Aquests són els 7 consellers que surten del Govern i el balanç de la seva gestió

Jordi Puigneró (Sant Cugat del Vallès, 1974) va ser el primer a sortir del Govern, cessat per sorpresa pel president, Pere Aragonès, acusat de deslleialtat. El vicepresident i conseller de Polítiques Digitals i Territori probablement serà recordat per aquest cessament fulminant, més que per la seva gestió en els 16 mesos al capdavant d’aquesta cartera una mica Frankenstein. En el seu partit tampoc ha convençut. Els seus companys de Junts s’han sentit orfes de lideratge en el si del Consell de Govern. En l’àrea de Territori ha tingut una presència testimonial, només amb discretes incursions per censurar Rodalies o pactar l’ampliació de l’aeroport amb el Ministeri de Transports (que poc després va haver de rectificar). Ha delegat tot el que tingués a veure amb les infraestructures, el transport públic, l’urbanisme o la planificació territorial. En canvi, per formació i devoció personal, tot el digital, incloent-hi el desplegament de la fibra òptica, l’ha ocupat, a més del llançament de nanosatèl·lits o el projecte Aina sobre el català a internet. CRISTINA BUESA

Jaume Giró (Badalona, 1964), antic director general de la Fundació La Caixa, va agafar les regnes de la Conselleria d’Economia per imprimir serietat al departament que gestiona els comptes públics a Catalunya. Un dels seus punts forts era la immensa agenda que li proporciona bones relacions i contactes amb el poder econòmic no només a Catalunya, sinó a Espanya i la resta del món, després del seu pas per l’antiga Gas Natural i Repsol. Com a figura que encarna l’independentisme moderat, més allunyat de les estridències, un dels seus èxits més grans va ser aconseguir aprovar un pressupost de la Generalitat en temps i forma després d’una dècada marcada pel procés amb comptes prorrogats o aprovats fora de termini. Ha sigut una de les obsessions de Giró, que també va enginyar un sistema de rescatar la concessió de l’Eix Transversal, una de les hipoteques del Govern, per estalviar 70 milions a l’any. Un tema que comportarà pugna legal amb la concessionària Cedinsa, controlada pel fons francès Vauban Infraestructures Partners. AGUSTÍ SALA

La titular d’Acció Exterior i Govern Obert va accedir al càrrec sense el carnet de Junts, però va acabar demanant-lo per poder defensar activament la permanència del partit en el Consell Executiu. Victòria Alsina (Barcelona, 1983) tanca la seva etapa a la conselleria després de viatjar per més de 20 països i establir un nou fil Catalunya-Europa, un dels seus principals reptes després de la convulsa tardor del procés. Durant el seu mandat, ha ampliat la xarxa de delegacions catalanes, sense desobeir la llei, però també ha protagonitzat un polèmica en matèria exterior al criticar, en un viatge a Israel, la moció aprovada per majoria al Parlament, amb el suport d’ERC i el rebuig de Junts, que qualifica de «crim d’apartheid» el règim a què Israel sotmet els territoris palestins. Malgrat no haver militat a Convergència, també va ser la primera consellera a convidar a un acte oficial de la Generalitat l’expresident Jordi Pujol, que el 2014 va perdre totes les prerrogatives després de confessar que va ocultar una fortuna a l’estranger sense declarar. JÚLIA REGUÉ

Com a consellera de Justícia, Lourdes Ciuró (Reus, 1971) ha posat les bases per a la futura llei de memòria de les víctimes de la Guerra Civil, amb què es pretén prohibir l’exhibició de simbologia franquista, així com altres formes d’enaltiment del franquisme, alhora que estableix per primera vegada un règim de sancions. Al voltant també de la memòria històrica, ha encarregat la recerca de brigadistes internacionals desapareguts durant la contesa i la identificació i retorn a les seves famílies de víctimes de la guerra.

La consellera ha desencallat també el Fòrum Judicial de Tarragona, on es concentraran els jutjats d’aquesta ciutat, i ha continuat amb la planificació per construir a Barcelona, en concret a la Zona Franca, dues presons, una de règim obert i una altra de dones, i amb això es tancarà definitivament el centre penitenciari de la Trinitat i el de Wad-Ras.

També ha implantat mesures per a un ús més gran del català en la justícia i, en alguns jutjats, un nou model d’oficina judicial. El Departament de Justícia, a més, està treballant en la modificació del Codi Civil de Catalunya perquè comunitats de veïns i ajuntaments puguin instar el desallotjament d’una finca ocupada per delinqüents en cas que es generi alarma social i el propietari no actuï. Una altra llei aprovada sota el seu mandat ha permès avançar per evitar situacions de violència vicaria. Ciuró va xocar amb algunes entitats de drets humans en relació amb una circular sobre contenció de presos. J. G. ALBALAT

El doctor Josep Maria Argimon (Barcelona, 1958) és un polític amb una llarga experiència: abans de conseller de Salut va ser secretari de Salut Pública i director-gerent de l’Institut Català de la Salut (ICS). És epidemiòleg de formació i coneix el sistema sanitari. Va tenir la seva primera ensopegada tot just arribar al càrrec, el juny del 2021: l’esclat de la cinquena onada de la covid-19. Un precipitat aixecament de restriccions, ordenat per ell, i l’arribada llavors de la variant delta (més contagiosa) van tornar a posar el sistema contra les cordes.

Amb ell, la conselleria va consolidar el reforç dels serveis de salut mental (més psicòlegs en la primària i l’impuls de la línia del suïcidi dins del 061) que ja havia posat en marxa la seva predecessora, Alba Vergés. Tanmateix, els metges de família continuen queixant-se dels pocs recursos dels centres d’atenció primària (CAP), que arrosseguen un infrafinançament crònic.

L’última mesura de pes d’Argimon, aplaudida pels sanitaris, va ser fa dues setmanes la presentació de la llei antitabac, que prohibirà a Catalunya fumar en terrasses, entrades d’escoles i hospitals i marquesines de bus. BEATRIZ PÉREZ

Violant Cervera (Lleida, 1969) va heretar d’ERC la conselleria de Drets Socials, que aquesta legislatura, a diferència de l’anterior amb Quim Torra al capdavant, es va desvincular de Treball i va guanyar una autonomia necessària per fer front a l’emergència social que ha deixat darrerre seu la pandèmia.

La consellera va assumir una cartera molt criticada per la seva gestió dels geriàtrics i de les ajudes als col·lectius socials. En aquests 16 mesos de mandat, Cervera ha intentat alleujar les necessitats d’una població cada vegada més empobrida i castigada per la inflació i la pujada de preus. La tasca era ingent: cada dia hi ha 25 desnonaments a Catalunya. Un terç dels nens catalans estan colpejats per la pobresa. I som líders en llistes d’espera per a la dependència: entrar en una residència de gent gran, de discapacitat o salut mental costa dos anys a la cua.

Cervera ha iniciat un programa per aconseguir vivenda social, ha tret del calaix el pla per acabar amb el sensellarisme i està ajudant els cuidadors de familiars. Ha posat en marxa una agència per repensar l’atenció als geriàtrics i està apostant pel model nòrdic contra el maltractament infantil. L’última acció del seu departament: les ajudes als joves per llogar una vivenda. MONTSE BARAZA

Gemma Geis (Girona, 1979) va estrenar fa 14 mesos la cartera de Recerca i Universitats, dues àrees esqueixades de la d’Empresa i convertides en nova conselleria. Amb experiència de gestió en l’àmbit universitari, ha continuat avançant en la rebaixa de taxes universitàries i en l’augment de places en graus com el d’Infermeria o en el màster de formació de professorat. Sensible a la denúncia del MeToo, sota el seu mandat, i a través del Consell Interuniversitari, s’ha accelerat la revisió dels protocols de violència de gènere.

La consellera també ha sigut sensible a les demandes d’apostar per una internacionalització de la universitat a Catalunya que eliminés traves burocràtiques. Tenia en cartera realitzar, dins de l’àmbit competencial de Catalunya, les modificacions legislatives per millorar la mobilitat internacional a les universitats catalanes i optimitzar la governança dels centres universitaris. Se’n va sense abordar les que havien de ser les seves grans prioritats per al 2023: millorar el finançament, impulsar un pla de xoc per afavorir el relleu generacional i combatre la precarització del personal docent i investigador i l’impuls de la transferència de coneixement. MONTSE BARAZA