Les claus de la ‘llei Darias’ que no convencen Unides Podem

La coneguda com a ‘llei Darias’ per blindar la sanitat pública no convenç Unides Podem. La coalició morada ja ho havia advertit quan el Ministeri de Sanitat va anunciar el projecte de llei pel qual es modifiquen diverses normes per consolidar l’equitat, universalitat i cohesió del Sistema Nacional de Salut: el text no estableix límits reals a la privatització. El grup parlamentari ha comunicat que el seu vot en contra a les esmenes a la totalitat que es voten aquest dijous al Congrés dels Diputats  no està garantit si no s’arriba a algun tipus d’acord previ a la votació sobre la modificació del text legal durant el tràmit parlamentari.

El 14 de juny el Consell de Ministres acordava remetre a les Corts el projecte de llei pel qual es modifiquen diverses normes per consolidar l’equitat, universalitat i cohesió del Sistema Nacional de Salut. Un text que ha suscitat nombroses reaccions. La normativa blinda l’accés universal a la sanitat pública, dona prioritat al model de gestió directa dels serveis sanitaris i sociosanitaris i elimina els copagaments. Segons va dir llavors la ministra de sanitat, Carolina Darias, «millorarà la vida de la gent» perquè «amplia drets que el govern del PP havia suprimit i «elimina que es puguin establir nous copagaments».

Entre els objectius concrets de la normativa, figura blindar la sanitat pública, identificant com a model de gestió el directe. És a dir, el que es presta per les mateixes administracions públiques, bé siguin estatals, autonòmiques o locals, i també mitjançant la creació de consorcis cent per cent de titularitat pública. Addicionalment, estableix les excepcions que habiliten la gestió indirecta sota «una visió complementària i de suport, mai substitutòria» i sempre que no sigui possible la gestió directa.

Per poder gestionar de forma indirecta –és a dir, acudir a la sanitat privada– les administracions hauran de complir una sèrie de requisits. Serà el Consell Interterritorial el que determini els indicadors a través dels quals es donen per complerts aquests criteris. Davant la reticència expressada per comunitats com Madrid que la llei envaeixi competències en matèria sanitària, el Ministeri assegura que la llei consta de tots els informes preceptius i respecta «exquisidament l’àmbit competencial de les comunitats autònomes». La llei contempla, així mateix, una «modificació legislativa i normativa» a nivell nacional per facilitar a les autonomies revertir la privatització de centres sanitaris.

No acaba amb la privatització

Un text que no acaba de convèncer Unides Podem. Tot i que la ministra Darias ha asseverat que la nova llei modifica diverses normatives prèvies com la Llei 14/86 General de Sanitat o la Llei 16/2003 de Cohesió de Qualitat i del SNS i deroga la Llei 15/1997, de noves formes de gestió de la sanitat pública i que, d’alguna manera, en facilitava la privatització, la coalició al·ludeix precisament a la llei 15/1997 del govern de José María Aznar.

Asseguren que «va obrir la porta a la privatització massiva de la sanitat pública espanyola i, des d’aleshores, en alguns territoris més que en d’altres, els processos de privatització han avançat imparables, deteriorant la qualitat de l’atenció, precaritzant els professionals, trencant l’equitat del sistema i fent milionaris uns quants». Per la diputada Rosa Medel, portaveu de sanitat del grup confederal, va ser «un autèntic desastre».

Per justificar el seu posicionament, la coalició insisteix: quan el Ministeri de Sanitat va anunciar la ‘Llei Darias’, va afirmar que venia a derogar l’esmentada llei del Partit Popular. Tanmateix, creuen que «això només és cert» en el pla formal (tota llei que modifica una llei anterior la deroga parcialment, precisen). «En el pla material, per contra, tot queda com està», afegeixen des de la coalició.

El silenci de la sanitat privada

El text actual de la llei Darias estableix que només es podran externalitzar serveis en situacions excepcionals, però per a aquest és el cor de la qüestió: la definició concreta d’«excepcionalitat» permet que qualsevol comunitat autònoma «bàsicament pugui continuar privatitzant el sistema amb la mateixa llibertat que la que té en aquests moments», assegura aquesta formació política. Ho argumenta al·ludint que «la reacció pública dels principals beneficiats per la privatització –al·ludeixen a les grans empreses de la sanitat privada o al PP de la Comunitat de Madrid– està sent un silenci sepulcral».

En aquest punt es pot recordar que, quan el Govern va anunciar el projecte de llei d’equitat, universalitat i cohesió del Sistema Nacional de Salut, la sanitat privada –que feia setmanes que criticava «la deriva» de la sanitat pública després de la pandèmia i oferia els seus hospitals per «alleujar» les llistes d’espera– va carregar contra la normativa. L’Aliança de la Sanitat Privada Espanyola (ASPE) –que agrupa el 56% del total d’hospitals i el 32% dels llits existents a Espanya– va advertir, fins i tot, que valoraria jurídicament si al revertir concerts sanitaris «s’ignoren criteris objectius». 

Aquest dilluns la patronal de la sanitat privada insisteix en el seu discurs inicial. «Com ja hem argumentat des que es va fer públic el text, aquesta llei pretén eliminar un model eficaç de col·laboració que es remunta a la Llei General de Sanitat del 1986. I ho fa des d’una total imprecisió i ambigüitat, ja que es limita a atorgar la condició d’«excepcional» a qualsevol fórmula de col·laboració publicoprivada», indiquen. L’eliminació de concerts, segons ASPE, suposaria una despesa de més de 2.700 milions a la sanitat pública, i convertiria Espanya en l’«únic país de la Unió Europea que exclou el sector empresarial sanitari del seu sistema nacional de salut».

Unides Podem, per la seva banda, incideix que per recolzar la normativa s’ha de garantir un blindatge real de la sanitat pública. «Per això, si no tenim una garantia real que es reverteix el camí de la privatització, no podem donar suport a aquesta llei», indiquen. La formació política ha preparat una sèrie d’esmenes al projecte de llei per fixar «límits reals i no només retòrics» a la «privatització», que s’han enviat al PSOE perquè les estudiï.

Externalitzacions d’un any

Notícies relacionades

ERC busca la via per recuperar militants

El testimoni d’Aldama deixa al TS l’opció d’investigar el Govern

Entre els punts concrets, consideren necessari especificar el que s’entén per circumstàncies excepcionals que habiliten l’externalització del servei públic sanitari a entitats privades que entenen que «només ha de poder fer-se en circumstàncies imprevistes i extraordinàries, que requereixin una atenció amb caràcter d’urgència, i que no puguin ser ateses pels serveis propis». És necessari també, afegeixen, acotar la durada «de tals externalitzacions amb un termini curt, no superior a un any, temps a partir del qual entenem que ha d’entendre’s que qualsevol servei sanitari ha de ser considerat estructural i la seva prestació ha de fer-se per mitjans propis dels serveis públics de salut».

Es proposa, a més, que «en cap cas podrà ser objecte d’externalització el servei d’assistència sanitària integral que tingui caràcter estructural en un determinat territori, ni tampoc qualssevol centres de salut amb vocació de permanència, com hospitals, centres d’assistència ambulatòria o centres d’Atenció Primària».