L’impost de solidaritat de Sánchez desactiva les rebaixes fiscals per als rics d’Ayuso i Moreno

El Govern de Pedro Sánchez va desactivar amb el seu paquet fiscal i el seu nou «impost de solidaritat de les grans fortunes» l’estratègia de Madrid i Andalusia, principals comunitats del PP, amb la supressió de Patrimoni i la seva crida als rics a censar-se a les seves comunitats amb beneficis fiscals. La contraofensiva política és clara. L’Executiu del PSOE i Unides Podem desactiva amb aquesta mesura la pugna fiscal que s’havia obert entre els territoris i que havia arrossegat comunitats socialistes com la valenciana, amb Ximo Puig encapçalant la baixada d’IRPF per a rendes fins a 60.000 euros.

L’anomenat «impost de solidaritat» és un tribut temporal que s’estendrà el 2023 i el 2024 i que està exclusivament enfocat a grans fortunes amb patrimonis nets a partir de tres milions euros. La clau rau que sobre aquest serà deduïble l’actual impost sobre el patrimoni que es paga a les comunitats autònomes, és a dir, evitarà la doble imposició, al mateix temps que neutralitzarà la desaparició d’aquest tribut en comunitats com Madrid i Andalusia, almenys durant aquests dos anys. A les comunitats en les quals el tribut autonòmic grava més que l’anunciat pel Govern, aquest no tindrà cap efecte.

Des del Govern admeten que és una manera de frenar el dúmping fiscal, la licitació a la baixa en matèria impositiva, oberta en moments de crisi, amb aires de campanya electoral i quan la mateixa Unió Europea i tots els organismes internacionals assenyalen que el camí, defensa l’Executiu, és gravar la riquesa.

Des del Ministeri d’Hisenda neguen que sigui una reacció directa a l’anunci de Moreno fa dues setmanes a Madrid i al paquet fiscal convalidat aquest dimecres al Parlament andalús, que acompanya la supressió de Patrimoni de baixades en IRPF. Tanmateix, els temps polítics deixen en evidència que és una manera de neutralitzar el debat fiscal que el PP havia aconseguit liderar a Espanya, desviant el focus polític i arrossegant les comunitats del PSOE, que s’examinen a les urnes el pròxim maig. El Govern i el PSOE havien de parar aquesta licitació, admeten fonts socialistes.

«Incoherència»

No obstant, la reacció de les comunitats del PP no s’ha fet esperar. El president de la Junta d’Andalusia, Juan Manuel Moreno, va acusar el Govern central de generar «incertesa i inseguretat» amb el paquet fiscal anunciat pel Ministeri d’Hisenda. El president andalús, durant la sessió de control al Parlament, va deixar clar que aquesta reacció del Govern central i aquestes mesures fiscals són una reacció a la seva decisió de suprimir patrimoni i rebaixar l’IRPF, i va carregar contra «tanta incoherència» de l’Executiu central. «Deien que abaixar impostos era desmuntar els serveis públics i s’hi llancen les comunitats autònomes socialistes i ara amb la ministra al capdavant a imitar el PP», va ironitzar el president andalús.

Des de la Junta insisteixen que la nova fiscalitat anunciada pel Govern és una contraofensiva a la decisió d’Andalusia, que va seguir l’estela de Madrid, de suprimir l’impost de patrimoni i lamenten que quan les comunitats forals, el País Basc i Navarra, o Madrid van assumir bonificacions fiscals en la mateixa línia no va passar res i quan ho ha fet Andalusia es llancen a neutralitzar la seva política impositiva. «Ens volen condemnar a ser una perifèria silent», va clamar Moreno contra el Govern central.

Moreno va anunciar que acudiria amb tota la contundència als tribunals si el Govern central intervenia en l’autonomia fiscal d’Andalusia. En aquests moments, des de l’Executiu andalús asseguren que estan «estudiant totes les opcions» per preservar la seva autonomia fiscal. En realitat el Govern central no recaptarà per patrimoni sinó per un altre impost, temporal per dos anys, expressament creat dins de les seves competències fiscals i que anomena ‘impost a la solidaritat a les grans fortunes’, tot i que en la pràctica l’esperit i la recaptació són idèntics al que està en mans de les autonomies.

«Destralada fiscal»

Des de Madrid van denunciar que «la destralada fiscal» del Govern «és un cop més de Pedro Sánchez contra l’economia i, per tant, contra els espanyols». El conseller d’Economia, Hisenda i Ocupació, Javier Fernández Lasquetty, va lamentar que són ja «20 pujades d’impostos» des que Sánchez és president del Govern. «Ara utilitzen la crisi, el preu de l’energia o el que sigui com a excusa, però això que han anunciat avui ho van anunciar fa quatre anys», va denunciar el responsable del govern madrileny, que va parlar d’«autoritarisme fiscal» i va lamentar que el PSOE «dona curs al seu sectarisme».

«El que fan és crear un impost per foragitar el patrimoni i la inversió. Creiem que estan suplantant les comunitats autònomes que tenim les competències atribuïdes sobre la imposició del patrimoni. El Govern ens suplanta i s’inventa un impost que és igual per donar una destralada fiscal a Madrid i també ara a Andalusia», va assegurar Fernández Lasquetty, advertint que estudiaran si poden presentar un recurs al Tribunal Constitucional.

Batalla fiscal

Aquest dimecres es va aprovar al Parlament andalús el decret llei de rebaixes fiscals que va presentar el president Moreno fa una setmana i que va obrir una pugna fiscal al país. La proposta fiscal andalusa, que va comptar amb els vots a favor del PP i Vox, suposa una rebaixa del 4,3% de l’IRPF en els tres primers trams (fins a 35.200 euros), eleva en el mateix percentatge els mínims exempts de tributar, suprimeix patrimoni i elimina el cànon de l’aigua. La gran polèmica va ser aquesta supressió de patrimoni, com ja havia fet Madrid, bonificant fins a anul·lar-lo un impost que paguen pocs contribuents, uns 20.000 a Andalusia, el 0,2% del total, que permeten recaptar en total (dades provisionals del 2021) uns 120 milions d’euros.

Notícies relacionades

Primera denúncia davant la fiscalia a BCN per tortures policials en la Transició

El Banc d’Espanya calcula que la dana restarà dues dècimes al PIB

L’abonen patrimonis per sobre dels 700.000 euros, exempta la vivenda habitual. Els contribuents que pagaven per aquest impost abonaven uns 5.000 euros anuals, amb un patrimoni mitjà de 2,5 milions d’euros, segons les dades de la Hisenda andalusa. Ara el Govern de la nació neutralitza aquesta baixada a l’aprovar un impost de solidaritat de les grans fortunes, que acaba gravant aquests béns per a patrimonis per sobre de tres milions d’euros.

Com a contraofensiva a la supressió de Patrimoni, el Ministeri d’Hisenda va anunciar, després de descartar-ho tota la legislatura, que tramitaria un impost als més rics, com demanava Unides Podem. L’embolic fiscal va anar a més quan les comunitats socialistes es van començar a afegir a les rebaixes fiscals després de la veda oberta pel PP. El socialista valencià Ximo Puig va anunciar també una important rebaixa de l’IRPF en el tram autonòmic, on les comunitats tenen plenes competències, per a rendes fins a 60.000 euros. Altres barons del PSOE seguiran el mateix camí i el Govern de la nació anuncia ara una exempció de pagament per IRPF per a contribuents fins als 21.000 euros anuals d’ingressos.