Aragonès rebutja restituir Puigneró i demana a Junts una proposta «seriosa»

I al cap de pocs segons de rebre la proposta, la reacció dels republicans, presidència del Govern i partit, va ser entendre aquesta exigència que Aragonès esmenés el cessament del seu vicepresident com «una mostra de la nul·la voluntat d’arribar a un acord». Algunes veus fins i tot van assenyalar, ja immediatament, que no feia falta asseure’s a negociar.

En qualsevol cas, si es dona una negociació, per allò de no negar-se el diàleg, les bases ja estan establertes per iniciar el que pot ser l’últim ball, l’última negociació entre les dues forces, d’una o una altra manera lligades des del 2012. Primer amb un acord de col·laboració parlamentària, després amb una coalició electoral que va derivar en el primer dels tres governs conjunts. Segons els terminis que, de nou, ha tornat a fixar Junts, el temps s’acaba dilluns al migdia.

La paciència dels republicans es va anar esgotant així que veien que el rellotge avançava, molestos perquè, una altra vegada s’estava en la dinàmica d’un ultimàtum. Alguns republicans atribuïen que aquesta dilació era fruit del caos intern que viu Junts i, d’altres, que era una estratègia per reduir el temps de negociació, fixat, pels convergents dijous, en 72 hores. Just fins a l’inici de l’executiva de JxCat del dilluns en què s’ha de donar forma a la pregunta que la militància ha de respondre entre dijous i divendres que ve. Tenint en compte que dissabte a la tarda l’agenda de Jordi Turull, que s’ha d’asseure a negociar amb Pere Aragonès, es troba ocupada per la manifestació de commemoració del cinquè aniversari de l’1-O, els republicans veuen com la finestra temporal s’estreny per desig dels seus socis. Unes sospites que es van confirmar amb el contingut de la proposta

Esquerra assisteix als vaivens de Junts i recorda que el que presenta ara, les concrecions als tres punts del seu ultimàtum del 29 d’agost és, exactament, el que va requerir el president als consellers postconvergents en el Consell Executiu del 30 d’agost. «Fa just un mes», apunta un republicà, expressant així el temps perdut en aquests 31 dies.

Les concrecions són bàsiques perquè mentre les reivindicacions de Junts es moguin en els conceptes genèrics, els republicans se les treuen de sobre amb gran facilitat. Aquest divendres va ser el mateix president d’ERC, Oriol Junqueras el que, en una entrevista a Catalunya Ràdio, va assenyalar que el seu partit «compleix amb escreix amb les tres condicions» que exigeixen els seus socis.

Junqueras va combinar els seus fervents vots perquè Junts es mantingui en el Govern amb algun missatge a navegants, en concret que ERC estava «preparada» per governar en solitari. És a dir, que la ruptura postconvergent, si es produeix, no causa angoixa a les files republicanes. El president d’ERC, a més, va tornar a recordar aquest pacte que Junts manté a la Diputació de Barcelona amb el PSC i que, sarcàstic, va dir «no entendre» com no l’havien trencat ja i si es plantejaven trencar amb ERC.

Notícies relacionades

Pere Aragonès enfila la via canadenca davant l’enuig de Junts

Junts perdrà 250 càrrecs i 23 milions en sous amb la seva sortida del Govern

No va ser l’únic missatge de cohabitació ‘sociovergent’ que va emetre ERC, que es va encarregar de difondre el vot comú de les dues forces, en una proposta de resolució en el Parlament, en el context del debat de política general, contra la gestió de l’FP. «Ja voten com si fossin oposició», va apuntar una font d’ERC. El pla d’Aragonès, de propiciar una via canadenca, va ser desestimat pel ple de la Cambra, així com la moció que instava el president a sotmetre’s a una qüestió de confiança

El pols

Precisament, en el Parlament, el president va inaugurar la segona sessió del debat de política general advertint Junts que pensa mantenir les institucions al marge de les picabaralles dels partits i recordant que la decisió sobre la continuïtat o no de l’actual Govern està en mans de qui decidirà si segueix o no, és a dir, de Junts, no d’ell. «Espero que es pugui mantenir», va assenyalar després de lamentar-se que el debat parlamentari d’aquesta setmana s’hagi centrat més en l’amenaça sobre la qüestió de confiança que en la crisi o en la proposta de via canadenca per a l’autodeterminació, que el mateix president va anunciar dimarts passat.