‘Senyor Reynders: No es deixi utilitzar’, per Enesto Ekaizer

Tinc l’atreviment de dirigir-me a vostè senyor comissari després de seguir durant llargs anys la situació de la justícia en aquest país i, especialment, la transformació de l’estat de dret a l’Estat Judicial Espanyol, manllevant l’expressió del professor alemany Bernd Rüthers (‘La revolución secreta, del Estado de Derecho al Estado Judicial’, Marcial Pons, 2020).

La Comissió Europea, primer a través de la seva predecessora en el càrrec, Vera Jovova, i des de fa diversos mesos, per vostè mateix, ha exhortat durant els dos últims anys la necessitat de «normalitzar» el que és «anormal» a Espanya: entre aquestes anomalies hi ha la caducitat del mandat de magistrats que no són substituïts i l’existència d’un Poder Judicial, és a dir, l’òrgan de govern dels jutges, el Consell General del Poder Judicial (CGPJ), els vocals dels quals continuen sense ser renovats des del 4 de desembre del 2018.

Però durant cada visita d’un comissari europeu de justícia o en ocasió d’un comunicat procedent de la Unió Europea, els missatges transmesos són manipulats i utilitzats perquè, mira per on, aquells que bloquegen la renovació portin aigua al seu propi molí.

He apuntat la data del 4 de desembre del 2018 perquè és el punt de partida per desembocar en la situació actual. El novembre d’aquell any, els dos partits, el Partit Popular i el Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE), que llavors portava una mica menys de sis mesos en el Govern, van pactar la renovació del CGPJ en els terminis que exigia la Constitució. Amb el mateix sistema d’elecció vigent durant els governs anteriors de José María Aznar i Mariano Rajoy, tots dos del PP. És a dir: no hi havia per part del principal partit de l’oposició, llavors dirigit per Pablo Casado, objeccions al sistema d’elecció.

Però el pacte entre el Govern de Pedro Sánchez i el PP, a dies del venciment del termini per fer la renovació, van tenir, per dir així, un «accident polític»: la filtració del nom del qual seria el nou president del Tribunal Suprem i CGPJ, el llavors president de la Sala Segona del Tribunal Suprem, Manuel Marchena. I en aquest accident va aflorar el punt de vista del PP sobre el pacte (vegeu un paràgraf del text del whatsapp enviat pel llavors portaveu del PP en el Senat, Ignacio Cosidó, als membres del seu grup per justificar per què el partit havia de recolzar l’acord).

Segons Cosidó, la negociació permetia al seu partit tenir menys vocals que el PSOE. En el pacte, el PP tindria 9 vocals, però, atenció, s’apuntava com a número 10 al president (Marchena) i el PSOE s’alçava com a líder d’11 vocals, tot i que no tots fossin exactament seus.

«Ha sigut una jugada formidable», deia Cosidó. Perquè, comptabilitzava entre els objectius el següent: «I a més controlant la Sala Segona [la que enjudicia els aforats] des de darrere].

L’escàndol va enfonsar el pacte.

Per tant, no cregui vostè, senyor comissari que el bloqueig de la renovació té com a causa el sistema d’elecció. No la va tenir llavors i tampoc ara la té.

El boicot que va seguir s’ha estès al llarg de la legislatura. I ara que ja falta menys per a les eleccions generals –que el Govern pretén celebrar el febrer de l2024–, el PP, que les enquestes ja col·loquen al Palau de la Moncloa, té més raons encara per frustrar la renovació. O prolongar el bloqueig com més millor.

L’Estat Judicial Espanyol

Potser no veu vostè, senyor comissari, per què. I això encaixa en el que he anomenat l’Estat Judicial Espanyol, al començar aquesta carta. La justícia s’ha convertit en un poder al qual acudeixen les forces polítiques per neutralitzar l’adversari. I no només abeuren en els tribunals ordinaris. També en el Tribunal Suprem i en el Tribunal Constitucional.

Com ha declarat l’antic magistrat Enrique López i actual conseller en el govern de Madrid «el PP té el suport de la majoria de la carrera judicial», en línia també amb l’actual president, amb mandat caducat des del 12 de juny passat, Pedro González-Trevijano: «Els juristes som gairebé tots conservadors, perquè el Dret és una ciència conservadora».

I ara senyor comissari, quan vostè es disposa a visitar Madrid, hi ha una nova maniobra en curs. Ja s’havia acordat en el CGPJ, sota amenaça de dimissió del president, Carlos Lesmes, al qual vostè ha donat suport, nomenar els dos magistrats que li correspon per substituir els dos el mandat dels quals ha vençut el 12 de juny passat.

Els vocals del CGPJ es van riure del termini legal donat per la nova norma aprovada en el Congrés al juliol passat, a saber, que aquests dos nomenaments havien de ser anunciats el 13 de setembre per coincidir en un acte simultani amb els dos que ha de designar el Govern.

La nova maniobra

La nova maniobra consisteix en el fet que com que està previst que vostè viatgi a Madrid dilluns vinent dia 30 de setembre és una «oportunitat» per rellançar les negociacions de renovació del CGPJ... i, per tant, no fa falta complir el nomenament dels magistrats del TC.

És l’enèsima maniobra. I com l’estan involucrant a vostè, és bo saber el que es porten entre mans els vocals conservadors del CGPJ. A Espanya diem que el que avisa no és traïdor.

A aquesta hora homes molt informats com és l’exministre de Justícia del Govern de Mariano Rajoy, Rafael Catalá, expressen els seus dubtes que es pugui produir un acord per renovar el CGPJ.

Catalá, quan Alberto Nuñez Feijóo, tot just agafar les regnes del PP, semblava, l’abril passat, canviar la línia de bloqueig iniciada per Casado, va assenyalar que això no havia de ser així. La va encertar.

I la setmana passada, el 15 de setembre, en un col·loqui amb tres exministres de Justícia més celebrat a Osca, va assenyalar: «No soc gens optimista sobre aconseguir un acord de renovació, veig grans dificultats perquè en aquesta legislatura no hi ha hagut un pacte important entre el PP i el PSOE».

Un magistrat consultat sobre les negociacions en curs per al nomenament dels dos magistrats del TC, assenyala: «Ara es preocupen molt pel CGPJ. Parlen que la visita de Reynders pot ser una empenta. Una altra excusa més per no nomenar els dos magistrats del TC. S’han passat la llei per l’arc del triomf, incompleixen la llei no només pels terminis sinó també pel fons, perquè, ara diuen, ‘no té sentit nomenar els magistrats quan ja es renova el CGPJ’. I els vocals demanen als progressistes que donin un sol nom de la seva proposta per nomenar un magistrat de biaix progressista i que ja diran si hi estan d’acord. És que no es tracta que acceptin o no, perquè per aquesta regla diran aquest no el vull perquè és el que volen vostès i així els fastiguejo més»

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

El pròxim 29 de setembre, senyor comissari Reynders, tindrà lloc un Ple ordinari del CGPJ. Lesmes volia tenir els dos nomenaments llestos. I fonts del CGPJ treballen amb la hipòtesi que el sector conservador objectarà designar-los amb l’argument que vostè ve el 30 i que, per tant, no s’ha de convocar cap Ple Extraordinari per fer aquests nomenaments en el TC. Total, diu la milonga, ara «ens disposem a renovar» el CGPJ.

Senyor comissari, una recomanació: «No es deixi utilitzar».