Procés d’escolta
De Yayo Herrero a Sánchez Cuenca: els experts de Yolanda Díaz per donar ales a Sumar
La vicepresidenta segona impulsa el disseny d’un programa de país «progressista, europeu i verd» per a la pròxima dècada que culminarà al febrer
Yolanda Díaz insisteix una vegada i una altra que Sumar no és ni un partit ni una plataforma electoral. Des que va presentar públicament el projecte el 8 de juliol l’ha definit com un «moviment ciutadà». I aquest divendres ha remarcat, gairebé com un desafiament als que li pregunten si aquest és l’embrió de la seva candidatura, que funciona amb un compàs diferent del de les eleccions. No en va ha remarcat que la seva lògica va més enllà de la de les urnes i que l’objectiu és dissenyar «un projecte de país per a una dècada». Sota aquest marc, ha presentat el que serà el seu escut d’experts per posar negre sobre blanc a l’esbós d’una Espanya que ha de ser «progressista, europea i verda».
Fins a 35 experts de reconeguda trajectòria es posen al capdavant dels grups de treball que armaran aquest programa. Un elenc en el qual figuren noms com el de l’antropòloga, enginyera i professora Yayo Herrero al capdavant de la carpeta de transició ecològica justa i el del filòsof Ignacio Sánchez Cuenca a càrrec de la de qualitat democràtica. Present aquest últim en l’acte, ha advertit dels riscos de caure en el «fatalisme i la resignació», els millors aliats de la desmobilització. També l’escriptor Bernardo Atzaga al comandament de l’àrea de cultura, l’exmagistrat del Suprem Fernando Salinas a la de justícia o el politòleg Joaquim Brugué en la d’administració i bon govern. Tots ells tindran de termini fins al mes de febrer per liderar un procés deliberatiu i participatiu per acabar articulant una proposta.
El nou horitzó per Sumar és, doncs, en cinc mesos. Inicialment, Díaz havia projectat que anunciaria a finals d’any si ella seria la candidata de l’espai que ha de donar empara a Unides Podem. Aquest calendari, a mercè de les seves paraules, comença a dilatar-se en paral·lel a les dificultats per pactar l’encaix amb els morats en un espai que reitera que no ha de ser una mera suma de sigles. «Això no va d’anar barrim-barram, de salts endavant, de relats o de córrer. Va de pensar-nos», ha deixat caure. Una línia que contrasta amb la velocitat amb què es va construir en el seu dia Podem.
Notícies relacionadesDíaz ha buscat en tot moment posar en valor el que vol que sigui un procés «lent». El seu projecte de país, ha insistit, «no s’acomoda a projectes electorals» i emmarcar-lo en unes urnes o una llista electoral entén que suposaria coartar-lo o reincidir en la fórmula del «curt termini» que ha fet «cometre molts errors» en forma de «polítiques inconsistents». Per intentar evitar dobles lectures, ho ha exemplificat en els aeroports sense avions i els milers de vivendes buides mentre milers de persones no poden pagar el lloguer o la hipoteca. Però és inevitable contraposar la seva filosofia a altres projectes dins de l’espai de l’esquerra que ella vol recompondre perquè tingui opcions reals de transformar, i no tan sols d’influir, des de la Moncloa.
De Suárez a Zapatero
De Suárez a ZapateroPer la vicepresidenta segona, a Espanya hi ha hagut «quatre grans projectes de país»: el d’Adolfo Suárez, el de Felipe González, el de José María Aznar i el de José Luis Rodríguez Zapatero. Ha obviat el govern de Pedro Sánchez, del qual ella mateixa forma part, i ha apuntat que ella vol articular el cinquè de la mà del grup d’experts. «La vostra tasca és que tinguem un projecte de país per al segle XXI», els ha encarregat. Eixamplar la democràcia, reinventar l’estat del benestar, la reforma tributària, abordar l’emergència climàtica, el bon govern i el nou contracte social són els sis eixos que considera que han de vertebrar el projecte.