L’ANC aguanta el pols amb ERC en la Diada de la fractura

Els líders de l’ANC i Òmnium s’estrenaven aquest Onze de Setembre marcat pel desafiament de l’Assemblea a Esquerra i per la consegüent plantada del president Pere Aragonès. Dolors Feliu va lidiar amb la seva primera gran ‘mani’ complint l’expectativa que es va marcar –arribar, com a mínim, al mateix nombre de manifestants que l’any passat–, amb la pressió afegida d’intentar superar el llindar per poder llançar un ultimàtum. Segons la Guàrdia Urbana de Barcelona, van acudir a la cita 150.000 persones, mentre que els promotors en van comptar 700.000. El 2021, la policia municipal en va registrar 108.000 i l’ANC, 400.000. Lluny queden les masses prèvies a la pandèmia, però continuen exhibint múscul.

La marxa va arrencar a la cruïlla de l’avinguda del Paral·lel amb Drassanes amb consignes a favor de la desconnexió. L’absència d’Aragonès es va contrarestar amb crits de «Puigdemont, president», en l’arrencada i el final de la manifestació a l’avinguda del Marquès de l’Argentera. Esquerra es va desplegar en el seu propi acte i va treure pit del seu suport a les urnes, com a força més votada en el pla sobiranista, davant les esbroncades rebudes durant la jornada: «Ningú ens callarà. No tenim por», va assenyalar el líder, Oriol Junqueras, mentre que Aragonès va reafirmar que Catalunya «tornarà a votar». D’acord amb els càntics en la protesta de l’ANC, pocs militants van decidir anar-hi. Els titulars de Junts del Govern es van deixar veure, però la CUP també va passar desapercebuda, centrant-se en els seus actes de partit.

«Independència o eleccions»

La líder de l’Assemblea, amb xifres a la mà, no va escatimar els dards als republicans i va apostar per construir un quart espai independentista: «No més eleccions amb proclames i sense projecte per a la independència [...] Si aquest Govern i aquest Parlament giren l’esquena, hi ha gent per fer una llista cívica. És a les nostres mans, s’han de canviar les regles del joc». El públic va respondre amb crits de «Govern, dimissió».

«Fa falta foc nou [...] L’ANC posarà tots els seus mitjans per sortir de l’immobilisme. No més vot captiu», va continuar, per rematar exigint competició a les urnes. «Les opcions són clares: o fem la independència o que convoquin eleccions».

Feliu va carregar contra els que busquen «desmobilitzar» i «es queden a casa amagant-se quan la gent surt al carrer a demanar llibertat». Va amanir la crítica retraient els «falsos diàlegs» i la relació amb el president del Govern central, Pedro Sánchez, «que treu pit del 155». Els manifestants, de negre, van exhibir cansament i cabreig. Es van repartir cartells en què es podia llegir «botiflers», «DUI o dimissió» o «ERC heu perdut el carrer». «Sí, sí, encara som aquí», van exclamar. 

El pla d’Òmnium

Òmnium Cultural sí que va ajuntar la plana major. Després de les tradicionals ofrenes florals a Rafael Casanova, l’entitat va conjurar els tres partits independentistes, els comuns i els sindicats majoritaris (CCOO i la UGT). Xavier Antich, amb la camisa blanca que solia portar el seu predecessor Jordi Cuixart, va solemnitzar el seu missatge a favor de la unitat envoltat de la junta de l’entitat a la tarima.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Va insistir a saber llegir el nou cicle i va receptar una nova direcció estratègica, un altre ‘estat major’ amb noves cares, per avançar cap a la independència, per tal de poder tancar el cercle del 2017 i deixar enrere rancors i remordiments. La líder de l’ANC no el va aplaudir. A la tarda, en el seu discurs en la manifestació antipartits, Antich va demanar «no buscar culpables» i «no confondre’s d’enemic». I va ser esbroncat. 

La Diada d’aquest any marca un punt d’inflexió en el convuls procés. La confrontació caïnita s’accelera a les portes d’un cicle multielectoral i la desorientació, a falta d’un full de ruta compartit, ancora el moviment en el retret i, a més, en les tesis de l’antipolítica. El debat de política general marcarà el futur del Govern, ja que Junts insinua que se’n despenjarà, però, al carrer, la força es mesurarà en el cinquè aniversari de l’1-O. Deu anys després de la primera gran manifestació independentista, regna la discòrdia. Està per veure si la configuració d’un nou ‘estat major’ recondueix les relacions per, com prometen, «tornar-ho a fer».