Aquests són els escenaris que se li obren a Pere Aragonès després de la consulta de Junts

Amb 33 diputats sobre 135, Pere Aragonès necessita, en el moment econòmic més delicat des que és president, garantir-se una cosa semblant a una majoria parlamentària. Encara que sigui variable, encara que sigui precària.

Sempre sota aquest escenari de sortida de Junts, Aragonès pot mirar de convèncer els comuns perquè entrin al Govern, de manera immediata o més endavant. Hi ha una sintonia estratègica entre les dues forces recolzada en dues potes: establir com a prioritat la lluita contra els efectes de crisi inflacionària i la via canadenca. Cal tenir en compte, a més, que al maig hi ha unes eleccions municipals en què els dos partits van ser els més votats en els comicis precedents, Ada Colau (2015) i Ernest Maragall (2019). Sense passar de mera càbala, el dibuix de pactes globals no és descartable.

Si els comuns no entren a l’Executiu, de segur que continuaran sent el soci prioritari del Govern monocolor. Els últims dos pressupostos, i possiblement els del 2023, tindran el plàcet postecosocialista. 

De fet, el paper dels comuns, i els seus vuit diputats, tampoc no se sembla decisiu numèricament. Sí quant a imatge. Però, per tirar endavant els punts claus d’una legislatura, ERC necessita un altre grup parlamentari nombrós.

És a dir, caldria veure en quins termes es produeix la separació amb Junts i si és possible arribar a acords puntuals en qüestions del procés, però per a la resta, entenent que el cisma amb els postconvergents serà majúscul, fins i tot diversos mesos després de la seva sortida, els republicans hauran d’afrontar la possibilitat d’esborrar la línia vermella que han fixat, des del 2017, que no és cap altra que la d’arribar a grans pactes, de pes, amb el PSC.

La vida no continuarà igual en el Govern, encara que Junts es quedi. La principal preocupació d’ERC és trobar una manera d’impermeabilitzar l’Executiu de l’huracà intern que viurà Junts. La situació de debilitat postconvergent davant Aragonès serà evident. No només no ha cedit un mil·límetre davant els ultimàtums i les exigències de Junts, sinó que aquesta immobilitat ha acabat per dibuixar un partit que es manté en el Govern contra els designis tant del seu pare fundador i caixa de reclutament electoral, Carles Puigdemont, com de la seva presidenta, la també carismàtica Laura Borràs.

La primera prova de foc d’aquest escenari serà l’elecció per part de Junts d’un successor a Jordi Puigneró en la vicepresidència del Govern. Aragonès pot fer valer la força acumulada en aquest embat contra Junts per influir en l’elecció. I fer-ho, a més, amb el suport soterrat dels consellers que conserven els seus càrrecs i s’hagin manifestat per la continuïtat. Iniciada la remodelació per força, no és desenraonat que el republicà es cobri el cap dels postconvergents que s’hagin posat de perfil, en un intent de nedar i guardar la roba.