Joan Carles I: sexe, diners i cintes d’àudio

El segon és una frase de Corinna zu Sayn-Wittgenstein, la dona per qui Joan Carles va cometre les barbàries financeres més tosques i la relació que, a la fi, va fer vessar el got de la paciència dels que envoltaven el rei i els va convèncer que havien de posar en marxa un pla perquè abdiqués. Diu Corinna: «Amb el temps em vaig adonar que no era fidel a ningú, inclosa jo. I també em vaig adonar que no només vivia una doble vida, sinó que portava múltiples vides, i assumir això no és fàcil per a ningú. Jo no volia formar part d’un harem, i al final ens vam fer íntims. La relació romàntica va acabar convertint-se en una gran amistat».

Corinna representa la suma de les dues passions de Joan Carles, perquè a més de ser la seva amant –li van habilitar una casa als terrenys de la Zarzuela perquè hi visqués amb el seu fill–, l’empresària alemanya va exercir d’intermediària del llavors rei en diversos negocis. Les cites amb l’última de les «amigues», en la terminologia que utilitza el documental, de l’exmonarca no tenien res a veure amb la primera que identifica la cinta, que és la menys coneguda per al gran públic: Queca Campillo.

Entre els documents sobre els quals està construït ‘Salvar al rey’ ocupen un paper principal les cintes gravades per Campillo, morta el 2015, a tall d’audiodiari. Actuen com a fil conductor i instrueixen des del principi el teleespectador desprevingut del ‘modus operandi’ de Joan Carles: tant en matèria pecuniària com en assumptes amorosos, creia que estava per sobre de la llei. Potser per la inviolabilitat que li atorgava la Constitució, que, com critica el jutge José Castro en un dels capítols, en el seu cas equival a impunitat.

Una furgoneta a Torrelodones

Des que el rei veu Campillo quan està cobrint un acte com a fotògrafa, comença una relació que en ocasions es desenvolupa en escenaris grotescos. «No teníem lloc, i ens vèiem entrant per Torrelodones, en un camí que al final del tot dona a la part del darrere de la Zarzuela. Ens vèiem en una furgoneta que tenien», revela en una de les cintes que va gravar abans de morir.

Amb tot, Queca Campillo, que es va convertir en una integrant habitual de la comitiva d’informadors que viatjava amb Joan Carles en els desplaçaments oficials, mai arriba a parlar malament de l’exmonarca. Sí que ho fa de la seva dona Sofia, de qui es queixa que no deixava treballar a gust els fotògrafs. «La reina Sofia sempre ens ha posat uns problemes impressionants per treballar. És una dona formidable, una professional com tothom diu, em sembla molt bé, però sempre deia: ‘Massa fotògrafs, massa càmeres’, després que ‘molts flaixos’».

Tampoc en diu res dolent, ni bo, Marta Gayá, de qui el documental dona per fet que també va ser amant de Joan Carles. La moto que surt a ‘Salvar al rey’ evoca les llegendàries escapades per fugir dels seus escortes que van ser el xafardeig de tot Mallorca durant anys. En aquell moment, el silenci generalitzat sobre les seves aventures, tant les fiscals com les amoroses, permetia al monarca actuar sense donar explicacions. I aquesta falta de control va fer que cada vegada fos més audaç i cada vegada prengués menys precaucions.

Un xantatge de 600 milions

La següent integrant de la llista rosa de Joan Carles, segons el documental, és Bárbara Rey. En aquest cas, ‘Salvar al rey’ serveix per confirmar les insinuacions que l’actriu i vedet feia anys que deixava anar en programes de televisió: que no només havia tingut una relació amorosa amb l’exmonarca, sinó que disposava de proves. En aquesta ocasió, les proves també són les gravacions d’unes xerrades entre tots dos –en alguns casos semblen gairebé entrevistes, més que converses, com quan critiquen José María Aznar– que, segons el que diu el reportatge, li van acabar reportant 600 milions d’euros a canvi que no veiessin la llum. «¿A tres quarts de tres et va bé que hi arribi?», li pregunta el llavors rei en una. «T’estimo molt», li diu en una altra, com es pot comprovar una vegada que aquesta conversa s’ha fet pública.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Però amb Corinna arriba el punt d’inflexió. Si ‘Salvar al rey’ explica la història de com els serveis secrets, els partits polítics i els poders fàctics van unir forces per defugir les relliscades de Joan Carles, en aquest últim episodi de la seva vida es fa evident que alguna cosa ha de canviar perquè res canviï. És a dir: que per salvar la monarquia s’ha de sacrificar un rei que estava fora de control. 

La figura de Felip VI amb prou feines es toca a ‘Salvar al rey’. Potser no es mereix un judici tan cru, o potser s’ha d’esperar que abdiqui per veure’l en una gran plataforma com HBO.