Crisi de Govern

Jordi Puigneró: Aeroport, taula de diàleg i l’ANC, els altres xocs amb Pere Aragonès

El silenci de l’exvicepresident sobre la moció de confiança va suposar el quart episodi de tensió amb ERC en 18 mesos de legislatura

Jordi Puigneró: Aeroport, taula de diàleg i l’ANC, els altres xocs amb Pere Aragonès

ACN

2
Es llegeix en minuts
Xabi Barrena
Xabi Barrena

Periodista

Especialista en informació sobre el Govern de Catalunya, de ERC y en el seguiment de l'actualitat del Parlament.

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Fins a tres vegades, abans d’aquest dimecres, els republicans, i en especial Pere Aragonès, es van molestar per la conducta «deslleial» de Jordi Puigneró en aquests tot just 18 mesos de legislatura.

El pacte de l’aeroport

El 3 d’agost del 2021, als 70 dies de jurar el seu càrrec, Jordi Puigneró va tenir la seva primera topada amb la part republicana del Govern. Aquell dia es va fer la reunió de la comissió bilateral Estat-Generalitat. La reunió estava programada per a la tarda, però el vicepresident va viatjar al matí a Madrid. Van quedar a veure’s a la porta del ministeri on havia de tenir lloc la bilateral.

En el moment del retrobament, amb Laura Vilagrà i Jaume Giró, Puigneró només va detallar, relaten fonts republicanes, que havia portat a terme una reunió protocol·lària amb la ministra de Transport, Raquel Sánchez, i perquè la reunió ja havia sortit als mitjans.

Quan la delegació catalana hi va posar els peus, una altra ministra, Isabel Rodríguez (Política Territorial), es va felicitar per l’acord assolit al matí per a l’ampliació del Prat. Ni Vilagrà ni Giró en sabien res. És més, ERC hi estava en contra, com després van acreditar els fets. L’enuig de Giró va ser tal que no va voler comparèixer, després de la comissió bilateral, davant els mitjans.



Els membres de la taula de diàleg

El setembre del mateix 2021, Pere Aragonès va vetar la presència de membres de Junts en l’alineació catalana per a la taula de diàleg i negociació amb l’Estat per contravenir, segons el president, l’acord que les delegacions haurien d’estar formades per membres dels dos governs, segons diu el pla de Govern.

Va ser Jordi Sánchez, llavors secretari general de Junts, el que li va comunicar al president la voluntat dels postconvergents per incloure-hi càrrecs del partit extragovernamentals.

Els noms dels postconvergents elegits va ser una pregunta reiterada «durant setmanes», afirmen al Palau de la Generalitat, pel mateix Aragonès i per Vilagrà a Puigneró, en les trobades a tres que mantenien abans de cada Consell Executiu. El vicepresident mai va dir paraula i Aragonès «es va sorprendre» que fos Sánchez qui, finalment, l’hi donés a conèixer.


La trobada amb l’ANC

L’últim episodi previ al que ha acabat amb la seva destitució va tenir lloc fa 15 dies, en la ressaca de la Diada més tensa de les últimes dècades. Segons els republicans, Puigneró es va reunir amb l’ANC, que portava sota el braç una proposta de DUI per al 2023, sense comunicar-ho al president, mentre que aquest sí que havia fet saber a tots els membres del Consell Executiu que tenia agendada una cita amb l’Assemblea.

Es pot assenyalar que els postconvergents, pel seu costat, van titllar de «deslleialtat» que Aragonès no el convidés i sí que hi acudís amb Laura Vilagrà, a qui van acusar d’actuar com una espècie de vicepresidenta ‘in pectore’ del president.

El quadro es completa amb un tuit de Puigneró remarcant que el que havien expressat Vilagrà i Aragonès, el seu rebuig de la DUI, «no era la posició del Govern», sinó, només, la de la posició republicana.