El cinquè aniversari de l’1-O: un cara a cara entre partits i entitats

La commemoració, que estarà precedida per un debat de política general que es preveu d’alt voltatge per la batalla a matadegolla entre ERC i Junts, està prenent forma d’un còctel d’actes reflex d’aquest gerro fet miques que totes les parts sospiren per reparar. El Consell per la República, de la mà de l’ANC, Òmnium, AMI, La Intersindical i la Cambra de Comerç sí que preparen el que defineixen com un «acte unitari», però alhora cadascuna de les entitats tindrà una agenda pròpia per al dissabte 1 d’octubre amb l’objectiu de projectar els diferents accents. Cinc anys després, tots els protagonistes que ho van fer possible tornaran a mirar-se als ulls per celebrar el que va ser, però sense solució conjunta per preservar el seu llegat i articular una proposta de futur.

El Govern encara no ha dit cap paraula comprometedora sobre com serà l’acte institucional. De fet, és difícil de preveure en quin estat de salut arribarà la coalició, embardissada en un encreuament de retrets per les seves diferències estratègiques que caldrà veure com desemboca la setmana que ve en el Parlament. Mentre els republicans treuen pit de l’organització del referèndum, els postconvergents recriminen al partit d’Oriol Junqueras que hagi renunciat al seu llegat. Al marge de quina deriva prendrà el clima institucional, també les principals entitats escalfen motors per a una celebració caleidoscòpica.

El Consell per la República de l’expresident Carles Puigdemont ja ha explicat el format de la mobilització que se celebrarà a Arc de Triomf a les cinc de la tarda. Per «trencar el concepte de jerarquia» i visibilitzar que l’1-O va ser possible per la comunió entre institucions, partits i societat civil organitzada, la capçalera s’ha dividit en tres blocs en vertical. A un costat se situaran els dirigents i càrrecs institucionals. A l’altre, les entitats. I al carril del mig, la gent. Un format que permetrà que els manifestants tinguin davant les formacions polítiques. Segons Antoni Castellà, que ha parlat en nom de l’òrgan presidit per Carles Puigdemont, hi participaran representants de tots els partits independentistes i també han sigut convidats els comuns. A l’escenari pujarà Carme Forcadell, presidenta del Parlament quan es va celebrar l’1-O, i tancarà l’acte l’expresident des de Bèlgica

El leitmotiv de la convocatòria, amb el lema ‘Defensem l’1 d’octubre. Guanyem la independència’ és reivindicar que el referèndum va ser «legal» i que el resultat és «vigent», motiu pel qual considera «legítim» avançar cap a la independència. «No ens competeix a nosaltres dir com», ha deixat clar Castellà, conscient de la falta d’una estratègia consensuada pel moviment. De fet, una de les incògnites és si tots els partits aniran a la convocatòria o bé, com ja va passar a la Diada, ERC se’n desvincularà. Els republicans han apostat sempre per un baix perfil en la seva implicació en l’òrgan presidit per Puigdemont. Les sis entitats convocants han manifestat que la seva vocació és ajuntar de nou totes «les ànimes» de l’independentisme.

Agendes pròpies

Justament per les diferents accepcions que ha anat sumant la lectura de l’1-O, a més de l’acte conjunt, l’ANC i Òmnium també preparen les seves pròpies commemoracions. En el cas de l’Assemblea, ja han concretat que aixecaran un «mur d’urnes» davant del Palau de la Generalitat just abans de la mobilització per denunciar l’«allunyament» que atribueix a les institucions del referèndum unilateral. L’entitat presidida per Dolors Feliu, que no ha aconseguit obtenir suport dels partits a la seva proposta per a una DUI en el segon semestre del 2023, mantindrà el to crític contra el Govern que presideix Pere Aragonès.

Notícies relacionades

ERC busca la via per recuperar militants

El testimoni d’Aldama deixa al TS l’opció d’investigar el Govern

Òmnium, que ha marcat distàncies amb el pols de l’ANC a les formacions polítiques, especialment amb ERC, també té intenció de convocar un acte propi. Encara està definint el format, però tindrà vocació de «mostrar la transversalitat del moviment» per defensar el dret a l’autodeterminació. Dos dies després, ja el 3-O, serà el torn de l’Acord Social per l’Amnistia i l’Autodeterminació, que presentarà les seves conclusions amb vocació de fer d’argamassa dels partits independentistes i d’involucrar-hi també els comuns. Els seus impulsors, David Fernàndez, Marina Geli, Marina Llansana, Carme Forcadell, Quim Forn i Ozgur Günes Öztürk, tenen l’encàrrec del president de la Generalitat d’aglutinar suport als dos grans objectius que persegueix l’independentisme per visibilitzar que és una demanda àmpliament avalada.

A més de sumar entitats, en els últims dos mesos l’Acord Social s’ha dedicat a recollir suports als ajuntaments sotmetent a votació dels plens un manifest a favor de les dues grans demandes. En aquests moments estan coordinant uns 800 consistoris. Una de les incògnites és veure com casarà la feina d’aquest grup amb la «proposta àmplia» per a l’autodeterminació que Aragonès té previst anunciar durant el debat de política general. El cinquè aniversari de l’1-O posarà cara a cara els mobilitzats que van fer possible que hi hagués urnes amb els mandataris que van impulsar el referèndum, amb diferents digestions i balanços del que va ser la gran fita del procés.