Els comuns debatran si entren al Govern i el PSC no es mourà de l’oposició

Dos anys perduts i un govern trencat, enmig d'una crisi econòmica, mai és una bona notícia.

La ciutadania necessita governs forts i estables. A partir d’avui s'obre una nova oportunitat de posar Catalunya en marxa amb una majoria progressista.

— Jéssica Albiach (@jessicaalbiach) 7 de octubre de 2022

Dirigents dels comuns admetien ja aquest dijous que la sortida dels postconvergents del Govern suposa per a ells una oportunitat que valoraran en els pròxims dies. De fet, porten des de l’inici de la legislatura demanant als republicans que s’emancipin dels postconvergents. Entenen que primer és Aragonès qui ha d’explicar amb quins suports vol comptar, però donen per fet que difícilment la CUP replantejarà el seu desmarcatge i que, per tant, la mirada hi recaurà. El debat està servit i no l’afronten com un «problema» intern, sinó com una situació que els revaloritza.

Les condicions

«El teu projecte el pots impulsar millor assumint responsabilitats», expliquen fonts de la formació d’Ada Colau, que posen com a exemple la implicació de Podem al Govern de Pedro Sánchez. Això sí, assenyalen la importància de dues condicions imprescindibles per fer un pas que, per ser definitiu, haurà de ser ratificat per la seva militància: que no hi hagi «hipoteques» de Junts a l’agenda del Govern i que es fixin «garanties» per a la seva capacitat d’acció. En els últims dies, ja han intercanviat amb els republicans anàlisi de situació i tant pels passadissos del Parlament com des de l’entorn de l’alcaldessa de Barcelona ha arrelat la idea de posar el peu a l’altre costat de la plaça de Sant Jaume.

Els comuns assumeixen que la decisió d’entrar en un Executiu amb ERC pot tenir costos per les contradiccions que pot portar, tot i que en aquests moments a l’eix nacional les dues formacions convergeixen a defensar un acord de claredat. Però també pesen els avantatges. Una d’elles, projectar-se com a partit de governabilitat a Catalunya malgrat tenir només vuit diputats. Albiach, que manté una interlocució freqüent i fluida amb Aragonès, ja ha tingut un paper determinant per aprovar els dos últims pressupostos. Un altre aspecte que valoren a la cúpula de la formació és la possibilitat d’assajar una aliança que pot ser d’alt interès per als comuns de cara a les municipals en funció de quin siguin els resultats i les pulsions d’un PSC que dona Colau per amortitzada.

El rol del PSC

Notícies relacionades

El PSC i els comuns rebutgen eleccions a Catalunya per no posar en risc l’estabilitat de Pedro Sánchez

La CUP manté el pols amb Pere Aragonès per la qüestió de confiança

Però la suma d’ERC i En Comú Podem no és suficient. Entre els dos representen 41 diputats quan la majoria al Parlament se situa en 68. La pregunta de quin serà el rol del PSC cau pel seu propi pes. La voluntat dels republicans és una geometria variable en la qual es recorri als socialistes només quan sigui estrictament necessari. Confien que tot i que Junts estigui en l’oposició tindrà molt difícil votar en contra d’absolutament tot. Per exemple, dels pressupostos dissenyats pel mateix Jaume Giró. Els republicans insisteixen que no volen el PSC en l’aritmètica per aprovar-los. En tot cas, la intenció d’Illa és continuar sent cap de l’oposició, un títol que deixa clar que no cedirà als postconvergents. «Seria un error fer-ho», asseguren.

El seu objectiu és continuar consolidant-se com l’alternativa a un Govern presidit per Aragonès, i per a això, una vegada s’aprovin els comptes, modularà el to per trobar el punt d’equilibri entre exercir d’«oposició responsable» –a diferència del rol que preveuen que farà Junts– i mantenir la crítica a un Executiu que defineixen com a «feble» i amb un full de ruta no compartit perquè inclou la defensa de l’autodeterminació i l’amnistia. La previsió dels socialistes és que acabaran tenint la clau en votacions clau per a Aragonès i que això els dona força negociadora, cosa que els permetrà abaratir el preu que ERC pugui posar a Madrid per facilitar l’estabilitat de Pedro Sánchez. Si no demanen eleccions ni es plantegen una moció de censura és, precisament, per aquesta necessitat que, tot i que incòmoda per a tots dos, és recíproca.