Les quatre condicions per les quals Junts amenaça de sortir del Govern

Quan els republicans van llegir aquesta demanda van estar a punt de doblegar el full i tornar-lo al sobre. Una exageració periodística, sí, però que descriu fidedignament el pensament d’ERC. Puigneró va ser destituït dimecres quan va confirmar que sabia que Albert Batet amenaçaria de sol·licitar una qüestió de confiança a Pere Aragonès i no l’hi va comunicar al president. La indignació del cap de l’Executiu amb prou feines es va temperar amb el pas de les hores. Restituir Puigneró seria tant com dir que ja torna a confiar en l’exvicepresident o, pitjor, que està disposat a lapidar la seva credibilitat per evitar que Junts surti del Govern. I no és el cas

La creació d’un nou estat major i la relació que hauria de tenir amb el Consell per la República, l’entitat creada i dirigida per Carles Puigdemont, va ser el principal assumpte pel qual es va encallar i es va dilatar la negociació del pacte de Govern, entre totes dues forces, l’abril i el maig del 2021. ERC entén que, desallotjats de la presidència, els postconvergents necessiten aquest ens (amb dots directius) i sota les ales del CxR per continuar ostentant una posició de força. Els republicans es mostren oberts a crear un «espai estratègic de consens», que no se situï per sobre d’Aragonès i, per descomptat, que no estigui sota la supervisió de Carles Puigdemont. Segons Efe, Junts vol que la primera reunió d’aquest nou sanedrí es faci la setmana vinent.

Va ser la primera gran fissura del Govern ERC-Junts. Els postconvergents van presentar la seva alineació de cara a la celebració de la taula de diàleg i negociació amb l’Estat, de mitjans de setembre del 2021, i hi van incloure càrrecs orgànics del partit i no consellers, Jordi Puigneró a banda. Aragonès va vetar aquests noms perquè entenia que el pla de Govern estableix que la negociació Estat-Generalitat és entre executius. Ara, en la nova proposta de Junts, els postconvergents exigeixen tenir mans lliures per alinear qui vulguin. Siguin o no consellers.

Els postconvergents, a més, exigeixen acotar els temes a debatre en aquest fòrum de diàleg a l’autodeterminació i l’amnistia, com assenyala el pacte d’investidura i Govern. Finalment, demanen activar la comissió de seguiment, l’òrgan que ha de preparar abans de les reunions i analitzar, després, el transcurs de les converses

Tres derrotes electorals ha viscut Laura Borràs en les seves tres conteses electorals. Dues en mans de Gabriel Rufián, en les dobles eleccions al Congrés del 2019, la tercera contra Aragonès mateix. La xifra final en escons va ser de 13 a 8. Quan l’estiu del 2020, Puigdemont es va escindir del PDECat per crear Junts per Catalunya, només quatre d’aquests vuit van sortir del grup parlamentari per anar-se’n amb l’expresident i amb Laura Borràs. És a dir, la xifra, a la pràctica és de 13 a 4.

ERC entén que l’eterna cantarella de la coordinació al Congrés és un intent de Junts per recuperar en els despatxos la rellevància i la importància que van perdre a les urnes. En la proposta de divendres, segons fonts del Govern, el que es demanda és que es negociï conjuntament ERC-Junts, tant els Pressupostos Generals de l’Estat, com la mateixa estabilitat del Govern de Pedro Sánchez.

Quant a les votacions més tècniques, o sectorials, Junts demana que es decideixi el sentit d’acord amb què defensi la conselleria implicada. Per posar un exemple, una votació sobre l’ampliació de l’aeroport del Prat comportaria que ERC votarà el que digui el titular que succeeixi Jordi Puigneró.

Finalment, JxCat demana que es creï l’espai de coordinació entre el Govern i els partits amb escons al Congrés. Una comissió que presidirien Aragonès i el vicepresident, de Junts.