Junts, preparat per a la ruptura del Govern

Al llarg d’aquest dimecres decisiu per a Junts i Esquerra, l’esperit d’unitat postconvergent ha anat per davant de les dissensions. És cert que existeix autocrítica respecte a la viabilitat d’haver posat sobre la taula l’amenaça d’una qüestió de confiança a Aragonès, una bomba que no era coneguda per tota la direcció executiva, sinó només pel nucli dur de la formació, entre ells, el vicepresident Jordi Puigneró, però no tots els titulars de la pota postconvergent del Govern. I en això va burxar el president en la reunió extraordinària: va preguntar un per un la seva opinió. Segons Junts, tots van exhibir cohesió i un relat compartit, una cosa que neguen fonts de Palau.

I és que hi pot haver autocrítica i estupor a les files, però és més gran el malestar que existeix respecte a Aragonès i ERC, que continuen acusant de no complir el pacte de Govern i d’actuar amb supèrbia, sense atendre la realitat que separa els dos partits: un sol escó al Parlament.

Els més moderats remarquen que aquesta vegada no és Laura Borràs la que està forçant les costures, sinó que és el secretari general, Jordi Turull, qui pilota l’estratègia i manté que el president ha de complir les tres exigències conegudes: compartir el comandament estratègic del procés, unitat a Madrid i reformulació de la taula de diàleg per abordar l’autodeterminació i l’amnistia. Alhora, els que mai van creure en la idea de recolzar l’actual cap del Govern se senten reforçats en la seva idea d’abandonar la nau.

Una situació amarga

Amb tot, la situació és amarga internament per a molts, que assumeixen que, fora del Govern, Junts viurà una situació més que complicada, amb efectes col·laterals de tot tipus: de cara a les eleccions municipals –Xavier Trias havia exigit pau al Palau de la Generalitat com una de les quatre condicions per presentar-se com a alcaldable de Barcelona–, de cara a la convivència entre famílies internes, i també respecte a la construcció econòmica d’un partit sòlid i de govern. Estar fora de l’Executiu és una cosa que, els que no procedeixen de CDC, viuen amb total normalitat, mentre que la postconvergència considera que és un escenari no desitjat.

Les conseqüències internes a Junts són ben conegudes per tots, una altra possible fractura, però existeix també un missatge intern de gran duresa contra ERC. Adverteixen els republicans que no han sigut conscients que disposaven només d’un diputat més que ells i que si hi ha un divorci, Aragonès tindrà la postconvergència com a adversari.

Notícies relacionades

Junts però molt diferents

Un xoc i moltes espines

«L’oposició que ha fet Salvador Illa no serà res en comparació amb la que farem», avisen, i asseguren que no hi haurà suport als pressupostos ni a polítiques socioeconòmiques d’esquerres pròpies d’ERC o pròximes a la CUP. Un escenari en el qual creuen que Aragonès serà el president més efímer dels últims anys i farà que Esquerra després de 80 anys hagi recuperat la presidència de la Generalitat de forma molt puntual. La conseqüència de tot això, pronostiquen, seran unes eleccions anticipades.

Junts es troba entre l’estupor i l’autoafirmació, i analitzarà aquest dijous a partir de les vuit hores i per via telemàtica els pròxims passos a seguir. Conviuen amb un cert interrogant sobre si Aragonès mantindrà el pols o si aquest matrimoni independentista està a punt d’arribar al seu final.