Conselleria d’Economia

Natàlia Mas, un ‘cervell’ que fa el salt a la primera línia

Natàlia Mas, un ‘cervell’ que fa el salt a la primera línia
1
Es llegeix en minuts
Gabriel Ubieto
Gabriel Ubieto

Redactor

Especialista en Mercat laboral, empreses, pensions i les diferents derivades del món del treball

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Natàlia Mas no és ni de bon tros una nouvinguda a la Conselleria d’Economia. La cúpula d’ERC ha apostat per una veterana amb dilatada experiència a la sala de màquines dels diferents departaments amb més pes econòmic dins l’Administració catalana. I que prèviament va guanyar experiència durant una dècada a les oficines del Banc Central Europeu.

Actualment ostentava la Direcció General d’Indústria, des d’on ha pilotat negociacions complexes com el nou Pacte Nacional per a la Indústria –que queda tocat per la inestabilitat de l’Executiu– o la recerca d’un successor per als terrenys de Nissan, un procés que es podria culminar aquesta setmana vinent. Totes dues han requerit de cintura negociadora i interlocutar amb un elevat nombre d’actors –només a la taula de Nissan s’asseuen quatre institucions i els mateixos sindicats–, una cosa que en l’actual debilitat parlamentària d’ERC li serà imprescindible per armar geometries variables.

Notícies relacionades

Però abans de situar-se com el cervell industrial de Roger Torrent, Mas va formar un triumvirat a la Conselleria d’Economia amb Oriol Junqueras, quan entre el 2015 i el 2017 va ser vicepresident, i Pere Aragonès, que exercia del seu segon. Durant aquest mandat, en què Junqueras va intentar pilotar la creació de la Hisenda catalana, va ser directora general d’Anàlisi Econòmica. Càrrec que va revalidar en la següent legislatura, ja sota la batuta d’Aragonès en la vicepresidència i amb Junqueras a la presó.

Durant els 16 mesos que ha durat la convivència d’ERC i Junts aquesta legislatura Mas ha estat ocupada mirant de posar en marxa la reindustrialització de Catalunya. La inversió de la sud-coreana Iljin, que està invertint 600 milions d’euros a Mont-Roig del Camp per instal·lar una fàbrica de components per a bateries elèctriques, es va gestar sota la seva direcció. També l’aterratge de l’empresa austríaca Kronospan, amb 180 milions d’euros per construir una nova fàbrica a Tortosa i tractar-hi fusta.