Felipe González davant la cúpula militar: «Una guerra nuclear no es pot guanyar»

La guerra provocada per la invasió russa d’Ucraïna «durarà» i «té mala sortida», ha aventurat l’expresident del Govern Felipe González als generals de la cúpula militar i a una nombrosa representació d’alumnes del Centre Superior d’Estudis de la Defensa Nacional (CESEDEN), en la sessió d’obertura del curs 2022-23 d’aquesta institució educativa militar.

A l’aula magna de la seu madrilenya del CESEDEN, Felipe González ha impartit aquest dilluns la lliçó magistral d’arrencada del curs amb una reflexió estratègica i política sobre el conflicte russoucraïnès. I no ha estalviat qualificatius al comparar la figura de Vladímir Putin: l’ha descrit com un «aventurer gairebé psicòpata», amb un entorn d’oligarques i homes forts que «ha robat el 40% del seu pressupost de Defensa», i que està en fase de derrota, perquè «el seu propòsit inicial ja ha fracassat». Tot i que mantenir la situació de guerra afavoreix «una oligarquia que s’emporta gairebé la meitat de les despeses militars russes».

Aquesta afirmació no implica que González vegi en l’horitzó un final pròxim del conflicte: «Aquí l’única certesa és la incertesa», ha dit als militars i civils que l’escoltaven. I entre l’imprevisible González ha inclòs una al·lusió a l’amenaça atòmica russa parafrasejant el president nord-americà Joe Biden –«que és de la meva generació», ha recordat– a l’advertir: «Hi ha potència per destruir 50 vegades el planeta; es podrien estalviar les altres 49. Una guerra nuclear no es pot guanyar; és un perdre-perdre».

Felipe González ha remarcat l’advertència amb aquesta anàlisi: Rússia, «una potència nuclear amb una economia subdesenvolupada», és «la que més pateix els efectes de l’onada expansiva sobre la cadena de subministraments», cosa que es manifesta amb l’«enorme ineficiència» que no hi hagi hagut «una crisi bèl·lica recent que hagin pagat amb les seves vides tants generals»; però l’impacte econòmic que pateix Rússia «es nota més en els carros de combat i en la vida de la gent que en les ogives nuclears».

Fracàs de Putin

«Tenim la Federació Russa, el territori més extens del món, davant un fracàs personal de Putin que ha desencadenat una guerra del segle XIX al segle XXI», ha dit l’expresident socialista.

Felipe González ha basat la seva afirmació sobre la derrota del dirigent rus en un dels seus efectes: «Ha creat una consciència de sobirania nacional a Ucraïna que històricament mai havia sigut tan sòlida». Putin «és el gran actor d’aquesta consciència amb la seva intervenció absolutament arbitrària i carregada de mentides».

La guerra dura més del que Putin hagués pogut preveure en «la seva decisió carregada de mentides» perquè «ningú esperava la resistència del poble ucraïnès, una reacció d’aquesta naturalesa, que multiplica per cent la seva capacitat i divideix per cent les de l’exèrcit rus». En aquest sentit, González ha augurat que «el reclutament forçós de Putin no tindrà límit: per reclutar-ne 300.000 ha de tocar a dos milions».

Sobre la continuïtat del líder rus en el poder, Felipe González no ha descartat la possibilitat d’un enderrocament que a Rússia podria tenir dos orígens: el dels «ultres que volen un dosi encara major», o el de «militars d’alta graduació, ben formats, que han comprès que s’ha ficat la pota i ara no se sap com treure-la».

Defensa de l’OTAN

Felipe González ha fet una defensa utilitarista de l’OTAN després de descartar com a solució al conflicte a Ucraïna les «polítiques d’apaivagament». «No em fio dels que declaren la pau al món –ha declarat–. S’ha de tenir vocació, voluntat de pau... i s’ha de tenir capacitat de resposta a qui no té aquesta voluntat i n’abusa».

No ser a l’OTAN seria més car per a Espanya, ha explicat l’expresident. Aquest país i qualsevol dels membres de l’Aliança Atlàntica, fora de l’organització «haurien de fer esforços sobre esforços, perquè no deixarien de tenir problemes de seguretat».

González ha contestat a una de les afirmacions bàsiques del nou nacionalisme rus: que l’OTAN sigui una amenaça. «En cap moment, ningú ha amenaçat la integritat territorial russa –ha explicat–. Putin no té cap raó per dir que se sent amenaçat».

Un sopar clau a la Zarzuela

En la seva lliçó magistral, Felipe González s’ha referit a la desintegració de l’URSS –«fet ocorregut abans-d’ahir»– com a origen de la situació que ara viu el món. I ha revelat un detall clau de l’època sobre el final del règim soviètic: com la dimissió del recentment mort Mikhaïl Gorbatxov va ser forçada i ell sabia que es preparava una conjura contra ell sis mesos després del fracassat cop d’Estat.

Gorbatxov va llegir un discurs d’acomiadada el 25 de desembre de 1991, però més d’un mes abans, l’1 de novembre, en la Cimera de Madrid, l’última ocasió internacional en què el líder soviètic es veuria amb el president nord-americà George Bush pare, el rus va rebre informació sobre que «algú li segava l’herba sota els peus, com li va dir el vell rei», ha explicat González.

Joan Carles I va utilitzar aquesta frase com a comentari durant un sopar a la Zarzuela. Bush havia explicat a González que a Gorbatxov li preparaven una sortida del poder «en qüestió de setmanes més que de mesos». González ha relatat a la seva audiència del CESEDEN: «Els puc assegurar que Gorbatxov no volia dimitir ni dissoldre l’URSS. El paper que va llegir la nit de la seva dimissió l’hi va preparar [Boris] Yeltsin».

Bush creia que ell no havia d’explicar directament a Gorbatxov que l’anaven a forçar a dimitir. Felipe González es va oferir a explicar-l’hi durant «el sopar a quatre», i així ho va fer.

A partir d’aquell hivern de 1991, els països de la UE i de l’OTAN es van aliar en la creença que, més enllà de la desintegració de l’URSS, «no es podia suportar una descomposició desordenada de la Federació Russa. Era massa risc de centrifugació de talent militar i científic de qualitat a baix preu, que podrien voler l’Iraq, Gadaffi, l’Iran...».

Picades d’ullet internes

Felipe González tot just ha parlat de política espanyola en la seva lliçó al CESEDEN, però sí que ha fet tres picades d’ullet locals. La primera, en favor d’un augment del pressupost de Defensa. «Fer tant amb tan poc es diu eficiència –ha dit en elogi dels militars–, però l’escassetat de recursos es pot acabar pagant en ineficiència».

Notícies relacionades

¿Escac i mat nuclear?

Putin amenaça Occident i ordena una mobilització parcial: «Tenim moltes armes per contestar»

La segona: per no dependre energèticament de Rússia, «s’ha de tornar a pensar l’extensió de la vida de les centrals nuclears», ha opinat. I ha al·ludit a França al defensar, sense anomenar-la, la solució del gasoducte Midcat: «No té lògica que per suposats interessos nacionals a Marsella es nodreixin de gas rus, i que el gasoducte (espanyol) només arribi fins a la frontera».

I la tercera, una pulla entre paràgrafs contra alguns dirigents de Podem, també sense anomenar-los ni a ells ni a la seva formació, però sí descrivint que «defensen al màxim els drets de les dones... tret que siguin iranianes».