Gemma Ubasart, la politòloga que va liderar efímerament Podem

Ubasart té una llarga trajectòria acadèmica. Doctora en Ciència Política, fins a la seva entrada en el Govern ha sigut professora principalment a la Universitat de Girona. Entre altres credencials, té també un màster europeu en sistema penal i problemes socials i ha fet treballs d’investigació i docència per a universitats de diferents països, com la London School of Economic and Political Science (Gran Bretanya), la Università di Padova (Itàlia) i la University of Ottawa (Canadà). Els seus àmbits d’interès han pivotat en les polítiques públiques, la conflictivitat política i el canvi social, especialment a Europa del Sud i l’Amèrica Llatina.

Notícies relacionades

El PSC admet que la negociació de la segona ampliació de crèdit amb ERC i els Comuns «està verda»

El nou canal de TVE en català es dirà 2CAT i començarà a emetre l’11 de setembre

No ha tingut mai un càrrec institucional, però sí una breu experiència en política. En l’àmbit municipal, va ser regidora durant un any i mig per la candidatura L’Altraveu de Castellar, que va simpatitzar amb la CUP. Es va implicar en el moviment del 15-M i el naixement de Podem. De fet, va formar part de la primera cúpula del partit morat amb Iglesias al capdavant i va ser ell qui li va confiar el lideratge de Podem Catalunya a principis del 2015, un càrrec al qual va renunciar després de les eleccions del 27 de setembre, quan Catalunya Sí que és Pot no va complir les expectatives electorals projectades. Va argumentar llavors que considerava que el partit estatal havia eclipsat massa el que havia de ser una formació amb veu pròpia a Catalunya.

Amb segell d’esquerres, defensora del dret a l’autodeterminació però no de la via unilateral i amb una visió plurinacional de l’Estat, en les seves intervencions i anàlisis mediàtiques sempre ha defensat que ERC havia d’apostar per una majoria en què no havia de tenir cabuda la postconvergència. També s’ha exhibit molt crítica amb el poder judicial, al qual li atribueix un biaix polític de dretes i classista, i ha denunciat la judicialització del procés, així com les condemnes als seus líders. El seu fitxatge és, sens dubte, una picada d’ullet als comuns.