ERC no fa cas de Junts i exigeix més temps per organitzar un nou ‘estat major’

La postconvergència, en privat, assegura que el pols d’Esquerra a l’ANC aquesta Diada ha sigut «un fracàs» i que els seus socis estan «aïllats». Ara bé, mostren preocupació perquè l’immobilisme dels seus socis els posarà en la tessitura de decidir si surten del Govern, com han amenaçat, o no. «És un bumerang», diuen fonts d’ERC. I és que els seus càlculs passen perquè Junts decideixi què fer, si consulta o no la militància sobre la ruptura de l’Executiu, i això enverini les dues faccions que ERC identifica en l’entramat postconvergent, els hereus de CDC i els ‘activistes’. «No és el nostre problema. Els tres punts a què ells al·ludeixen no són prioritaris com perquè l’estabilitat del Govern en depengui», assenyalen aquestes veus.

¿Significa això que ERC no vol abordar la creació d’«un espai de consens estratègic», un dels molts noms que agafa el ‘sanedrí’, ‘estat major’ o ‘consell de direcció’? No. Els republicans es mostren favorables a l’existència d’un fòrum de «consens estratègic», que es vol «molt discret», amb presència del Govern en nom del president i els partits i entitats, però que, sota cap concepte, determini què ha de fer el president Pere Aragonès. «‘De consens’ vol dir que tothom hi estigui d’acord». A més, aquest òrgan el demanen entitats com Òmnium, i el seu esbós de ‘sanedrí’ no desagrada als republicans. Això sí, el naixement d’aquest òrgan «requereix un temps de cocció, que no serà condicionat per les necessitats internes de Junts».

Els republicans sospiten que rere les demandes de Junts s’amaga la voluntat de guanyar la rellevància i el poder de decisió que no els van donar les urnes, ni en els comicis al Parlament, ni en els del Congrés. Un altre temor recurrent, i vinculat a l’anterior, és que Junts tracti de col·locar aquest ‘sanedrí’ sota el paraigua del Consell per la República, l’entitat creada per l’expresident Carles Puigdemont. 

Sense canvis després de la Diada

Diverses fonts republicanes asseguren que els esdeveniments d’aquest cap de setmana no han fet variar gens ni mica aquesta voluntat de mostrar fermesa de Junts. I que no temen «en absolut». «Com més pressió traslladen, menys cedirem. Si ho féssim, perdríem posició de força», afirma una veu, que sentencia: «Ells mateixos estan estrenyent el seu camí».

Junts manté les seves tres exigències perquè, segons el seu parer, la Diada va ser relativament satisfactòria per al partit. El diagnòstic és que ERC, i més concretament el seu líder Oriol Junqueras, han fracassat en el pols amb l’ANC i ara estan «molt nerviosos», mentre que la seva estratègia –malgrat que també era objecte de crítiques en la manifestació– no ha sigut erosionada. «No li pots fer un pols al carrer», resumeixen des de la direcció de JxCat, que també veuen certes esquerdes internes en l’estratègia d’ERC. «Han quedat aïllats, perquè nosaltres mantenim cercles concèntrics, malgrat les diferències, amb l’ANC i Òmnium, mentre que ells ja no i volen imposar la seva estratègia».

Les converses seguiran en el terreny de la discreció fins al debat de política general, que hauria de ser l’escenari que recollís els eventuals acords entre els dos socis del Govern.

La preocupació de Junts

Notícies relacionades

Oriol Junqueras: «El PSOE agraeix que hi hagi independentistes que no apostin per la taula de diàleg»

¿Jugant amb la ruptura? Les dues ‘esquerdes’ que posen en perill l’estabilitat del Govern d’ERC i Junts

Però a Junts no s’amaga certa preocupació: si ERC persisteix a no cedir, llavors la pilota serà a la teulada dels de Jordi Turull i Laura Borràs. I en aquest moment el dilema serà notable. Aquest dilluns s’han vist les dues diferents visions sobre què fer. Mentre Turull a Rac-1 apostava per la mà estesa per evitar el «cop de porta» entre els socis, Laura Borràs intervenia a La 2 afirmant que és «perfectament possible» que es produeixi la ruptura del Govern. «És perfectament possible que Junts deixi el Govern perquè hem analitzat els compromisos que vam adquirir, i els volem complir, i nacionalment no s’estan complint», ha dit.

Així, la nova data límit del sobiranisme és el debat de política general al Parlament a final de mes. Les negociacions entre socis es mantindran fins aquesta data en un context, en principi, de discreció.