Lluita contra els efectes de la inflació
Pere Aragonès anunciarà un paquet de mesures anticrisi en el debat de política general
El president proposarà el seu «front ampli per l’autodeterminació» com a complement a la taula de diàleg
L’ultimàtum de Junts a ERC del 29 d’agost va fer saltar pels aires el pla establert per Pere Aragonès per a l’inici d’aquesta tardor. Com un alquimista, el president intenta trobar sempre les dosis precises per confeccionar els seus discursos de les grans ocasions, com per exemple el de dimarts vinent en el debat de política general. Els dos grans ingredients del missatge que exposarà a l’hemicicle del Parlament són la situació de l’economia i el procés.
Davant el panorama que els experts dibuixen per als pròxims mesos, amb la inflació desbocada i la capacitat adquisitiva dels ciutadans en descens, Aragonès tenia al cap centrar els esforços en el combat contra la crisi. Es tractava d’un primer pas realitzat des de la convicció que és el que requereixen els temps, però també des de la necessitat d’anar lligant el suport dels comuns per als Pressupostos del 2023, veritable objectiu gairebé estratègic d’Aragonès per garantir estabilitat a Catalunya.
Per això, segons ha pogut saber EL PERIÓDICO, el cap del Govern anunciarà el llançament d’un nou pla de xoc per contenir els estralls de la crisi que s’acosta en diversos fronts. Es tracta d’un paquet d’ajudes, sobretot directes,para pal·liar els efectes de la inflació. Amb especial atenció a les famílies, les llars vulnerables, els joves, les pimes i també mesures per afavorir la transició energètica. Els socis han mantingut reunions aquest cap de setmana per tancar el paquet complet, tot i que es preveu que estarà obert a suggeriments dels grups. La Conselleria d’Economia, a càrrec de Jaume Giró, ha treballat colze a colze amb la Conselleria de Presidència, de Laura Vilagrà, i amb el gabinet del president.
D’una banda hi ha mesures d’efecte immediat i, de l’altra, mesures que dependran precisament de l’aprovació dels comptes catalans. És a dir, un vincle amb els comuns, pensen en el Palau de la Generalitat, si aquests volen una actuació decidida de la Generalitat per la crisi. A més, es vol que l’Executiu tingui un comportament reactiu, amb reflexos, i sigui capaç de modificar i ampliar l’esmentat pla en funció de les novetats econòmiques i polítiques que es vagin succeint.
L’impacte del procés
Quant a la carpeta processista, s’espera, en una mena d’impàs, que s’avanci en la desjudicialització que van pactar Generalitat i Govern en la taula de diàleg. La que es pot publicitar com a èxit del desglaç i la que no. La primera, canvis legislatius que requereixen majories en el Congrés amb l’1 de gener com a límit per al Govern, per allò que comença l’any electoral. Tot això, amb Junts i la CUP apostant per liquidar el fòrum i, de fons, les eleccions municipals de maig del 2023.
L’alquímia d’Aragonès va amenaçar d’anar-se’n en orris per l’ultimàtum postconvergent. Tres setmanes li ha costat al president tornar els vagons als raïls per on circulaven. El descobriment de Junts que aquest ‘pressing’ donava la volta com un bumerang i posava en perill la integritat no només del Govern, sinó del propi partit, més el triomf de les tesis més moderades, davant les més «activistes» en les eleccions internes han esmolat l’ultimàtum fins a deixar-lo amb la forma roma, sense punxa. Així doncs, l’«alquimista» pot tornar, si no a les dosis de crisi procés que imaginaven, unes de molt semblants. Amb modificacions.
Aragonès haurà de posar més vehemència en la forma a la qüestió nacional, encara que el fons sigui el que ja tenia previst. La proposta de «front ampli per l’autodeterminació» continua sent un misteri per com es plasmarà però, segons fonts del Govern, es pensa com a complement als treballs de la taula de diàleg i negociació.
I no es tracta de buscar una mobilització al carrer per pressionar el Govern espanyol en aquesta negociació. O «no només això», com apunten aquestes fonts, deixant entreveure que aquesta proposta de nou encuny tindrà alguna pota institucional d’entrellaçat amb la societat, no només les entitats ja convençudes, les independentistes, sinó també sindicats i partits sobiranistes. Una sortida que li permet no haver de cedir a les tres condicions de Junts però que serveix de pota per pressionar en la negociació amb l’Estat, exhibint unitat en la proposta de tornar a convocar els catalans a les urnes perquè es pronunciïn sobre la independència de Catalunya.
La proposta va ser anunciada per Aragonès abans de l’ultimàtum, de manera que s’ha de descartar que sigui una iniciativa encaminada a calmar l’independentisme més envalentit perquè no anirà en la direcció d’acabar amb la taula de diàleg. Al contrari. Es tracta de consolidar l’estratègia republicana, basada en la negociació i en la suma de forces, l’arxifamós eixamplament de la base amb el qual es pretén arribar no només als independentistes, sinó «a tots els demòcrates», com va assenyalar Aragonès la setmana passada, sota la creença que l’opció més inclusiva, el punt de trobada entre totes les posicions sobre l’estatus futur de Catalunya, són les urnes.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
Política Catalunya Govern ERC - Esquerra Republicana de Catalunya Pere Aragonès Junts per Catalunya
- La xacra de la corrupció Sánchez desafia Aldama a presentar proves i titlla de "fals" el seu relat
- La xacra de la corrupció El jutge deixa en llibertat Aldama després de detallar pagaments a càrrecs del PSOE
- Aliat de Trump Matt Gaetz renuncia a ser fiscal general pels escàndols sexuals
- Guerra a l’est d’Europa Putin admet haver disparat un míssil balístic hipersònic contra Ucraïna
- La reacció del primer ministre d’Israel Un tribunal "antisemita" i "discriminatori"