Un excomandament dels Mossos denuncia que va ser castigat per blindar una investigació per corrupció a Buch

En la demanda, que s’haurà de resoldre per la via administrativa, s’argumenta que no hi va haver cap altra motivació que l’anterior per apartar Rodríguez, el desembre del 2021, d’un càrrec que exercia des de l’abril del 2021, perquè, es raona, havia obtingut la màxima valoració en l’acompliment d’aquesta plaça i en les anteriors etapes com a número dos de la CGIC o al capdavant de la Divisió d’Investigació Criminal (DIC). I, després de deixar constància que la seva destitució no va ser degudament motivada i que se’l va enviar a una destí –com a cap de la comissaria de Rubí– que correspon a un rang inferior al d’intendent–, se sol·licita la seva restitució al capdavant de la CGIC. 

La investigació a Buch

A principis del 2019, la fiscalia va encarregar als Mossos investigar si el llavors conseller d’Interior, Miquel Buch, havia prevaricat al crear per a un sergent un càrrec d’assessor personal del departament que, en el fons, el que li permetia era disposar d’un sou sense la necessitat de treballar de policia i poder així exercir d’escorta de Carles Puigdemont a Bèlgica. La petició no era delicada únicament perquè Buch era el cap polític dels Mossos, sinó també perquè el sergent era parent de Miquel Esquius, el llavors comissari en cap dels Mossos. Esquius va donar ordre que s’investigués a fons.

El març del 2019, Rafel Comes, a càrrec de la Comissaria Superior de Coordinació Central (CSUCOT), va transmetre aquesta ordre a l’intendent Rodríguez, llavors al capdavant de la Divisió d’Investigació Criminal (DIC). Segons la demanda presentada contra el departament, Comes va nomenar Rodríguez instructor d’aquelles denúncies i, a més, el va habilitar per utilitzar els recursos que es consideressin necessaris. Comes també va designar Rodríguez interlocutor únic amb la fiscalia i li va prohibir comunicar als seus superiors l’estat o desenvolupament de la investigació.

El juny del 2019, tres mesos després de l’inici d’una investigació dels Mossos que l’afectava directament, Buch va canviar el cap dels Mossos: Esquius va ser rellevat per Eduard Sallent, un intendent que havia ascendit a comissari aquell mateix dia. La decisió va generar malestar en el cos, ja que Esquius només feia 10 mesos que estava al timó dels Mossos. No van ser pocs els comandaments que aquell dia van criticar l’elecció de Sallent, que descrivien com a pròxim a l’òrbita de l’antiga convergència, de moviment polític. Esquius, en la seva carta de comiat, va admetre que havia sigut una sorpresa aquell final i va remarcar que durant el lideratge havia mirat de comportar-se amb «neutralitat política».

El desacord amb Sallent

La demanda de Rodríguez contra Interior afirma que pocs mesos després d’haver aconseguit el control del cos, Sallent va plantejar al cap directe de Rodríguez la seva destitució. Però Comes –que la tardor del 2019 havia passat de la CSUCOT a la CGIC– va desatendre aquesta petició al considerar que no hi havia motiu per fer-ho atès el nivell de les investigacions que liderava Rodríguez i la satisfactòria gestió de les seves funcions.

El que va precedir aquesta petició de destitució de Rodríguez per part de Sallent va ser que, segons la denúncia, el mateix Sallent havia demanat una còpia de les diligències de la investigació a Buch. Una petició que Rodríguez, que mentre governava Esquius havia rebut l’ordre contrària, la prohibició d’informar, va rebutjar complir. La desobediència de Rodríguez va generar «tensió» en la cúpula, remarca la denúncia. Però Sallent, finalment, per vies «desconegudes» per Rodríguez, va obtenir aquesta còpia de les diligències. La situació entre Sallent i Rodríguez, després d’aquell incident, va empitjorar i, segons el parer del segon, es va deure a accions del primer que van dificultar «seriosament» investigacions com les que afectaven Buch o Borràs i que van motivar que l’intendent acabés sol·licitant l’empara al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per evitar que fos apartat del seu càrrec mentre seguia amb els casos que afectaven el Govern de la Generalitat.

Quan el major Josep Lluís Trapero va ser absolt per l’Audiència Nacional i restituït com a cap dels Mossos per rellevar Sallent, les suposades ingerències polítiques van cessar i Rodríguez va acabar la instrucció dels dos casos de corrupció que actualment esperen judici. Tanmateix, al ser rellevat Trapero de nou, 13 mesos després, va tornar Sallent a la prefectura del cos. I, pocs dies després, Rodríguez va ser enviat a la comissaria de Rubí.

Noves sospites d’ingerències polítiques

Notícies relacionades

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Trapero aposta per un increment dels Mossos per rebaixar el crim

Mesos després que Sallent tornés al capdavant dels Mossos d’Esquadra com a número dos, el comissari en cap, Josep Maria Estela, va exigir a Interior que fos apartat de la prefectura. Estela va demanar a Interior que Sallent sortís de la prefectura a l’entendre que aquest prenia decisions pel seu compte, decisions que prèviament havia pactat amb el director general, Pere Ferrer, però al marge d’Estela.

Aquell episodi, com el de la denúncia de Rodríguez, en el fons forma part de la mateixa polèmica: la de la ingerència política de la conselleria sobre els Mossos, que, en els dos casos, suposadament, ha requerit la figura de Sallent, més receptiu a les instruccions del departament.