El Govern assumeix el tràngol de la foto de Felip VI i Joan Carles I perquè no hi va haver marge de maniobra

La inesperada foto de Felip VI i Joan Carles I al funeral de la reina Isabel II a l’Abadia de Westminster ha sigut digerida a gran velocitat a Espanya, sense el terrabastall que acompanya a cada esdeveniment que té com a protagonista el rei emèrit. Però ni el Govern ni la Zarzuela contemplaven que la imatge dels quatre reis –ells dos juntament amb la reina Letícia i la reina Sofia– es produís.

Un cop ha passat tant Moncloa com la Casa del Rei s’han afanyat a assimilar l’imprevist. Res ha canviat en la tensa relació que mantenen pare i fill. La imatge és només un apunt més en una llarga història de desavinences. I s’ha assumit, bàsicament, perquè no es va poder evitar. Com va publicar El Periódico,la Zarzuela va conèixer aquell mateix dilluns, al Chelsea Hospital, el lloc en què estaven concentrats els caps i els ex caps d’Estat abans del funeral, que els quatre s’asseurien al mateix lloc. I un cop ho va saber la Casa del Rei, ho va conèixer el Govern.

Per a les dues instàncies, segons fonts coneixedores, va suposar una «sorpresa». I ni el mateix rei emèrit, segons les mateixes fonts, preveia que el situessin juntament amb el seu fill. Però amb tan poc temps per davant no hi va haver marge de maniobra. L’habitual «prudència» de la Zarzuela va desaconsellar qualsevol moviment a aquelles hores. I a aquestes altures, l’Executiu ja estava absolutament fora de l’operatiu. Són conscients que ha sigut una cosa totalment aliena a la previsió de la Casa del Rei.

El que és vistós és l’error de càlcul. Les dues institucions donaven per fet que a Felip VI i a Joan Carles I no els col·locarien junts perquè el protocol britànic distingiria entre els reis exercents i els no exercents i el Rei s’allunyaria del seu pare, que continua en el seu exili forçat a Abu Dhabi perquè els escàndols que s’han produït en el seu regnat no danyin més la monarquia espanyola. Però al final els britànics van decidir agrupar els reis tots junts, per famílies reials, sense que prèviament es comuniqués res a la Zarzuela i a la Moncloa.

Més enllà de les habituals crítiques de Podem i els partits independentistes, el caràcter gairebé accidental de la imatge junts ha fet que el ‘soroll’ generat a Espanya sobre aquest retrobament hagi sigut més residual. El Govern, en altres ocasions més actiu per distanciar-se de Joan Carles I i que va criticar sense objeccions la seva visita a Sanxenxo perquè va perdre «l’oportunitat de donar explicacions i de demanar perdó», ha passat ara de puntetes sobre la qüestió de la seva presència juntament amb el Rei a l’Abadia de Westminster.

Durant aquests dies la posició oficial ha sigut que la representació d’Espanya l’ostenta el Rei com a cap d’Estat. I això és el que dimarts va repetir la portaveu del Govern, Isabel Rodríguez, que va afegir que «no tinc res a dir de com la Casa Reial britànica ha organitzat el protocol del funeral».

Ni una sola fricció

Malgrat l’imprevist d’aquesta fotografia dels quatre reis i a què han sigut evidents els esforços de Felip VI de no coincidir amb el seu pare durant tots els actes celebrats aquests dies a Londres, als quals tots dos han sigut convidats, fonts coneixedores asseguren a aquest diari que no hi ha hagut cap fricció en la decisió que Joan Carles I assistís al funeral.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Tot va discórrer en un pla estrictament institucional. El Foreign Office va cursar la invitació per a Felip VI i la reina Letícia, a través de l’ambaixada espanyola a Londres, que la va remetre al Ministeri d’Exteriors i aquest al seu torn a la Casa del Rei. La persona que fa d’enllaç entre Felip VI i el seu pare va ser qui l’hi va comunicar a Joan Carles I i aquest immediatament va acceptar.

No hi va haver cap tensió en aquesta interlocució, segons les fonts consultades, entre Madrid i Abu Dhabi. La Zarzuela no va tenir la temptació de demanar-li al rei emèrit que no hi anés i es va limitar a traslladar la petició de la monarquia britànica i Joan Carles I tampoc va jugar a fet i amagar, sinó que va informar que hi aniria, quan se li va transmetre la invitació.