Llop, als vocals que bloquegen el TC: «Potser ens hem de replantejar que continuïn cobrant el seu sou si no compleixen la llei»

La ministra de Justícia, Pilar Llop, rep aquesta setmana el comissari europeu Didier Reynders, que ha manifestat públicament el seu interès a ajudar el desbloqueig de la renovació del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) impulsant un diàleg entre el PP i el PSOE que sembla ja trencat de manera definitiva. Entre les seves principals preocupacions, l’incompliment  pel Consell, a compte dels vocals conservadors, dels nomenaments del Tribunal Constitucional i la imatge que aquesta situació projecta de la justícia espanyola a nivell internacional. Assegura que de moment el seu interès és a la cartera de Justícia, malgrat que en les últimes setmanes hagi sorprès amb un perfil fortament polític i que el seu nom hagi sonat com a candidata a l’alcaldia de Madrid pel PSOE.

Sembla que els esculls per a la renovació del CGPJ es multipliquen. ¿El Govern ja ho dona per perdut fins al final de la legislatura?

¿Qui pot donar per perduda la Constitució? ¿Qui pot donar per perdut el compliment de la Constitució? I menys jo en la meva situació.

¿És la visita del comissari Reynders aquesta setmana vinent l’última oportunitat? 

No crec que el comissari Reynders es col·loqui en una posició mediadora, perquè Espanya ha de demostrar que és una democràcia madura i que les seves institucions són capaces d’arribar a aquest acord per a la renovació del CGPJ. No és el Govern qui ha de renovar, però sí denunciar, i així ho he fet tots i cada un dels dies que porto en aquest ministeri, la situació de dany institucional que està generant el Partit Popular des de fa quatre anys, que no renova el Consell General del Poder Judicial, que no compleix la Constitució, no compleix amb la llei. Agraeixo molt al comissari Reynders la seva preocupació, evidentment molt seriosa i molt sincera per aquest tema. De fet, ell en el seu informe sobre l’Estat de Dret i en les seves manifestacions ja ha apressat les forces polítiques que renovin el Consell. Però, com ha passat en altres ocasions, tornaré a explicar-li que aquí no hi ha equidistàncies, que aquí qui està bloquejant la renovació és només una força política, que és la que té la clau per desbloquejar, perquè és amb ella amb la qual s’aconseguirien els tres cinquens de prou majoria per a la renovació i que és el Partit Popular.

¿A què creu que obeeix aquesta posició del PP?

Al Partit Popular no li interessa ara mateix i ho dic per l’actuació que està tenint, tenir un Consell General del Poder Judicial que no respon a la realitat ciutadana, a la realitat del Parlament que tenim en l’actualitat. Hauríem d’estar parlant de la renovació d’aquí un any del pròxim Consell i del que estem parlant és de la renovació d’un Consell que va ser nomenat fa nou anys, ja caducat fa quatre, amb les seves competències minvades, amb un mal institucional i al nostre prestigi internacional que no té precedents. El Partit Popular està destrossant les institucions judicials amb aquesta actitud, i no se n’adona. I pot ser que aquesta situació no sigui reversible.

¿Què vol dir que pot ser que no sigui reversible?

Em refereixo al mal que està ocasionant al prestigi institucional, a la imatge i l’exemple que s’està donant en els ciutadans. No complir amb la llei i la Constitució pot generar conseqüències irreversibles. ¿Com exigirem després als ciutadans que compleixin les lleis amb rigor i serietat si hi ha un un partit que no les està complint?

Vostè va dir en roda de premsa del Consell de Ministres que vol que el comissari europeu escolti la seva veu. ¿Què li demanarà concretament?

Que aquí hi ha un bloqueig, exclusivament d’un grup polític, que no hi ha equidistàncies i que és urgent la renovació de l’òrgan de govern de jutges. Li diré el que ens costa també en termes econòmics, pressupostaris, la falta de renovació, el mal que es causa als ciutadans. També el per què nosaltres tenim aquest model, el d’elecció parlamentària de dotze dels 20 membres del Consell, i exposaré la meva visió sobre que no hi ha estàndards a Europa, per més que s’entossudeixin. Hi ha països en els quals ni tan sols hi ha Consell General del Poder Judicial i en d’altres és el mateix Executiu el que nomena als alts càrrecs judicials. El nostre sistema és en el qual el Govern té menys ingerència de tots els països que tenen aquests òrgans de govern. I precisament també per això, és l’òrgan que té més competències que altres països. Fixi’s, aquí el Consell fa informes als projectes de llei, que és una competència d’un contingut polític extraordinari. És un òrgan tècnic, però també un òrgan de naturalesa politicojudicial.

¿Pensa que el discurs del PP està calant a Europa, en relació amb el canvi de model del CGPJ? Tant Reynders com la vicepresidenta de la Comissió Europea, Věra Jourová, sempre diuen que Espanya ha de renovar el seu Consell, però seguidament obrir un procés per buscar un altre model.

Ho ha de decidir el mateix legislatiu, que és el que fa les lleis i estableix el marc legislatiu en el qual ens movem. Jo això també l’hi vull explicar al comissari Reynders. Estic segura que ja el sap, perquè ell és un polític de casta, sap el que és la divisió de poders. Vull insistir-li en el model que tenim. 

Reynders ja ha sentit la postura del PP...

És veritat que ell ja havia escoltat el Partit Popular. El senyor Casado [expresident del PP] s’havia ocupat d’anar criticant Espanya en diversos aspectes, també en aquest, dient que tenim un sistema que no garanteix la independència dels jutges. Vull explicar-li al senyor Reynders que nosaltres tenim una justícia independent, una justícia de trinxera independent. El Consell General del Poder Judicial és un òrgan de naturalesa politicojudicial, no és de la jurisdicció i no es pot barrejar i confondre tot, com fa el Partit Popular. Dit això, si s’obre un debat, s’haurà d’obrir en el legislatiu. Aquest Govern mai ha presentat un projecte de llei que afecti la reforma del Poder Judicial. Es fan proposicions de llei, perquè és el legislatiu el que ho ha de decidir. També li vull dir al comissari Reynders que aquest model vigent, del qual ara renega el Partit Popular, ha sigut utilitzat per ells durant més de 35 anys. Jo em pregunto si els vocals del CGPJ que ha proposat al llarg d’aquests 35 anys no són independents, jo m’ho pregunto. ¿Per què quan han tingut majoria absoluta no han modificat el model, si no els agrada? També em pregunto quan han tocat la llei orgànica del poder judicial (LOPJ), quan tenien majoria absoluta, per què el que han fet és debilitar l’òrgan del Poder Judicial fent vocals permanents i no permanents, de primera i de segona. Això també ho ha de saber el comissari, així com les vegades que el Partit Popular, estant en l’oposició, ha bloquejat el nomenament del Consell. En total més de set anys d’un Consell furtat als ciutadans.

Llavors, ¿no descarten obrir el meló d’una proposició de llei, una vegada es resolgui la urgència?

Renovarem, i després parlem del que faci falta, no anticiparem.

En el seu dur discurs amb motiu de l’obertura de l’Any Judicial, Lesmes no només va reclamar la renovació del CGPJ, sinó la retirada de les reformes de març del 21 i la del mes de juliol passat, ja que el Tribunal Suprem es troba en una situació insostenible. ¿Es plantegen fer-li cas i tornar a un CGPJ ple de competències?

Aquesta reforma va ser una proposició de llei del grup socialista al Congrés dels Diputats, i es fa perquè, evidentment, tots els poders que estan en funcions tenen limitades les seves competències. Lògicament, aquesta llei el que fa és limitar les competències d’un més dels poders de l’Estat, i per derogar-la hauria de ser una altra iniciativa del Poder Legislatiu. El Govern no pot plantejar-se una situació com aquesta.

¿Es plantegen un escenari amb Lesmes dimitint d’aquí unes setmanes si persisteix el bloqueig, tal com va aventurar en el seu discurs? ¿Què passarà llavors?

El que s’ho ha plantejat és el senyor Lesmes, i no el Govern. Però esperarem que això no ocorri, que no hagi d’utilitzar l’article de la llei orgànica del poder judicial que permet la renúncia de qualsevol vocal. També he escoltat que de dimitir els vocals del Consell això suposaria un delicte d’abandonament. Però si la mateixa llei preveu un mecanisme de dimissió, quan un no està en exercici del seu càrrec perquè ha renunciat al seu càrrec, mai pot cometre un delicte d’abandonament. De vegades són pressions que s’utilitzen també interessadament.

Hi ha una altra renovació pendent, la del Tribunal Constitucional. Dimecres va tornar a fracassar la ultima reunió celebrada per a això al CGPJ. ¿Quant de temps esperarà al Govern abans de fer els nomenaments que li corresponen?

Des del moment en què anomeni el Consell, uns dies.

¿Això vol dir que el Govern ja té decidits els noms dels seus magistrats?

Hi ha extraordinaris homes i dones juristes al nostre país que poden ser nomenats magistrats del Tribunal Constitucional, amb unes trajectòries brillants, i també magistrats perquè el Consell General del Poder Judicial pugui complir amb la llei, i arribar a aquest acord. Els del Govern seran extraordinaris o extraordinàries juristes.

¿Li agraden els nou candidats que hi ha sobre la taula del CGPJ, aportats pel sector progressista d’aquest òrgan? Responen a més a diferents sensibilitats.

El Govern no s’hi immiscirà ni opinarà perquè és una competència exclusiva del Consell General del Poder Judicial. El que sí que em sorprèn és que el senyor Feijóo hagi carregat contra l’última reforma, dient que és inconstitucional.

¿Què ha de dir davant les crítiques que diuen que vostès volen un TC ad hoc o pretenen integrar un catedràtic independentista per satisfer els seus socis independentistes?

Quan el senyor Núñez Feijóo sigui al Govern, que s’emporti les persones que desitgi. Però a mi el que em preocupa és què ha de dir sobre la renovació, perquè ara correspon al Govern i al Consell del Poder Judicial.  Sempre he mantingut que el Govern podria nomenar els dos magistrats que li corresponen tot i que no s’hagués produït la reforma, i l’he mantingut primer per lògica institucional, perquè ni el Consell pot bloquejar el Govern ni viceversa. Imagini’s que el Govern conegués que el Consell vol nomenar dues persones d’una orientació que no li interessi i bloquegés no decidint nomenar. A més hi ha una sentència del Tribunal Constitucional que diu que no es poden produir aquest tipus de bloquejos. Jo demano als vocals que encara no han posat noms sobre la taula [els conservadors] que ells també van acatar la Constitució i que han de col·locar-se en una posició constitucional. És al que els obliga el seu càrrec. Ells no poden fer oposició ni a un Govern ni a un partit polític. A més, estan cobrant un sou, hauran de complir amb les lleis, ¿o se’ls suspèn el sou quan no ho compleixen? Fixi-s’hi, potser cal replantejar-s’ho.

Sobre l’indult sol·licitat per Griñán. ¿Es plantegen algun termini per remetre l’expedient al Tribunal Suprem i es puguin obtenir els informes?

No hi ha dates ni terminis. Qui forma realment l’expedient és el mateix tribunal sentenciador. No ens ha arribat encara formalment la sentència, per la qual cosa encara no s’ha incoat l’expedient que cal remetre. En qualsevol cas, aquest expedient es tramita de la mateixa manera que qualsevol altra petició d’indult, igual que tots.

S’ha mostrat molt crítica amb la sentència durant la seva intervenció en el Senat. Va parlar que no és unànime i que està sent «contestada per la doctrina penal», per l’opinió d’alguns catedràtics. Segons l’oposició estan preparant el terreny per indultar. ¿És així? 

Cadascú pot pensar el que vulgui. No anticiparé un pronunciament sobre un expedient en el qual ni tan sols hem pogut estudiar la sentència, els dos vots discrepants i els informes preceptius. Seria un atreviment, hi ha persones involucrades en els expedients.

Però els indults polèmics tenen un cost polític. Després de la mesura de gràcia als presos del procés es va produir la sortida de Juan Carlos Campo del Ministeri de Justícia. ¿Tem que li pugui ocórrer el mateix?

Jo no li tinc por a res, crec que ha quedat bastant clar que soc una dona molt valenta i que soc una persona de conviccions, sigui aquí, al jutjat que em toqui ser o sigui pel carrer veient una injustícia, o al metro.

Tenint en compte aquesta valentia. ¿Va vostè a ser la candidata del PSOE a l’alcaldia de Madrid?

Estic centrada en el Ministeri. Aquest és el projecte que jo tinc i el projecte per al qual soc aquí. 

En les últimes reunions del partit, el president Pedro Sánchez està dient que la prioritat és donar la batalla en les eleccions de l’any vinent, i apostar per candidats molt reconeixibles pel ciutadà. ¿No se situa en aquest lloc?

Jo estic molt ben situada on soc ara mateix.

Notícies relacionades

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Trapero aposta per un increment dels Mossos per rebaixar el crim

Una última pregunta. Les acusacions en el cas Kitchen estan sol·licitant la imputació de la que va ser secretària general del PP María Dolores de Cospedal, donat el contingut d’algunes converses que va mantenir amb el comissari Villarejo. ¿Creu que aquest assumpte arribarà a tenir un cost per al PP de Núñez Feijóo?

De particularitats judicials, tot el respecte. Hi ha una investigació de la qual no tinc res a dir, però evidentment la corrupció va tenir un cost al seu dia per al senyor Rajoy, que va ser objecte d’una moció de censura. El que estem veient és que la corrupció és el pecat capital que té el PP, el vuitè pecat capital.