracte de 31 segons d’una gravació, també publicada a ‘El Mon’, en la qual Villarejo comunica a aquest comissari principal, que el perseguia des del 2012, que un objectiu policial «s’ajunta molt amb un tal Enrique Coll, que és de total confiança de Sandro Rosell». A les agendes de Villarejo no hi ha cap evidència de la participació de Martín-Blas en la investigació parapolicial contra l’expresident del FC Barcelona.