Alberto Núñez Feijóo busca la ‘resurrecció’ del PP a Catalunya

La direcció confia que la inèrcia de l’anomenat «efecte Feijóo» ajudi a remuntar unes xifres que tenen molt marge de millora en aquestes dues autonomies. Els populars van aconseguir dos escons a Catalunya en les últimes generals i un a Euskadi. Els congressos en les dues autonomies hauran d’esperar fins després de les eleccions municipals de maig per rellevar, previsiblement, els seus barons, Alejandro Fernández i Carlos Iturgaiz.

Fins aleshores, en el cas de les quatre províncies catalanes, el líder del PP ha reclamat als seus col·laboradors més estrets (els vicesecretaris Miguel Tellado, Juan Bravo i Pedro Rollán, especialment) que se centrin en aquest territori i «mimin» els dirigents provincials i locals. Ell també s’ha posat aquest objectiu. Aquest mes té previst acudir a Catalunya en dues ocasions: una d’elles intentarà que sigui a Lleida, on se celebra el congrés provincial. «Feijóo ens ha dit que hem de ressuscitar el partit abans de les municipals. Però per això necessitem ajuda i, per ara, ell està complint. Això durant anys ha sigut un desert, ningú volia venir. Sortir al carrer era desagradable, perquè tothom et retreia el 155», assenyala un veterà dirigent del Partit Popular de Catalunya (PPC).

La divisió del vot a BCN

Feijóo té dos objectius per al PPC. El primer és recuperar les alcaldies de Badalona, amb Xavier García Albiol, i la de Castelldefels, amb Manu Reyes i, sobretot, no perdre la representació a l’Ajuntament de Barcelona, on Josep Bou no tornarà a repetir com a cap de cartell. En els anteriors comicis, el PP va estar a punt de no arribar al 5% de vots necessaris: va aconseguir un 5,01% i només dos regidors. «Sortir de Barcelona seria un desastre. Dependrà molt de si es presenta [Xavier] Trias [per Junts] i de la divisió del vot amb les noves candidatures de [Sandro] Rosell i [Eva] Parera [de Valents]. No serà fàcil», admet un alt càrrec del PPC. La direcció nacional vol donar a conèixer el successor de Bou en les pròximes setmanes.

El segon objectiu per als conservadors catalans és revitalitzar el partit en tot el territori i que la comunitat autònoma «deixi de ser un obstacle» per al còmput global del PP en les pròximes generals, que se celebraran a finals del 2023. L’expressió és d’un expresident del PPC que ha comentat l’estat de la situació amb el líder dels populars aquests últims mesos. Per aconseguir-ho, Feijóo necessita recuperar a Catalunya com a sumant. El líder del PP aspira a aconseguir una majoria prou àmplia a les urnes per haver de recolzar-se el mínim en la ultradreta de Vox, al qual el vinculen totes enquestes per arribar a la majoria absoluta.

En les dues últimes eleccions generals va treure un diputat a l’abril del 2019 i dos escons el novembre del 2019. N’hi havia 48 en joc. Si vol arribar a la Moncloa, les dades li donen la raó per apressar els seus companys catalans: les majories absolutes de José María Aznar (2000) i de Mariano Rajoy (2011) va arribar amb el partit molt actiu en tot el territori i que va aportar al còmput global. El 2000, amb Alberto Fernández Díaz com a cap de files, van treure 12 escons; el 2011, amb Alicia Sánchez-Camacho, 11.

L’ara diputada a l’Assemblea de Madrid va ser la dirigent que va portar el partit a les millors xifres en el Parlament, on van obtenir 19 escons en els comicis autonòmics del 2012. En aquelles dates, Sánchez-Camacho havia pactat els Pressupostos de la Generalitat amb Artur Mas els dos últims exercicis. La política catalana va guanyar tanta velocitat just després que sorprèn recordar algunes dades d’aquells danys.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

En aquests moments, el PP ja no vol «reenamorar» el votant de Vox, com deia Pablo Casado l’abril del 2019, unes dates en les quals va fitxar Cayetana Álvarez de Toledo com a cap de llista per a Barcelona. Feijóo ha demanat missatges «moderats» als seus que enllacin el discurs únic a tot Espanya amb la «diversitat d’aquestes dues comunitats», concreten fonts de la direcció, que insisteixen també en el «bilingüisme cordial» que defensa. El polític gallec considera que els estudiants han de poder aprendre les dues llengües en igualtat de condicions i parlar-les amb la llibertat que es vulgui. «Ningú, ningú a Catalunya té dret a regirar-se perquè hi hagi persones a Catalunya que decideixin parlar en espanyol. I ningú, ningú a la resta d’Espanya té dret a molestar-se perquè hi hagi catalans que decideixin parlar en català», va declarar a Toledo fa dues setmanes.

El relleu

Després de les municipals quedarà el congrés per substituir Fernández, a qui alguns tornaran a veure en la llista per al Congrés dels Diputats, on ja va ser parlamentari entre 2011 i 2015. De moment s’han colat dos noms per prendre el seu relleu: el de Dolors Montserrat, exministra de Sanitat i ara eurodiputada, i el de Reyes, alcaldable a Castelldefels. Mentre que Montserrat ha deixat clar que preferiria seguir al Parlament Europeu, Reyes és, des de fa uns mesos, president del PP a la província de Barcelona i a Feijóo, segons fonts de la direcció, li està agradant el seu treball. Ja es veurà si li agrada tant per assenyalar-lo com a nou baró autonòmic.