De les vies cap al referèndum a Rodalies: xocs i aliances en plena crisi del Govern

En plena commemoració dels cinc anys del referèndum de l’1-O, els tres partits independentistes es planten en el debat amb tres propostes diferents. D’una banda, ERC demana que es reconegui l’1-O com una «fita clau» en defensa de la democràcia i l’autodeterminació i que el conflicte es decideixi per la «via política i democràtica» garantint un referèndum que, assegura, defensen el 80% dels catalans. El text de Junts, en canvi, reconeix l’1-O com un referèndum «legal i legítim» per convertir Catalunya en un estat independent. Aquest només podria ser substituït, apunten, per un altre acordat amb l’Estat. Fonts parlamentàries no descarten que, tot i que presentades per separat, els dos partits votin favorablement totes dues.

La CUP, per la seva banda, reclama que es doni per «acabada» la taula de diàleg i que el Parlament reconegui que és en un «atzucac» perquè no hi ha una voluntat «real» d’incloure en la negociació l’autodeterminació i l’amnistia. Els anticapitalistes defensen que la resolució del conflicte s’ha de produir en un marc de «negociació internacional». Aquesta proposta podria comptar amb el suport –insuficient per prosperar– de Junts.

Els comuns sotmetran a votació tant la taula de diàleg –al qual donen suport també ERC i el PSC, però no Junts– i l’acord de claredat proposat per Aragonès i del qual reivindiquen l’autoria amb l’objectiu d’obtenir l’aval dels republicans, tot i que els dos grups no sumen tampoc prou perquè tiri endavant. El PSC, per la seva banda, reclamarà que es reuneixi la taula de partits catalans.

Qüestió de confiança és, sens dubte, l’expressió que marca el debat de política general i que explica la crisi del Govern. Però resulta una paradoxa que, havent-la posat a sobre de la taula tant Junts com la CUP, la que es votarà aquest divendres és la que ha presentat el PP i que obligarà tots els grups a posicionar-se. Els anticapitalistes han optat per presentar una moció en el pròxim ple i s’ha de veure què vota finalment el partit de Laura Borràs. El líder del PSC, Salvador Illa, ja ha avançat que pensa votar-hi en contra.

La carpeta de Rodalies és un dels principals exemples de com hi ha qüestions que poden obtenir grans suports més enllà de la batalla entre partits. En demanen el traspàs tant ERC com Junts, però aquí la principal novetat és que el PSC dona ales a aquesta transacció, de manera que l’atenció estarà centrada en si els tres partits arriben a votar junts que se’n demani al Govern central el traspàs a la Generalitat. Cada un dels textos presentats –el dels independentistes és conjunt– té, això sí, matisos.

La proposta del PSC demana que abans de finals d’any el Ministeri de Transports, liderat per Raquel Sánchez, i la Conselleria d’Infraestructures –fins ara sota la batuta de l’acabat de cessar Jordi Puigneró– acordin en la bilateral el model per encarrilar el traspàs dels recursos econòmics per gestionar el servei, així com el traspàs de la titularitat de les infraestructures que puguin ser segregades de la xarxa d’interès general i la compra de trens i tallers. ERC i Junts, per la seva banda, reclamen que el traspàs sigui integral i que inclogui les estacions, els trens, els tallers, les vies, les catenàries, els centres reguladors de circulació, el personal i el finançament.

Les discrepàncies tornaran a ser visibles amb la proposta d’ampliació de l’aeroport de Barcelona-el Prat, que els socialistes defensen recuperar en sintonia amb Junts, com ja va passar en el debat de fa un any. En canvi, ERC s’oposa al projecte. El partit de Salvador Illa també advoca per l’impuls del Quart Cinturó entre Sabadell i Terrassa, que també avalen els postconvergents, però que provoca recels entre els republicans.

Si hi haurà o no Pressupostos depèn de si la legislatura segueix endavant i, en cas que prossegueixi, caldrà veure amb quins suports poden tirar endavant. Fins ara, Aragonès ha rebutjat aprovar-los amb el PSC, però si ERC governa en solitari es veurà obligat a replantejar-se l’aritmètica. Els socialistes, que el conseller Jaume Giró sí que ha inclòs en la seva ronda de contactes, han presentat una proposta en la qual emplacen el Parlament a presentar els comptes i la llei d’acompanyament aquest mes d’octubre i que s’obri un diàleg amb tots els grups parlamentaris per explorar un acord «ampli i transversal». S’ha de veure si aquí voten també separats ERC i Junts.

El que és previsible és la falta d’unitat en matèria fiscal. Els comuns portaran a votació la defensa de l’impost de patrimoni, que partits com el PP, Vox i Cs defensen eliminar i que Junts qüestiona. Aquesta resolució és possible que prosperi amb el suport de l’esquerra perquè ERC, el PSC i la CUP consideren que s’ha de mantenir. Els partits de dretes plantejaran també modificacions de l’IRPF. Així doncs, Vox opta per eliminar el tram autonòmic; Cs, que aquest s’ajusti a la inflació i es redueixi per a les rendes inferiors a 33.000 euros, petició que fan també els populars. El grup de Carlos Carrizosa convida la resta a recolzar la pràctica eliminació de l’impost de successions, en la línia del que va aprovar Junts en el seu últim congrés. ERC, per la seva banda, posa a sobre de la taula que l’Agència Tributària de Catalunya assumeixi la competència de gestió de l’IRPF.

Les mesures anticrisi, que corren el risc de quedar sepultades sota el soroll de la ruptura independentista, formen part de les propostes estrella del debat. Se sotmetrà a votació el pla de 300 milions anunciat pel president per fer front a la inflació, i que inclou des de l’increment de les ajudes per pagar el cost de l’energia als 100 euros per a les famílies amb alumnes escolaritzats, també els 250 euros per a lloguer a joves de fins a 36 anys, l’extensió de la T-Jove fins als 30 o els 180 milions per a transició energètica. El PSC ja va anunciar el seu suport malgrat considerar-lo «insuficient».

Els comuns, per la seva banda, proposaran algunes de les condicions que consideren clau per a la negociació dels Pressupostos, com el pla massiu per a instal·lació de plaques solars. També advocaran per limitar el preu d’alguns productes bàsics del cistell de consum i per actualitzar l’indicador de renda de suficiència (IRSC) per poder ajustar la renda garantida de ciutadania a la situació disparada de la inflació.

La CUP plantejarà que s’acceleri la implementació de la renda bàsica universal el 2025, que es limitin els preus dels lloguers i frenin els desnonaments, en els quals tornen a demanar que no participin antiavalots dels Mossos.