Consellera de Justícia
Gemma Ubasart, la politòloga que va liderar efímerament Podem
Amb una llarga trajectòria acadèmica i universitària, es va implicar en el 15-M i el naixement del partit morat de la mà de Pablo Iglesias

La politòloga Gemma Ubasart (Castellar del Vallès, 1978) ha sigut una de les analistes de referència a Catalunya dels últims set anys. De fet, dimarts passat s’acomiadava del programa ‘Els Matins’ de TV-3 advertint de l’assignatura pendent de democratitzar i universalitzar l’accés a les activitats extraescolars més enllà de l’ensenyament reglat. Llavors desconeixia que, sis dies després, deixaria l’àmbit universitari i mediàtic per prendre possessió com a consellera de Justícia del Govern. Fins ara, en la seva implicació en política destaca l’efímer lideratge de Podem Catalunya el 2015, projecte al que va arribar de la mà de Pablo Iglesias.
Ubasart té una llarga trajectòria acadèmica. Doctora en Ciència Política, fins a la seva entrada en el Govern ha sigut professora principalment a la Universitat de Girona. Entre altres credencials, té també un màster europeu en sistema penal i problemes socials i ha fet treballs d’investigació i docència per a universitats de diferents països, com la London School of Economic and Political Science (Gran Bretanya), la Università di Padova (Itàlia) i la University of Ottawa (Canadà). Els seus àmbits d’interès han pivotat en les polítiques públiques, la conflictivitat política i el canvi social, especialment a Europa del Sud i l’Amèrica Llatina.
No ha tingut mai un càrrec institucional, però sí una breu experiència en política. En l’àmbit municipal, va ser regidora durant un any i mig per la candidatura L’Altraveu de Castellar, que va simpatitzar amb la CUP. Es va implicar en el moviment del 15-M i el naixement de Podem. De fet, va formar part de la primera cúpula del partit morat amb Iglesias al capdavant i va ser ell qui li va confiar el lideratge de Podem Catalunya a principis del 2015, un càrrec al qual va renunciar després de les eleccions del 27 de setembre, quan Catalunya Sí que és Pot no va complir les expectatives electorals projectades. Va argumentar llavors que considerava que el partit estatal havia eclipsat massa el que havia de ser una formació amb veu pròpia a Catalunya.
Amb segell d’esquerres, defensora del dret a l’autodeterminació però no de la via unilateral i amb una visió plurinacional de l’Estat, en les seves intervencions i anàlisis mediàtiques sempre ha defensat que ERC havia d’apostar per una majoria en què no havia de tenir cabuda la postconvergència. També s’ha exhibit molt crítica amb el poder judicial, al qual li atribueix un biaix polític de dretes i classista, i ha denunciat la judicialització del procés, així com les condemnes als seus líders. El seu fitxatge és, sens dubte, una picada d’ullet als comuns.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- El Mundo Today | Cada cop més catalans caminen de matinada per carrerons foscos per poder sortir a 'Crims'
- Club d’estil Cristina Tamborero, dissenyadora: "Es porten molt els vestits de núvia dos en un"
- Educació L’abandonament de docents a primària es duplica a escala mundial
- Els multireincidents se’n van a l’Hospitalet per la pressió policial
- Final d’un pontificat Un conclave amb molts 'papables', però sense candidat clar
- El Vaticà prepara un funeral massiu i una successió complexa
- Roma reforça la seguretat per rebre milers de persones
- Iniciativa solidària Aitana, la primera dona que apadrina els ‘Relats Solidaris’
- TELEVISIÓ I MAS Un ‘selfie’ amb el Papa
- AUTOCAR SINISTRAT L’ús del cinturó condiciona les ajudes del bus que va xocar a França