Els sis fronts oberts a Junts després de la decisió de sortir del Govern

Laura Borràs guanya per primera vegada –amb el reconeixement aquesta vegada de l’expresident Carles Puigdemont– a nivell intern. I és que al posicionar-se sense matisos per una sortida precipitada del Govern corria el risc de quedar desplaçada si perdia, una estratègia radicalment oposada a la del secretari general Jordi Turull que es va acollir a la instrucció de la sindicatura electoral interna demanant neutralitat per evitar un pronunciament públic. Borràs portava ja quatre derrotes internes en un any: primer, quedant per darrere de Turull i d’Anna Erra en la votació de la direcció; després, amb els seus candidats a l’executiva –David Torrents i Ester Vallès– incorporats a la cúpula malgrat no haver obtingut els suports necessaris; en tercer lloc, perdent competències en matèria municipal en el congrés de juliol; i, finalment, perdent-ne davant el seu ‘número dos’ en les eleccions territorials. El partit, en vista dels resultats (55,73% davant 42,39%) està totalment dividit i haurà de gestionar aquest pols intern per evitar una fractura insalvable.

¿Quin tipus d’oposició portarà a terme Junts? Dins de l’estratègia de laminar l’estabilitat del Govern monocolor republicà, els postconvergents han d’elegir si optaran per l’estil Salvador Illa, de suaus formes, i pactes en aquells assumptes en els quals els socialistes i els republicans tenen interessos limítrofs o bé una oposició ferotge de ‘no a tot’. Si s’optés per la primera opció, queda clar que Junts es desmarcaria de les accions del Govern en matèria social i econòmic i podria trobar punts en comú en les que incumbeixen el procés.

El conseller d’Economia, Jaume Giró, deixa els deures a mitges. El seu pla era poder tancar els Pressupostos catalans el 18 d’octubre en el Consell Executiu per lligar el suport dels comuns a temps i poder començar el 2023 amb els comptes aprovats. D’això depèn, precisament, el paquet anticrisi que va anunciar el president i les mesures per pal·liar els efectes de la inflació. Junts haurà d’afrontar ara un dilema fonamental: si aproven uns Pressupostos que va liderar el seu conseller o si, per contra, intenta embarrancar-se’ls per complicar la gestió a ERC, que es veuria obligada a anar a buscar al PSC, una cosa que Aragonès ha descartat en tot moment.

La primavera s’acosta complexa per a Junts fora de l’Executiu. Sense el control, almenys, de la meitat de la Generalitat, i sense uns pressupostos que impacten en el dia a dia dels alcaldes, el partit tindrà difícil una campanya electoral amb fons escassos –es pot recordar que després de la ruptura amb el PDECat, la situació econòmica no és exultant. Alhora, hi pot haver candidats que decideixin no presentar-se a les eleccions o que postulants anunciats siguin canviats per d’altres a causa del joc de poder intern. La carta de presentació de la campanya serà el relat (la ruptura amb Esquerra), però no la gestió, a l’haver deixat els plans del Govern a mitges, amb la pèrdua de càrrecs, poder i influència jugant en contra seu.

L’exalcalde Xavier Trias va resoldre un dels principals mals de cap que tenia Junts, després de la sortida d’escena d’Elsa Artadi: qui es presenta a l’alcaldia de Barcelona. Trias s’havia mostrat disposat, però en els últims dies aquest interès s’havia refredat i es va arribar a dubtar sobre això finalment. Finalment, segons el relat de Jordi Turull, l’exregidor va transmetre a la direcció que la seva disponibilitat a col·laborar es mantenia intacta. Membre d’honor de la cúpula de la CDC dels bons temps, l’exalcalde va advocar per no sortir del Govern i no renunciar a la plataforma que suposa l’Executiu, de cara a les eleccions locals, i que, a més, deixés camp expedit als seus adversaris republicans. I és que, per acabar-ho d’adobar, el més gran beneficiat que Trias finalment decidís no optar a l’alcaldia seria, curiosament, el republicà Ernest Maragall que, sense la figura de l’exregidor, tindria més fàcil capitalitzar el vot útil independentista. 

L’aliança que Junts va segellar en el 2019 amb el PSC per governar la Diputació de Barcelona, i que tantes crítiques va aixecar tant dins com, sobretot, fora del partit, s’erigeix ara en la caserna d’hivern per a Junts, el lloc on poden recalar alguns dels 300 alts càrrecs que sortiran de l’administració autonòmica. 

Això sí, tenint en compte el cost d’imatge que aquest pacte suposa i que, amb les eleccions municipals pel mig, queda poc més de mig any per acabar el mandat en l’administració provincial, una sortida, també, del seu govern podria ser diferible per a l’organització del partit.