El Govern salvarà l’augment de la despesa en Defensa amb un pla especial per no xocar amb Podem

El Govern inclourà l’augment de despesa militar que Pedro Sánchez ha compromès amb l’OTAN en un pla especial de Defensa, per salvar així les reticències d’Unides Podem, que es nega a aquesta pujada. Des de la part socialista es va defensar sempre que aquest increment es produiria, però unes paraules a finals d’agost de la vicepresidenta segona a la SER van llançar dubtes sobre la incorporació d’aquesta promesa en els Pressupostos del 2023. Yolanda Díaz va afirmar llavors que en les negociacions mantingudes amb l’ala socialista de l’Executiu no figurava el creixement d’aquesta partida. «Al sostre de despesa que negociem a l’estiu sens dubte no hi havia l’increment de la despesa en Defensa. Els Pressupostos han de ser útils a la ciutadania i entrar a les cases de la gent», va apuntar.

És cert que la pujada de la despesa en Defensa no figura en el sostre de despesa, però fonts governamentals explicaven aquest dimecres que això no significa que no estigui inclosa en els comptes de l’any vinent. És una qüestió només tècnica, de praxi pressupostària, ja que el pla especial de Defensa, que habitualment es dedica per a inversions militars, no computa en el límit de despesa, com tampoc ho fan les transferències a les comunitats autònomes o a la Seguretat Social. 

D’aquesta manera, el bloc socialista del Govern salva el xoc amb Unides Podem i amb alguns dels seus aliats parlamentaris. Serà aquest paquet extraordinari el que recollirà l’augment de la despesa militar, però així s’evita la censura dels socis de coalició, que es negaven que baixessin altres partides perquè pugés la destinada a Defensa. És a dir, que una inversió més gran en aquesta secció pressupostària «no competirà» amb els diners que es destinin a polítiques socials.

En tot cas, el Pressupost caldrà votar-lo en el Congrés i en el Senat amb aquesta pujada de la despesa en Defensa. El PP, quan aquest debat es va obrir a nivell internacional, es va mostrar partidari de donar-li suport, però des de l’Executiu no se’n fien: no esperen comptar amb el seu concurs i buscaran les abstencions d’alguns dels grups que recolzen el Govern per aprovar-ho, perquè si una de les seccions dels Pressupostos no surt aprovada, cau tot el projecte de llei. En l’Executiu creuen que els populars poden tenir aquesta temptació i per això no faran dependre la sort de totes els comptes de l’Estat del vot afirmatiu de Génova en Defensa. 

Després de la invasió de Moscou sobre Ucraïna el líder socialista va anticipar que el Govern engreixaria la inversió en Defensa. Va ser en l’última cimera de l’OTAN, que Madrid va acollir al juny, quan va concretar els terminis. L’Executiu es va comprometre amb els aliats a augmentar progressivament la despesa militar fins a arribar al 2% del PIB el 2029. Espanya està ara mateix molt per sota d’aquest llindar. Segons els càlculs de l’OTAN, se situa en un 1,01%, per la qual cosa en tot just set anys el Govern haurà de duplicar la partida.

«Dissuasió» de Rússia

Ja el Consell de Ministres va aprovar el 5 de juliol passat un crèdit extraordinari de gairebé 1.000 milions d’euros en Defensa (999,7 milions, en concret) per avançar en el compliment dels compromisos amb l’Aliança. Però perquè la inversió militar creixi i s’aproximi al 2% que els membres de l’OTAN van rubricar en la cimera de Gal·les del 2014 era necessari consolidar els augments en els Pressupostos. I és el pas que ara donarà l’Executiu en els comptes de l’any vinent.

Notícies relacionades

Sánchez s’envalenteix i desafia Feijóo a més duels al Senat

Oriol Junqueras: «El PSOE agraeix que hi hagi independentistes que no apostin per la taula de diàleg»

Malgrat els dubtes sembrats per Unides Podem amb les declaracions de Díaz, ja aquells dies, també a la SER, el mateix Sánchez va ratificar que sí que hi hauria augment de la despesa militar, tant pel context de guerra a Ucraïna, com per «dissuadir» Rússia de les seves pretensions expansionistes a Europa i per complir els compromisos contrets tant amb l’OTAN com amb la UE. Però no va donar pistes de quina seria la sortida tècnica.

Ara el mecanisme ja es coneix. Falta saber quin serà el percentatge concret d’increment de la partida en Defensa. A Hisenda, que porta les regnes de les negociacions amb els morats i els socis habituals, responen que dependrà de l’ajust final dels Pressupostos, perquè aquesta despesa més gran sí que computa com a dèficit.