Crisi en el Govern
El PSC i comuns, aliats a l’espera per sostenir Aragonès
Els dos partits, que donen per trencada la coalició d’ERC i Junts més enllà del desenllaç d’aquesta crisi, consideren que és el president qui ha de decidir com afronta una situació «insostenible»
Fa tres setmanes, el líder del PSC, Salvador Illa, pronosticava en una entrevista en aquest diari que era probable que Junts portés més problemes a Pere Aragonès que ell mateix com a cap de l’oposició en el debat de política general. I, fa 15 dies, va apuntar que la sessió inaugural del curs polític al Parlament començava a transformar-se en una qüestió de confiança al president. Es podria dir que els postconvergents pràcticament li van agafar el guant i la profecia es va complir. Ara, socialistes i comuns, que donen per trencada i esgotada l’aliança en el Govern passi el que passi amb la crisi oberta, esperen un desenllaç que pot ressituar els seus rols i influència en la governabilitat. Això, és clar, sempre que no es precipitin unes eleccions que en aquests moments ningú diu que vol.
¿Què passarà si Junts acaba sortint del Govern? ¿Pretendrà Aragonès continuar la legislatura en solitari tenint en compte que ERC té 33 diputats? ¿I si Junts no trenca, és viable que la coalició continuï? Són preguntes que en aquests moments cauen a plom sobre el PSC i En Comú Podem, els dos grups que, en cas de divorci independentista, més opcions tenen d’acabar exercint de xarxa per aguantar Aragonès, donant per fet que l’oposició de Junts seria ferotge i que, difícilment, es refaran els llaços amb la CUP. Tot i així, la petició dels dos partits de l’oposició és unànime: si la situació és «insostenible» és el president qui ha de prendre una decisió.
Allarga la mà
Illa, ficat de ple en el seu objectiu d’erigir-se en alternativa, no deixa d’allargar la mà. Ho va fer en el debat amb el pla anticrisi i amb els Pressupostos al mateix temps que reclamava estabilitat davant la crisi i «respecte» pels temps polítics. Era una manera de deixar caure que, en temps convulsos, no convenen unes eleccions que farien saltar pels aires uns comptes que són necessaris i que provocarien un curtcircuit en els pactes al Congrés, també en plena negociació dels comptes per apuntalar el Govern de Pedro Sánchez. «No tinc pressa», sol dir el líder del PSC quan li pregunten per les seves intencions d’aconseguir la presidència de la Generalitat.
Notícies relacionadesI és que la lectura dels socialistes és que cal temps no només per tornar a guanyar uns comicis, sinó per fer-ho amb prou avantatge i amb un escenari propici perquè es desfacin els dos blocs enquistats durant el procés i s’aixequin vetos fins ara creuats, com el de socialistes i republicans. «Volem més receptivitat», va dir a Aragonès malgrat que considera que el Govern «no governa» i «no funciona» perquè ni té projecte ni lideratge.
De fet, davant un eventual govern en solitari d’ERC, el president es veuria obligat a intensificar les negociacions amb els socialistes més per necessitat aritmètica que per voluntat política. I és que no sumaria suficient amb els comuns, a qui prefereix com a socis perquè entén que hi comparteix l’eix d’esquerres i també l’eix sobiranista, més encara després de llançar la seva aposta per l’acord de claredat. El grup d’Albiach entén que ERC «ja no pot fer veure que no ha passat res», ni tan sols, en cas que aconsegueixi quadrar els consellers. «El problema el té al Parlament», adverteixen. Pels comuns, en un moment de gran incertesa econòmica, el que menys necessita la ciutadania és que siguin els governs els que afegeixin «angoixa» a la gent. «Qui menys vol eleccions és Aragonès, però nosaltres estem preparats per a tot», afirmen.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
