Turull demana unitat a Junts per pressionar ERC i evitar la ruptura del Govern

Un ultimàtum estructurat en tres exigències. La creació d’una coordinació estratègica del procés, la unitat d’acció dels grups parlamentaris a Madrid i la reconversió de la taula de diàleg perquè se centri, només, en l’amnistia i l’autodeterminació, «no Rodalies». Dels tres punts, segons asseveren fonts postconvergents, el prioritari és el flanc madrileny, poc menys que aconseguir que els actuals grups parlamentaris d’ERC (13 diputats) i Junts (4 escons) es converteixin, a la pràctica i quant a la relació amb l’Estat, en una única veu amb representants. Una proposta que els republicans mai s’han molestat ni a discutir, per tal com entenen que els postconvergents miren de guanyar així una influència i poder decisió que les urnes no els han donat.

N’hi ha prou amb recordar el que va dir Oriol Junqueras, dissabte passat, en una entrevista a EL PERIÓDICO. Preguntat sobre aquesta entesa a les Corts, el president d’ERC va dir «estar a favor» de la coordinació, i que el nombre d’iniciatives votades en el mateix sentit per postconvergents i republicans era aclaparadora, però alhora es va mostrar convençut que «aquesta coordinació es basa a respectar la majoria democràtica». Segons fonts presents en la cimera de dimecres, els representants de Junts van exigir a ERC que tingués en compte que al Parlament són 33 i 32, i que l’acció de govern així ho ha de reflectir.

Els consellers i la taula

Entre la sortida de Junts de l’alineació del Govern per a la taula de negociació –després de vetar el president Pere Aragonès que els representants del partit no fossin membres, al seu torn, del Govern–, fins al dia de l’ultimàtum, el sector ‘activista’ comandat per Borràs ha abocat acerades crítiques a l’Executiu per abandonar gradualment, assenyalaven, el camí cap a la independència. Ara bé, fonts de Junts apunten que estan disposats a retocar la delegació perquè només hi acudeixin consellers sempre que es pacti que només es parlarà de com tornar a votar en una consulta i d’una solució per als que han tingut o continuen tenint causes judicials obertes per la convulsa tardor del 2017.

En aquest context és on ERC entén que el ‘ho agafes o ho deixes’ de Junts no és més que «una fugida cap endavant, una externalització al Govern dels problemes internes que pateixen». Uns problemes que s’agreugen quan l’ANC escampa el seu pla de presentar-se a les eleccions amb una llista cívica pròpia. El fantasma de l’escissió va cobrant força. I davant això, ERC ha traslladat que no cediran a les demandes. I converteix, així, l’ultimàtum en un «bumerang», com va definir un alt càrrec d’ERC i va coincidir un altre de Junts.

«Turull ja no controla què passarà, depèn totalment d’Aragonès», assenyalen fonts del Govern. A tot això cal afegir que el partit s’ha compromès a una consulta a les bases sobre si sortir o no del Govern, amb la qual cosa el risc de ruptura existeix per molt que la direcció promogués que s’ha de mantenir a l’Executiu. Turull té davant seu una tasca d’orfebreria: mirar de buscar una sortida discreta amb ERC, que pugui acontentar Borràs i que les bases no vegin com una cessió als republicans. El secretari general, diuen els seus, està portant a terme una gestió intel·ligent i ha guanyat algunes partides a la presidenta del Parlament suspesa. Però aquesta vegada la tensió és tal que fins i tot els consellers més optimistes mostren la seva preocupació.

Els ponts

Notícies relacionades

De la tensa Diada a unes municipals sense treva: els 7 exàmens del curs polític a Catalunya

Laura Borràs eleva el seu atac a la taula de diàleg i la titlla de «contrària» a l’independentisme

Per obtenir aquesta concessió, Turull compta al seu favor amb la bona relació que va travar amb el president d’ERC, en tot el període d’empresonament, i l’excel·lent entesa que va demostrar amb la secretària general republicana quan ell era el president del grup parlamentari de Junts pel Sí i, ella, la portaveu.

El temor del sector partidari de no sortir del Govern és «quedar-se fora durant mesos perquè, pressenten, ERC no convocaria eleccions sinó que continuaria governant, mirant d’esgotar la legislatura». I les finestres mediàtiques i d’influència estant a l’oposició són molt menors que quan s’exerceix el poder. El que prefereix la sortida, apunta una oposició «total» per rascar vots de cara al multiticle electoral que s’acosta.