Lesmes posa en pista Marchena, per Ernesto Ekaizer

El bipartidisme de 3/5 dissenyat per la Constitució per governar les principals institucions està coix perquè un d’aquests partits, el Partit Popular, l’ha abandonat. Ho va fer després de fracassar el novembre del 2018 quan tenia a l’abast de la mà la presidència del Tribunal Suprem i CGPJ acordada amb el PSOE per col·locar el candidat proposat per Rafael Catalá, exministre de Justícia del Govern de Mariano Rajoy, i responsable de justícia del PP. Es tractava del president de la Sala Segona del Suprem, Manuel Marchena. Llavors Pablo Casado no va veure cap obstacle en el sistema d’elecció vigent. I en realitat, tampoc és un impediment ara.

El CGPJ, que va assumir el 4 de desembre del 2013 per cinc anys, entrarà el 4 de desembre pròxim el desè any del seu exercici. És a dir: pràcticament s’orienta a complir –es diu aviat– dos mandats.

Aquesta crisi és tan greu que no pot resoldre’s traient un conill del barret de copa. El president del Suprem i CGPJ, Carlos Lesmes, pot dimitir i ser substituït durant el seu mandat. I va passar el 2012 amb Carlos Dívar. Llavors, el vicepresident del CGPJ va assumir la presidència i el president de sala més antic del Suprem es va fer càrrec de la presidència del Tribunal.

Però quan el mandat del president està caducat fa tres anys i nou mesos, com és el cas de Lesmes, ja no és el mateix. Abans, fins al 2013, hi havia un vicepresident del CGPJ. Però des d’aleshores Lesmes es va inventar una vicepresidència del Suprem i CGPJ. I el vicepresident, Ángel Juanes, es va jubilar el 2019. Com que el CGPJ havia caducat feia gairebé un any, els vocals en funcions van decidir no nomenar un substitut perquè esperaven ser renovats i van entendre que aquesta tasca corresponia al nou Consell.

El PP de Casado va tractar el CGPJ, amb el suport dels vocals conservadors, com la seva joguina particular. I aquest CGPJ prorrogat s’estava convertint amb el pas dels anys en una anomalia enquistada.

El pla preventiu d’«autosuccessió» del president del Tribunal Suprem i Consell General del Poder Judicial (CGPJ) –que amenaça de renunciar– implica un «autocop» estratègic, el de col·locar un magistrat del Suprem a la cúpula del poder judicial des de dalt i per una porta falsa, o com a mínim, no previst pel sistema constitucional.

La teatralització de Lesmes i la solució que ha trobat per al que encara és la seva «no-dimissió», ¿era inevitable? El president podia esperar que el CGPJ fes en pròximes dates els nomenaments de dos magistrats del Tribunal Constitucional (TC) que li correspon fer a aquest CGPJ, però ha creat un nou problema, abans d’elegir-los i abans de renovar el CGPJ.

Amb el conill que ha extret del seu barret de copa col·loca els magistrats del Suprem al capdavant del CGPJ. Ara, si Lesmes ho aconsegueix, el president de sala més antic, Francisco Marín Castán, serà el president; però aquest magistrat, que és aspirant al TC, es jubila l’any vinent si no demana la pròrroga de dos anys.

I si no es renova el CGPJ fins a les pròximes eleccions, i si Marín Castán ho deixa, ¿qui seria el seu substitut? El president de sala més antic. ¿I qui és? Manuel Marchena. Va ser nomenat el novembre del 2014.

Lesmes ha desplegat la pista per al billar francès, o carambola. Les tres boles: Lesmes, Marín Castán, i Marchena.

Marchena porta des del 2013, quan encara no era president de la Sala Segona, amb el seu projecte de convertir-se en president del Suprem i CGPJ. Va ser un dels candidats proposats pel PP al PSOE. I va perdre el lloc perquè Alfredo Pérez Rubalcaba va acceptar el candidat rival: Lesmes.

El 2018, l’exministre i responsable de justícia del PP durant la presidència de Casado, va proposar el nom de Marchena –previ consentiment de l’interessat– i va aconseguir en principi el suport del PSOE i del Govern. Però l’operació per la qual Marchena abandonava la presidència del tribunal del procés es va frustrar després d’una operació que va filtrar el seu nom anticipadament i el famós whatsapp del portaveu del PP en el Senat, Ignacio Cosidó, elaborat sobre un text de Teodoro García Egea.

Allà explicava al seu grup de senadors –oposat a pactar amb la ministra de Justícia Dolores Delgado, reprovada aquells dies per tercera vegada en el Congrés– que Marchena era un «resultat esperançador». Recordava el fet que havia sigut vetat per Pérez Rubalcaba el 2013. «Ha sigut una jugada formidable les Ens jugàvem les renovacions futures de 2/3 del Tribunal Suprem i centenars de nomenaments del Poder Judicial, vitals per al PP i per al futur d’Espanya». I per si no els semblava prou afegia: «I controlant la Sala Segona des de darrere». És a dir: des de la presidència del Suprem.

Desplegament del tauler de joc

Per tant, Lesmes ha desplegat la pista de billar francès. Darrere de Marín Castán, doncs, és Marchena qui el segueix.

Lesmes va demanar l’informe «tècnic» de successió a l’esquena del sector progressista en el CGPJ. Tot i que ha insistit davant vocals d’aquest sector que la seva dimissió va de debò diverses vegades en les últimes setmanes, va ometre l’assumpte de l’informe de successió.

El pròxim ple ordinari, citat per a aquest dijous 28, preveu en la seva ordre del dia els nomenaments en el TC –és la primera vegada que entra a l’agenda– i en el punt de dació de compte s’abordarà l’informe tècnic.

Fonts del sector progressista, que han mantingut sota sordina la seva opinió contrària a la proposta que el Suprem es col·loqui a la cúpula del CGPJ, prendran nota de l’informe –que Lesmes no els va enviar– sense entrar al debat.

Notícies relacionades

Lesmes aconsegueix suport del Suprem per al seu successor a l’esquena dels vocals del CGPJ, per Ernesto Ekaizer

Els últims de les Filipines al final de l’‘imperi’ judicial, per Ernesto Ekaizer

La prioritat són els nomenaments en el TC. Lesmes assegura comptar amb quatre magistrats del bloc conservador que recolzen fer els nomenaments. Els cinc junt amb els vocals progressistes poden, doncs, acordar els dos magistrats per al TC. Segurament en un Ple extraordinari convocat per a la setmana vinent. El tema de la successió, per tant, quedarà per a més endavant.

La degradació judicial i constitucional és tal que Espanya presenta un paisatge d’Estat fallit –autogenerat– davant la visita del comissari europeu de Justícia, Didier Reynders, a qui el PP intentarà utilitzar contra el Govern quan des del novembre del 2018 bloqueja el CGPJ i des del juliol passat la renovació parcial del TC.