Revisió als tres punts de l’ultimàtum de Junts a ERC: ¿qui té raó?

Text de l’acord de Govern entre Junts i ERC: «Promoure i participar en un espai de coordinació, consensos i direcció estratègica col·legiada per generar consensos entre els principals actors independentistes». Aquest espai es vol a cinc [els tres partits i les dues entitats] [...] i busca transitòriament la coordinació amb el Consell per la República fins que aquest finalitzi la reformulació.

Com es podia esperar, ja que aquesta pedra va ser la que més va costar de treure de la via de l’acord l’abril del 2021, els partits tornen a xocar amb el ‘sanedrí’ o ‘estat major’ (els problemes ja neixen en la denominació). Junts acusa ERC de no haver mogut un dit per crear-lo, sobretot quan l’espai de diàleg que existia, ja des del 2017, va deixar de reunir-se el desembre passat. ERC acusa Junts d’haver boicotejat els treballs previs per reformar el Consell per la República i dotar-lo de més transversalitat i trencar, per tant, amb l’ascendent de Carles Puigdemont sobre l’entitat que ell va crear.

El que subjau, en el fons, és la lluita pel timó del procés. Els republicans creuen que els postconvergents, sense la presidència, miren d’intercedir en les decisions clau. I els demanen que facin alguna mena de proposta, perquè en l’actualitat «només n’hi ha una, la d’Esquerra. I ells només critiquen». «Si no tenen proposta i només critiquen la nostra, poc s’ha de coordinar», apunta ERC.

Acord de Govern: «ERC aposta per continuar explorant la taula de diàleg, negociació i acord [...] Junts assumeix donar una oportunitat a aquest espai perquè sigui un punt real de negociació [...] L’escepticisme de Junts amb la taula no serà un impediment per treballar i participar lleialment en el procés de diàleg [...]

Junts reclama que a la taula amb el Govern central s’hi abordin aquelles qüestions per allò que la part catalana la va crear: l’autodeterminació i l’amnistia. L’entrada en joc, a l’última taula, de qüestions com la defensa del català ha servit de palanca als postconvergents per denunciar el trànsit del fòrum cap a una espècie de versió b de la Comissió Bilateral.

ERC s’agafa a aquest punt de l’ultimàtum per acusar Junts que els primers que no han complert el pacte els són. No veuen els republicans cap lleialtat postconvergent. Tampoc abans de l’entrada d’altres assumptes a la taula de diàleg.

La mateixaLaura Borràs va assenyalar, tot just 10 abans del dia de l’ultimàtum, que la taula havia passat de ser un òrgan «estèril» a «contrari» per al procés de Catalunya cap a la independència.

Tot això amb la sortida de Junts de la taula de diàleg, a compte del debat obert amb Aragonès sobre si els representants havien de ser o no membres del Govern. L’acord no ho especifica i els republicans, en una primera instància, es van acollir a una reunió entre el president i el llavors secretari general de Junts, Jordi Sànchez, en la qual Sànchez, suposadament, hauria acordat la participació dels consellers postconvergents. En qualsevol cas el pla de Govern, el full de ruta de l’Executiu per als quatre anys concreta que la taula és «entre els dos governs»

Acord de Govern: «S’articularà un espai de treball i comunicació permanent entre el Govern, els partits que l’integren i que tinguin representació a les Corts liderat pel president i el vicepresident».

Aquest és el punt en el qual menys dubta ERC, si és que dubta en cap, i el que prioritza Junts. Entén Junts que l’actual composició del Congrés i la pírrica majoria parlamentària que sosté el Govern de Pedro Sánchez dota l’independentisme d’una ocasió d’or per forçar els socialistes a explorar camins que motu proprio mai transitarien. I que és per això que els diputats d’ERC, Junts, i fins i tot, el PDECat i la CUP, haurien d’actuar en bloc en aquelles qüestions que poguessin repercutir en el procés.

Els republicans fan notar dos ‘peròs’. Els diputats decisius, com s’ha vist al llarg de la legislatura, són els 13 d’ERC. Els quatre de Junts (a les urnes en van obtenir vuit, però després l’escissió Puigdemont va partir el grup en dues meitats iguals) són vans. De nou, la sospita republicana que Junts mira d’assolir un poder de decisió, influència i rellevància que no està sustentat en el veredicte de les urnes. Fa una setmana que Oriol Junqueras apunta que estava convençut que «la coordinació es basa a respectar la majoria democràtica». Un manera de dir que millor no tocar-ho perquè, vots en mà, els 4 de Junts haurien d’obeir sense badar boca els 13 d’ERC.

El segon punt és que no sempre es pot traçar la línia divisòria entre assumptes sobre el procés i els més propis del dia a dia. I l’exemple són les negociacions sobre els Pressupostos Generals de l’Estat, en els quals el tema social (matèria en la qual els dos partits catalans tenen diferents òptiques) es barreja amb els assumptes més polítics