Jordi Puigneró, el vicepresident que mai va convèncer Junts

Un Puigneró que va arribar a ser vist amb bons ulls per part de l’expresident Carles Puigdemont en el passat com un perfil presidenciable. Puigdemont és un enamorat de les noves tecnologies aplicades a la política i la gestió i Puigneró és expert en polítiques digitals. Però el fins avui vicepresident del Govern no reunia el perfil de candidat que es necessita per a aquests menesters. I no es va postular. La prova de les seves escasses possibilitats d’èxit és que Laura Borràs va arrasar en les primàries davant un altre perfil de gestió i de rigor com l’exconseller Damià Calvet. Així que Puigneró es va reservar.

I va accedir a la vicepresidència davant la negativa de Borràs i perquè cap de les famílies de Junts s’acabés imposant en un càrrec que sempre té un cert perfil de futur, de candidatura. Però aviat va quedar clar que Puigneró no jugaria aquest paper sinó el d’un cert equilibri entre sectors interns.

Sense lideratge

El que ha passat amb el cessament de Puigneró, paradoxalment, és una cosa que a Junts s’ha estudiat per iniciativa pròpia. L’any i mig de Puigneró al capdavant de la vicepresidència no ha servit, segons els consellers de Junts, perquè liderés el paper dels membres del Govern d’aquest partit, ni perquè marqués perfil –tret d’excepcions– davant Aragonès.

Puigneró ha optat en tot el seu mandat per un perfil de gestió, més aviat discret i molt allunyat del to de càrrecs com Borràs. S’ha refugiat en la seva especialitat, les polítiques digitals, i ha cedit el pes polític del partit als secretaris generals: abans Jordi Sànchez i ara Jordi Turull. I en el Govern ha anat prenent relleu el conseller d’Economia, Jaume Giró, per la seva aprovació dels pressupostos i la seva cada vegada més indissimulada intenció de jugar en el terreny polític de Junts, partit al qual s’ha afiliat recentment.

Sí que és cert que Puigneró ha jugat un paper lleial a Aragonès, i ho ha volgut remarcar. En la crisi sobre la composició de la taula de diàleg amb el Govern, va adoptar una actitud de responsabilitat i no rupturista. I en la qüestió de l’ampliació de l’aeroport va tirar endavant amb el Govern malgrat que Junts estigui enrocat en el rebuig a tot acord amb l’Executiu espanyol. Allà sí que va mostrar Puigneró cert perfil i va sorprendre.

Elevar el to

Després del congrés de Junts d’aquest estiu, el partit va decidir elevar el to davant Aragonès i ERC. I Puigneró, per voluntat pròpia o arrossegat per aquesta tàctica, va mostrar ja discrepàncies públiques. Es va reunir amb l’ANC després que ho fes el president i va marcar distàncies amb la posició d’Aragonès respecte a l’Assemblea, per exemple.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

I paradoxalment, quan Puigneró ha cultivat en tot moment el seu retrat polític en termes de serietat, discreció i lleialtat a Aragonès en el Govern, és cessat per aquest per falta d’informació sobre la qüestió de confiança que Junts va plantejar aquest dimarts al president sense haver-lo informat prèviament malgrat que Puigneró era dels pocs que sabia que es produiria l’envit.

Ara si Junts segueix en el Govern pot aconseguir –i aquesta és una altra paradoxa– superar el problema que tenia amb Puigneró i situar de número dos d’Aragonès un dirigent que marqui més distàncies amb el cap del Govern.