ERC i Junts es disputen també l’herència de l’1-O cinc anys després

Esquerra s’ha sentit lligada de mans durant aquest lustre pels processos judicials oberts i, malgrat que alguns continuen actius i, de fet, s’espera data de judici –com en el cas de Josep Maria Jové i Lluís Salvadó–, però els indults a Oriol Junqueras, Raül Romeva, Carme Forcadell i Dolors Bassa els ha deixat anar, com a mínim, una mà.

A això s’hi afegeix el que els republicans consideren una orquestrada campanya de desprestigi per part de l’independentisme més hiperventilat, en què inclouen el sector activista de Junts, que se’ls acusi de renunciar als fets de la tardor del 2017. «L’error és que ells», els més irredempts, «sobreentenen que sense reconeixement internacional l’1-O no ha servit per a res. I això no és així. L’1-O és la pedra en què se sustenta el reconeixement per part de l’Estat del fet que hi ha un conflicte polític», assegura una important veu del partit.

Una bandera «pròpia»

Junts ha fet de l’herència de l’1-O la gran bandera pròpia amb la qual, sense rubor, autoproclamar-se com l’únic partit que manté viva aquesta iniciativa, fer realitat la inerta declaració unilateral d’independència. De la mà de l’expresident Carles Puigdemont, ha construït un relat en què fins i tot l’actual presidenta, Laura Borràs, es presenta com a «filla de l’1-O». Una manera de situar-se al marge del partidisme.

Respecte a la preparació de la consulta, Puigdemont defensa sempre que va tenir sempre una total determinació, que el va portar a fins i tot substituir alguns consellers i el secretari del Govern, que posaven en dubte l’operació. El que passa per alt és que ell va estar a punt de substituir el mandat de l’1-O per unes eleccions autonòmiques.

Defensar la posició d’abanderats del referèndum no és fàcil fins i tot en el si de Junts, perquè quan Borràs, en campanya electoral, va prometre reactivar la DUI si n’era la vencedora, va generar molts dubtes interns. Cal recordar que l’antecessor de la presidenta, Jordi Sànchez, va arribar a afirmar per escrit que l’1-O no pretenia la independència, sinó forçar la negociació amb l’Estat. Tanmateix, el relat oficial continua sent –no sense certa inconcreció– que el referèndum va demostrar que no hi havia ni un gram de pactisme convergent a Junts i sí una total determinació a arribar fins al final.

Vindicació republicana

ERC afronta aquest 1-O ben diferent a com solia fer-ho: amb ànim de vindicació. La primera mostra va tenir lloc la setmana passada, en l’acte d’aniversari de l’entrada de la Guàrdia Civil a la Conselleria d’Economia. «Si van entrar aquí no va ser per casualitat», va clamar Junqueras en un evident èmfasi del fet que el seu departament era el centre d’operacions de l’organització del referèndum.

En aquest acte es van aportar enfocaments nous, com per exemple que l’organització no va ser una successió lineal de fets, sinó que va haver de refundar-se fins a dues vegades. «Després del 20 de setembre», l’entrada a Economia i la detenció de qui tenia tot el referèndum al cap (i en una llibreta) «va caldre refer-ho gairebé tot de nou». I la persona que ho va fer, defensen els republicans i va reivindicar dimecres ella mateixa, és Marta Rovira.

Notícies relacionades

Cuixart deixa la presidència d’Òmnium: ¿on són els líders de l’1-O?

Com més població, més recursos

En el seu llibre ‘Tornarem a vèncer’, escrit fa dos anys, Junqueras i Rovira fan un balanç de l’1-O, de les seves fortaleses i debilitats. Llavors, ningú gosava treure més pit que el veí quant a l’organització. .

L’activació de la DUI

Les tesis postconvergents s’intensifiquen en aquest cinquè aniversari, plantejat com un inconcret «punt d’inflexió». La mateixa Borràs, Puigdemont i l’exconseller Toni Comín, asseguren que només fa falta un bon resultat electoral del seu partit –i una conjuntura de conflictivitat social a Catalunya– per aconseguir que el Parlament «aixequi» la DUI. Tant és que bona part de l’independentisme admeti que no hi ha prou legitimitat. El fet important és aixecar aquesta bandera per diferenciar-se del seu soci al Govern i presentar-se davant les bases com un partit més decidit. Tot i que executar una «confrontació intel·ligent» de moment no tingui una base concreta sobre la qual sustentar-se, més enllà de les accions de desobediència civil que planteja Puigdemont en el seu breu llibre ‘Reunim-nos’ i que vehicula aquesta estratègia a través de l’entitat parainstitucional que lidera, el Consell per la República.