El PSOE creu que remet l’‘efecte Feijóo’ malgrat les crítiques de Page a l’estratègia

El PSOE no es veu malament en les enquestes i creu que està aguantant de manera solvent, malgrat la baixada en intenció de vot que reflecteixen tots els sondejos. A Ferraz se senten més reconeguts en aquells que els situen entorn d’un 28% o 29%, com l’últim del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS), i menys en els que els col·loquen per sota d’aquesta dada. En la creença que realment l’encerta més el CIS, la cúpula socialista sosté l’opinió que «amb el que ens està caient en aquesta legislatura», amb referència a circumstàncies tan insòlites com una pandèmia, una guerra i l’erupció del volcà de La Palma, les sigles socialistes no pateixen tant desgast.

«No és mal percentatge», asseguren fonts de la direcció sobre aquestes xifres, malgrat reconèixer que hi ha molta feina a fer perquè «a poc a poc» el PP no aparegui primer en la majoria de les enquestes (en totes, menys en el CIS d’aquest mes). De fet, consideren que s’està frenant l’‘efecte Feijóo’ perquè han començat a retallar distàncies. Una tesi que defensa públicament el mateix director del CIS, José Félix Tezanos, afí al PSOE. En una entrevista aquest cap de setmana amb el ‘Diario de Mallorca’, del mateix grup que aquest diari, Tezanos va assegurar que «després de la lluna de mel, Feijóo s’està cremant de pressa i es dilueix». Les dues impressions es basen en els dos últims sondejos d’aquest organisme. En el del juliol, el primer en què el CIS va posar per davant el PP, aquest partit aconseguia un 30,1%, i el PSOE, un 28,2%. Tres mesos després, el resultat s’ha capgirat i els socialistes tornen a estar al capdavant amb un 29,2% davant un 28,5% del PP.

Això ha passat després d’una intensa ofensiva contra Alberto Núñez Feijóo en la qual el Govern, la direcció socialista i el mateix Pedro Sánchez s’han llançat a desacreditar-lo perquè no continués escalant en les enquestes. La seva arribada a la presidència del PP ha tingut diversos efectes, com ara absorbir definitivament Ciutadans, aturar el creixement de Vox, concentrar al voltant de la seva candidatura més vot del centredreta i, el més perillós per al PSOE, seduir més de mig milió de votants socialistes. Aquesta sagnia amb prou feines s’ha frenat amb la campanya per «desmuntar» Feijóo, segons certifica l’últim CIS. Però sí que s’observa, a les tripes del sondeig, més mobilització de l’electorat socialista. Això també resulta vital. La davallada del PSOE, que a la mateixa cúpula no veuen excessiva s’explica, a més de les fugues del PP, per la desmobilització dels seus votants, refugiats en l’abstenció. Això, i que els populars ja no reben tant vot de Vox –al juliol, 28,1%, al setembre, només un 17,4%– és la raó per la qual el CIS apunta a una victòria socialista.

Enuig amb Page

Al marge que el CIS, després de diverses relliscades, resulti ara menys creïble, el cert és que el PSOE sí que té en compte les seves dades. I just quan pensen que l’‘efecte Feijóo’ ha començat a remetre per diferents raons, una entrevista del president de Castella-la Manxa, Emiliano García-Page, a ‘El Mundo’, en la qual va posar en dubte l’estratègia socialista contra el líder de l’oposició, va contradir aquesta impressió. «Ni comparteixo l’apel·latiu d’‘insolvent’, ni crec que sigui encertat», va assegurar Page, que, a més, va tornar a repetir les seves crítiques per les aliances parlamentàries del Govern. «Si seguim amb les mateixes companyies és evident que hi haurà un càstig».

Aquestes declaracions van caure molt malament a la direcció del PSOE, que, tot i que va evitar un xoc frontal, sí que li va retreure que no digués res durant la reunió de dissabte a Saragossa que va reunir Sánchez amb els líders territorials. «En el Consell Polític Federal es va traslladar un missatge clar, que és que el PSOE és un partit fort i unit. En aquest Consell hi van intervenir tots els presidents autonòmics i secretaris generals, i va ser el missatge que van repetir», va assenyalar en roda de premsa la portaveu de la direcció federal del PSOE i ministra d’Educació, Pilar Alegría.

«Jo jutjo les persones, m’és igual que militin en un partit o en un altre. Les meves opinions són personals i, a més, sincerament, que no em busquin, ¿eh?», va advertir després el baró manxec, en una compareixença amb la ministra de Transport, Raquel Sánchez, en la qual va insistir en la seva defensa de Feijóo i va insinuar que amb prou feines hi va haver ocasió d’expressar-se en la trobada de Saragossa. «En 22 o 23 segons que vaig tenir, vaig dir que no estava d’acord amb algunes coses», va apuntar.

Qüestionen l’estratègia

Page va remarcar que ha firmat acords amb l’ara líder del PP quan aquest era president de Galícia i si ho va fer és perquè li semblava «solvent». «Ara no canviaré d’opinió». Tot i que, va afegir que «no hi ha cap guerra». «Jo tanco files amb el meu partit, però això no significa que hagi de sortir a insultar o atacar ningú», va concloure. La referència a la solvència o insolvència de Feijóo és fruit que va ser just aquesta última acusació la que Sánchez va utilitzar contra el cap de l’oposició en el cara a cara que tots dos van mantenir al Senat.

Notícies relacionades

El testimoni d’Aldama deixa al TS l’opció d’investigar el Govern

Sánchez es querella contra Aldama per "dret a l’honor"

Fonts socialistes asseguren que, efectivament, al nucli dur de Castella-la Manxa els sembla «un error» que el Govern i el PSOE «no es dediquin cada dia a cap altra cosa que parlar de Feijóo». Una estratègia que és obvi que no comparteixen i que, a diferència de Ferraz, no consideren que serveixi per frenar-lo. 

Des de la seu socialista el que es critica a Page és que intenti «fer guerres en solitari», sense ser conscient que, tot i que el PSOE el componen perfils diferents, «ens voten per les sigles», apunten fonts de la direcció. «Si la marca té dificultats, a tots ens va malament», remarquen amb referència a la inconveniència que el president castellanomanxec faci aquestes crítiques. Que s’han produït, a més, en un moment en què Sánchez ha volgut oferir una imatge d’unitat, amb gestos molt precisos. Dijous amb Page a Toledo. I dissabte, a Saragossa, junt amb tots els dirigents territorials, però a la terra d’un altre dels barons més crítics, el president d’Aragó, Javier Lambán.