Aragonès fa un cop d’autoritat i cessa el vicepresident Puigneró després de l’ofensiva de Junts

Després d’un Consell Executiu extraordinari que s’ha allargat durant dues hores i 20 minuts i una reunió posterior de més de tres hores amb el secretari general de la postconvergència, Jordi Turull, el president ha pres la decisió definitiva al·legant «pèrdua de confiança» en un moment en què el Govern «ha d’estar cohesionat» per fer front als efectes de la crisi socioeconòmica. Gairebé la mateixa raó, evitar la inestabilitat, és la que ha al·legat Aragonès per explicar que no pensa en absolut atendre la petició de Junts. Ni les tres exigències de l’ultimàtum que va passar a millor vida la setmana passada, ni aquesta semiamenaça parlamentària, que només depèn d’ell convocar. Sabedor que a cada envit, Junts s’acosta més a una divisió interna, no cedeix ni un metre.

Segons fonts de Palau, el president ha preguntat a cada un dels consellers de Junts «si coneixien la proposta de la qüestió de confiança i si hi estaven d’acord», una estratègia audaç per evidenciar la dualitat entre Junts-Govern i Junts-partit, ja que els titulars dels sis departaments en el seu poder no estan per abandonar-los en bloc, tret que la direcció els forci a fer-ho.

Inici granític

Els consellers de Junts han iniciat la reunió en una posició «granítica» en defensa de la posició del partit, segons fonts de la Generalitat. Però, amb el transcurs de les hores, els representants postconvergents «van començar a mostrar fissures en la seva unitat». Només el vicepresident Puigneró coneixia per endavant que es plantejaria una qüestió de confiança, una cosa que va molestar extremadament Aragonès, ja que ell havia «explicat la via canadenca tant al vicepresident com al mateix Turull». Junts desmenteix que s’haguessin produït aquestes fissures.

«Han sigut deslleials», apunten els republicans, justificant que la d’Aragonès és una decisió que preferien que hagués pres Junts al criticar el Govern i el seu líder. I és que, segons el parer d’Esquerra, el cessament de tots els consellers postconvergents era la solució que busquen els socis amb l’objectiu de construir l’escenari que ERC és la «culpable» del divorci. «És evident», apunta una alta veu republicana, «que Junts està buscant la targeta vermella».

Esquerra no cedirà en les tres exigències que brandeix la postconvergència per criticar als republicans falta de compromís amb el pacte de govern –la unitat a Madrid, la taula de diàleg acotada a l’amnistia i l’autodeterminació, i la direcció estratègica–, mentre que JxCat eleva l’aposta. Cal veure si, finalment, assumeixen que només una moció de censura podria fer fora el cap del Govern i dissoldre, alhora, el seu equip de consellers, per a la qual cosa es requeriria una alternativa amb presidenciable sotmetent-se a la valoració del ple.

El president està convençut que el seu full de ruta pragmàtic –el diàleg i la negociació– és l’únic que ara com ara està sobre la taula i que ha de complementar-se amb la via canadenca per obtenir suports en la comunitat internacional. Una cosa que, per Junts, va provocar el ràpid rebuig de la Moncloa i la «soledat» del cap del Govern, que tan sols va convèncer –i parcialment– els comuns.

41 de 74 diputats

Notícies relacionades

Menys ‘independència’ i més ‘referèndum’: així han canviat els discursos de Pere Aragonès

Junts exigeix a Aragonès que se sotmeti a una qüestió de confiança si no compleix les exigències de l’ultimàtum

L’argument postconvergent és que el president desatén, que ha perdut el suport de 41 dels 74 diputats que el van avalar –els que sumen Junts i la CUP– i que està sent forçat a prendre decisions. Precisament, al contrari del que opina Esquerra, convençuda que Junts s’està trencant per dins amb ofensives que no poden complir perquè no sortiran del Consell Executiu. El partit es podria esquerdar si no aconsegueix guanyar aquest pols i arrencar un gest d’Aragonès que els permeti explicar que s’han de mantenir al Govern.

Altrament, la seva pressió es convertirà, de nou, en un bumerang contra les mateixes files. Per això, malgrat l’amenaça des del faristol de l’hemicicle, les primeres espases comencen a rebaixar el to. El que està en joc és l’estabilitat d’un Executiu en convulsió constant, però també el poder i la influència per afrontar el multicicle electoral que s’acosta.