¿Per què simpatitzants de Vox recolzen la independència de Catalunya?

¿Com és possible que una part dels votants d’una formació que proposa suspendre «l’autonomia catalana fins a la derrota sense pal·liatius del colpisme» i il·legalitzar els partits «que persegueixin la destrucció de la unitat territorial de la Nació» estiguin a favor de la independència? És més, ¿per què de vegades els sondejos recullen resultats que en principi no esperaríem?

«Les enquestes no són perfectes i, de fet, tenen dos tipus d’errors en general», explica Manuel Trujillo, coordinador de la Unitat Estadística de l’Institut d’Estudis Socials Avançats (IESA-CSIC). D’una banda, hi ha «l’error estadístic, que simplement ve derivat del nombre d’enquestes que hi ha» i, d’altra banda, «hi ha els errors que no són estadístics, sinó que són errors que es deuen al procés del treball de camp», assenyala.

En aquest cas, la dada que el 7,5% dels simpatitzants de Vox recolzen la independència es deriva de tres persones que, entre els 40 enquestats que van afirmar que sentien simpatia per la formació de Santiago Abascal, van respondre que recolzaven la independència. «El nombre total d’enquestes a aquest grup concret és molt baix», apunta Manuel Trujillo, de manera que no té per què reflectir de manera representativa quina és l’opinió dels simpatitzants de Vox a Catalunya sobre la independència. 

Errors en la recollida de dades

Altres dels errors que es poden produir és que l’enquestat no entengui la pregunta, es distregui o es posi nerviós a l’hora de respondre-hi, segons explica Alberto López, doctor en Ciències Polítiques per la Universitat de Zuric. «Aquestes coses sabem que passen, pot ser que aquests tres simpatitzants de Vox [que afirmen que donen suport a la independència] s’hagin confós o s’hagin posat nerviosos i no hagin sabut què respondre», afegeix.

López també remarca que «s’ha de tenir en compte que les enquestes es poden fer en diferents formats» i destaca que el CEO les fa de manera presencial, «cosa que fa que l’enquesta tingui moltíssima qualitat» en comparació amb les que es fan per telèfon o ‘online’. «En les enquestes telefòniques, un dels errors més comuns és que l’enquestat no entengui bé la pregunta o que l’enquestador no senti bé la resposta mentre que això en les presencials no sol passar», manté Manuel Trujillo.

Respostes trol

L’investigador de l’IESA-CSIC adverteix que «un altre problema que es dona és directament el troleig, és a dir, que l’enquestat contesti el que li dona la gana sabent que ho està fent malament». López indica que una possibilitat és que «algú pot pensar ‘com que el CEO és de la Generalitat, jo, que soc de Vox i no vull ajudar-los, els trolejo’».

El politòleg afirma que es pot entendre «com una manera activa d’activisme polític per dir-ho d’alguna manera, però no necessàriament ha de ser per motius polítics», sinó que també pot donar-se «simplement per rebel·lia». És a dir, hi ha els qui pensen que, quan et fan una enquesta, «volen controlar-te, volen agafar les teves dades i senten que han de respondre de manera erràtica perquè no sàpiguen com es comporten». 

Gent «rara»

Notícies relacionades

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Trapero aposta per un increment dels Mossos per rebaixar el crim

No obstant, els dos experts afegeixen que tampoc s’ha de descartar que el resultat de l’enquesta del CEO reflecteixi opinions sinceres. Manuel Trujillo afirma que la possibilitat que tres simpatitzants de Vox recolzin la independència de Catalunya «és molt estranya, però pot passar», i afegeix que ha vist altres casos peculiars al llarg dels seus anys de feina. 

Alberto López explica que «hi ha gent que pot tenir raonaments com a individus molt bojos, molt desenraonats» i apunta que, «si ens posem a mirar el que opinen els partits i alguns dels seus votants sobre alguns temes, no té gaire cosa a veure».