Bloqueig del CGPJ

¿Què passa si Lesmes finalment dimiteix al capdavant del Poder Judicial?

Si el president del Suprem i el CGPJ consuma la seva renúncia davant la falta d’acord dels partits, la llei preveu la seva substitució pel vicepresident de l’alt tribunal

¿Què passa si Lesmes finalment dimiteix al capdavant del Poder Judicial?
3
Es llegeix en minuts
Ángeles Vázquez
Ángeles Vázquez

Periodista

Especialista en Tribunals i Justícia

ver +

El president del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), Carlos Lesmes, va anunciar en l’acte d’obertura de l’any judicial, a principis de setembre, que dimitirà si persisteix el bloqueig per a la renovació de l’òrgan de govern dels jutges. Abans de formalitzar la renúncia, volia deixar encarrilats els pròxims nomenaments que té pendent el Consell, els de dos magistrats del Tribunal Constitucional. Ara la sortida sembla imminent i ha assenyalat, fins i tot el seu substitut: el president de la Sala Civil del Tribunal Suprem, Francisco Marín Castán.

Si Lesmes consuma la seva amenaça, ¿com queda el Suprem i el Consell? Intentem resoldre alguns dubtes.

¿Són possibles les dimissions?

El president Lesmes sempre ha negat la possibilitat de dimitir per forçar els líders del PSOE i del PP a pactar i acordar la renovació del CGPJ, el mandat del qual va caducar el 4 de desembre del 2018. Amb tot, aquest dimecres va defensar la possibilitat de dimitir de manera individual i ser ell el primer en fer-ho, davant la seva pèrdua d’esperança en un acord pròxim. Només va rebutjar que la renúncia es produís en bloc, perquè això suposaria deixar desateses les funcions pròpies del Consell i considera que no s’entendria en situacions similars per part d’altres institucions, com el Govern, per exemple.

¿Qui quedaria al capdavant del CGPJ?

Després de la marxa de Carlos Dívar per l’escàndol dels seus viatges mentre era al capdavant del Poder Judicial, la llei que el regula va preveure a l’article 590 la substitució del president del Suprem pel vicepresident de l’alt tribunal en cas d’abandonament prematur del primer. Actualment, aquesta responsabilitat és ocupada en funcions pel president de la Sala Primera, Francisco Marín Castán, per ser el president de Sala més antic del Suprem.

L’únic vicepresident del Suprem formalment nomenat va ser Ángel Juanes. Després de la seva jubilació va ser substituït per Jesús Gullón, que va reemplaçar Marín Castán, quan també a ell li va arribar l’hora del retir. Tots dos han exercit aquest lloc de forma interina.

Les fonts de l’òrgan de govern dels jutges consultades per aquest diari assenyalen que Marín Castán també assumiria la presidència del Consell. L’elecció es realitzaria en un ple que presidiria Rafael Mozo per ser el vocal de més edat.

Els antecedents

Hi ha dos casos de dimissió del president del Suprem i del CGPJ per motius ben diferents. Un el va protagonitzar Pascual Sala per forçar la renovació de l’òrgan de govern dels jutges, després de sumar diverses renúncies de vocals per assumir altres responsabilitats, i un altre va ser el de Carlos Dívar, que es va veure obligat a dimitir per l’escàndol dels viatges personals sufragats pel Poder Judicial. A aquest últim va acabar substituint-lo Gonzalo Moliner, que va ser el candidat més votat. La recerca de la persona que reemplacés Dívar va suposar que s’estudiessin una sèrie de noms de magistrats, que finalment no van ser escollits, amb el consegüent desgast públic que això va suposar, experiència que ara es tracta d’evitar amb els nomenaments del Constitucional.

¿Quan perdria el CGPJ el quòrum?

Notícies relacionades

L’article 600 de la llei orgànica del poder judicial preveu que les reunions del ple del Consell se celebrin amb un mínim de 10 vocals més el president. En l’actualitat, amb la jubilació de Rafael Fernández Valverde i la mort de Victoria Cinto, en el Consell hi ha 18 vocals més Lesmes, per tant, malgrat la seva renúncia, podria continuar treballant.

Per realitzar nomenaments la llei preveu que hi hagi una majoria de tres cinquens, per la qual cosa amb les vacants que s’han produït és necessari que els elegits per al Constitucional obtinguin almenys 12 vots, cosa que obliga a buscar un consens entre les diferents sensibilitats existents en el Consell.