Pere Aragonès buscarà el suport de Junts als Pressupostos després de descartar el PSC

És a dir, els socialistes defensen un model de Catalunya oposat al seu, on el mascaró de proa seria el veto a l’exercici d’autodeterminació; és el màxim rival electoral, en general, i, en concret, a l’àrea metropolitana, i l’últim que farà Esquerra és deixar-lo que s’assegui a la taula dels grans; i, també significaria creuar les negociacions dels comptes catalans amb els dels Pressupostos Generals de l’Estat, és a dir, lligaria de mans Esquerra.

El líder d’ERC, Oriol Junqueras, ho ha descartat aquest dissabte i ha obert la porta a prorrogar els comptes del 2022 per a l’any vinent al·legant que la línia vermella de la formació per arribar a acords són els partits que no estan compromesos amb la «finalitat de la repressió» i amb la defensa d’un referèndum. El dirigent del PSC, Salvador Illa, ha assegurat que el seu partit manté la «mà allargada» per negociar els comptes «pensant en el bé del país i en els problemes dels catalans».

Els asos a la màniga

A la seu del carrer de Calàbria són perfectament conscients que l’objectiu número u, sinó l’únic de Junts, és fer descarrilar el Govern, ara sí, 100% republicà. Però compten, creuen, amb una sèrie d’asos a la màniga. Primer, que el projecte dels comptes és de Jaume Giró. Si queda a Junts alguna capa de política realista poden jugar a aconseguir beneficis per als seus ajuntaments, quan falten mesos per a les municipals, i, també en l’àmbit «nacional», d’avenç de procés, per exemple, la formació de l’‘estat major’, una cosa a què ERC no s’oposa però mai sota les ales de Carles Puigdemont. I finalment, s’establiria el relat-debat sobre qui ha obert la porta del galliner als socialistes, si ERC, amb els pactes a Madrid, o Junts, amb la renúncia a negociar els seus propis pressupostos i pactant amb el PSC la Diputació de Barcelona.

Notícies relacionades

2012-2022: L’últim ball entre ERC i Junts

ERC-Junts: una ruptura en cinc actes

Els postconvergents deixen la decisió en mans del projecte final, de si es respecta o no el segell de Giró. Si malgrat tot, es neguessin en rodó a negociar o posessin com a condició la proposta que ha acabat amb els seus ossos fora del Govern, ERC s’hauria d’enfrontar al dilema més important que ha conegut en els últims anys. Actuar per responsabilitat, amb la inflació al 10%, i pactar amb el PSC (donen per lligat el suport dels comuns) arriscant-se a exposar-se a una campanya de ‘tripartitis’ des de Junts o bé prorrogar els comptes i esperar que l’enuig amaini per al 2024.

Les relacions, mentrestant, amb els comuns són estratègicament bones. Es comparteix la prioritat de la lluita contra la crisi i del camí cap a la resolució del conflicte polític, la ‘via canadenca’. Amb tot, els de Jéssica Albiach no es fien dels republicans i es descarta una entrada al Govern, com a mínim, fins que es negociïn els Pressupostos. Fer-ho des del perímetre exterior del Govern permet més llibertat de moviments.