La participació baixa lleugerament a Itàlia quatre hores abans del tancament dels col·legis electorals

El fantasma de l’abstenció, al final, no ha aparegut. O almenys no ha aparegut de manera escandalosa, fins al moment, en les crucials eleccions d’aquest diumenge a Itàlia. Això és el que es desprèn de les dades del Ministeri d’Interior italià, segons les quals tres hores abans que tanquin les urnes, a les 23 hores, ha anat a votar un 51,10% de la població, uns 8 punts menys que en els anteriors comicis, al 2018. En línies generals, al sud està baixant la participació, mentre que en la majoria de les regions del nord és superior.

A Roma, desenes de persones esperaven impacients el seu torn per exercir el seu dret davant d’un col·legi electoral al barri de classe mitjana de Monteverde. El sol que, malgrat la previsió de pluja, ha decidit sortir a últim moment, feia més agradable la peregrinació, amb molts electors convençuts de la importància del seu vot en aquests comicis, que també tenen Europa en suspens.

«Poques vegades he sentit unes eleccions tan transcendentals», diu la Virginia, una escenògrafa de 41 anys. «Avui conduiré unes quatre hores per anar a votar, ja que soc resident d’una altra regió. Però he de fer-ho. Tot està malament. Si guanya l’extrema dreta, ens enfonsarem en l’abisme», argumenta, i desgrana les mil raons darrere de la seva preocupació per una possible victòria de Giorgia Meloni, la líder de l’ultradretà Germans d’Itàlia.

No és l’única que pensa així. La idea s’ha repetit en molts entrevistats consultats per aquest diari. «Són unes eleccions importantíssimes; a veure si canvia alguna cosa després de tants anys amb els mateixos de sempre», explicava un altre resident, al revelar un vot més inclinat cap a la dreta. «No voto des de fa més de 20 anys, però ara votaré al centreesquerra tapant-me el nas. No vull que guanyi Giorgia Meloni. És una dona perillosíssima, una racista», afirma Massimo, un periodista establert a Alemanya.

No només a Roma els electors estan acudint a les urnes en un nombre superior del que s'esperaven els analistes i els sondejos. A Palerm, la ciutat més important de Sicília, també s’estan veient escenes similars. «Soc un estudiant i visc a Roma, però m’he desplaçat fins aquí per votar. Ho considero important», explica un jove d’aquesta ciutat, a la televisió pública RAI. 

A Milà, fins i tot Silvio Berlusconi, el líder del centredreta Força Itàlia, s’ha sorprès per la situació. «És la primera vegada que veig cua per anar a votar. No he vist mai una situació així altres anys», ha afirmat el polític, al votar al seu col·legi electoral d’aquesta important ciutat italiana. «Em sento una mica malament, però aquesta vegada no hi ha cap altra opció. S’ha de votar sí o sí», explicava així mateix un altre ciutadà, resident a Florència.

Notícies relacionades

¿Qui guanyarà les eleccions a Itàlia 2022? Així estan les enquestes

La resistència ‘roja’ del centreesquerra italià

La incògnita és quines conseqüències pot tenir una afluència més alta que no es preveia i que podria no beneficiar la coalició de dreta, integrada per Germans d’Itàlia, la formació de Berlusconi i la Lliga de Matteo Salvini. L’alternativa és el Partit Democràtic, que lidera el progressista Enrico Letta, un veterà professor universitari que promet un continuisme europeista.

El que està en joc no és poc. Els comicis serviran per elegir uns 600 parlamentaris (400 diputats i 200 senadors) i el nou Govern del país, després de l’abrupta caiguda de l’anterior Govern de Mario Draghi al juliol. Unes turbulències polítiques que, segons els últims sondejos difosos (fa dues setmanes, per la llei italiana), podrien portar al poder la coalició més dretana de la història republicana d’Itàlia.