Els comandaments dels Mossos recolzen el comissari en cap en el seu pols amb el número dos

Des de la conselleria d’Interior admeten que Estela i Sallent no han encaixat, però neguen ingerències polítiques. Però en sentit contrari neguen les ingerències. «Una policia democràtica ha d’acceptar criteris polítics en temes com gestió de manifestacions o desnonaments» o a l’hora d’«establir prioritats» per al cos, com ho és actualment «la violència sexual», remarquen. La conselleria no s’immisceix «en qüestions operatives» o «investigacions» en marxa, aclareixen. «Estela i Sallent van ser escollits per treballar en equip i han d’acceptar-ho. Intentarem que encaixin», però sense llançar «polsos amb el Govern», conclouen.

La prefectura coral

Oficialment, el Govern va defensar la destitució de Trapero, 13 mesos després de ser restituït, assegurant que volia obrir una nova etapa al cos policial, apostar per una direcció més coral i més femenina. També van ser aquells els arguments que va esgrimir la mateixa cúpula –integrada per Estela, Sallent i la intendenta Rosa Bosch– per explicar com funcionaria la manera de procedir de la nova prefectura: «més basada en el treball en equip» i a aconseguir decisions «més consensuades». Però no ha durat gaire. 

La desconfiança d’Estela cap a Sallent ha arribat a l’extrem d’excloure el seu número dos del tribunal que, ben aviat, ha d’escollir sis nous comissaris. O d’entregar a comissaris aliens a la prefectura la batuta del cos durant les seves vacances en lloc de donar-la-hi a Sallent, una decisió sorprenent. De fet, la relació entre Sallent i Estela està gairebé trencada des de fa mesos i la plantada d’Estela davant els responsables d’Interior a qui exigeix que apartin Sallent tampoc és recent: va passar a principis de juny, quan va transmetre que havien d’allunyar-lo de la prefectura o, en el seu defecte, prescindir d’ell. 

Acostament a Trapero

Estela, un comissari arrelat al territori, però menys bregat als passadissos del poder, no va trigar a adonar-se que la prefectura «coral» significava que Sallent estava prenent decisions sense el seu aval perquè les havia pactat prèviament a la seva esquena amb Ferrer i amb el cap de gabinet del conseller Elena, Raül Murcia, remarquen els comandaments policials consultats. A Estela no el va ajudar a revertir la situació, segons remarquen, que apostés per llimar asprors amb Trapero després de prendre possessió del seu càrrec. 

En una trobada privada, Estela va transmetre a Trapero, que exerceix actualment funcions d’avaluació i anàlisi i es troba apartat de l’operativa policial, que comptava amb ell. Però al cap de pocs mesos, amb l’arribada de les gales de les Esquadres –la celebració oficial de la policia–, Estela va descobrir que, malgrat que ell havia disposat que Trapero formés part de la línia de salutació oficial que dona la benvinguda a les autoritats, Trapero havia sigut esborrat de la llista sense el seu consentiment. Va ser una prova més que, malgrat ser el cap dels Mossos, manava menys del que indicava el seu càrrec.

Cinc caps en cinc anys

La que es va presentar el desembre del 2021 com la primera prefectura coral i paritària dels Mossos –a Estela, Sallent i Bosch cal afegir-hi la figura de Montse Escudé, en funcions de portaveu– no ha acabat cristal·litzant en cap de les dues coses. El poder que acumulen Bosch i Escudé és insignificant en comparació amb el d’Estela i, sobretot, amb el de Sallent. Segons les fonts consultades, en realitat, la nova estructura va ser més aviat l’artefacte que ERC va dissenyar per restituir Sallent de forma velada. 

Sallent va ser cap dels Mossos fins que Trapero va ser absolt per l’Audiència Nacional. Durant la seva direcció, Sallent es va guanyar la confiança del director Ferrer. I tots dos, al seu torn, compten amb el suport de Murcia, un home de la confiança d’Oriol Junqueras a la conselleria, i també del conseller Elena. Per això Ferrer va seguir al capdavant de la policia catalana malgrat ser ungit en aquest càrrec per Junts. I, després de destituir Trapero, van apostar per recuperar Sallent, a qui veuen com un comissari més receptiu.

Esquerra no es veia capaç d’intervenir en la gestió dels Mossos mentre seguís en mans de Trapero o de comissaris refractaris a les instruccions polítiques. Així que el van apartar i, després del major, van arraconar també comandaments com l’intendent Toni Rodríguez, o el comissari Carles Anfruns. El primer es negava a compartir informació sobre les investigacions criminals –moltes de les quals afectaven el mateix Govern– i el segon no tolerava que es qüestionés per criteris polítics un dispositiu policial. Ni Rodríguez ni Anfruns tenien cap problema amb Estela, però sí que el tenia amb Sallent, el primer, i amb la conselleria, el segon.

Vergonya

Notícies relacionades

Podem avisa el PSOE que serà exigent amb els Pressupostos

Feijóo colla el PNB i Junts perquè recolzin la seva moció contra Sánchez

La paraula més repetida pels comissaris amb qui ha contactat aquest diari és «vergonya». Perquè aquesta nova crisi, que pot acabar amb la destitució o la dimissió d’Estela, significaria canviar de cap per sisena vegada en cinc anys i perquè lamenten la pobra imatge que els caps estan transmetent als agents del cos. 

Des del sindicat Fepol, que representa tant agents com comandaments, es mostren «estupefactes amb la situació». «La nova cúpula no ha complert encara un any, és prioritari que, d’una vegada, hi hagi estabilitat i centrar-nos en la nova llei de Mossos», remarquen.