Confirmada la condemna a vuit anys de presó a la cèl·lula gihadista de Badalona que va adoctrinar un jove que va morir a Síria

La Sala d’Apel·lació de l’Audiència Nacional (AN) ha confirmat la condemna a vuit anys de presó als tres integrants d’una cèl·lula pertanyent al grup islamista radical Hizb Ut Tahrir al Islami, establerta a Badalona i que es dedicava a realitzar tasques de captació, adoctrinament, radicalització i enviament de voluntaris gihadistes per participar en accions violentes d’Estat Islàmic en territoris sirians.

En una sentència de dijous passat, els magistrats desestimen la petició de nul·litat plantejada pels tres condemnats, germans entre si, que se centrava en el fet que la principal prova de càrrec era el testimoni d’un testimoni protegit la identitat del qual es va preservar també durant la celebració del judici oral.

En la seva sentència, la Sala d’Apel·lació analitza la jurisprudència del Tribunal de Drets Humans, del Tribunal Constitucional i del Tribunal Suprem en matèria de testimonis protegits i conclou que estava justificada la decisió de mantenir la protecció de l’esmentat testimoni pel risc que corria.

En concret, l’esmentat testimoni va identificar dos dels acusats com els responsables de la radicalització de Mohamed Kaouch, l’home que va viatjar a Síria per integrar-se al Daesh i que va morir en un bombardeig.

Així, el tribunal considera que existia «un perill cert i greu en la persona del testimoni protegit que justificava el manteniment de la protecció en la fase de judici oral en la manera acordada, per més que impliqui una limitació dels drets de defensa».

«Ideari radical i extremista»

La Sala reconeix que la declaració del testimoni protegit va ser l’origen del procediment però afegeix que, tal com exigeix la jurisprudència, a partir d’allà es va desenvolupar una important tasca d’investigació policial que va corroborar els fets i que recull la sentència recorreguda.

En concret, afegeixen, en relació amb les vigilàncies policials, les trobades mantingudes entre els acusats, així com tota la documentació confiscada en la causa que conformen altres proves de càrrec, a més de la declaració del mateix testimoni.

Segons el parer de la Sala ha quedat acreditat que els tres condemnats eren integrants d’una organització terrorista. Hizb Ut Tahrir, assegura, «té un ideari radical i extremista quant a la implantació universal del califat sota la llei islàmica, la xaria, i no dubta a utilitzar la violència com a mitjà idoni per a la seva implantació», tenint a més un «braç armat a les zones de conflicte, Síria i l’Iraq».

Els magistrats incideixen que sota aquestes sigles «han aparegut cèl·lules autònomes formades per un petit nombre de persones que miren d’alliçonar i captar persones per al gihad en països actualment en conflicte o per a la comissió d’accions terroristes».

«Això porta que l’activitat que s’enjudicia en aquest cas mereixi la qualificació d’integració en organització terrorista, al marge que figuri o no en les llistes internacionals d’organitzacions terroristes, cosa que només pot arribar a passar quan les activitats ja hagin merescut aquesta consideració en algun procediment penal», conclou la resolució.

L’Audiència Nacional ha confirmat d’aquesta manera la resolució dictada el mes de juny passat per la Secció Primera de la Sala Penal, que va considerar provada la pertinença dels tres germans al grup que va contribuir que un jove marroquí resident en la mateixa localitat prengués la determinació de viatjar fins a Síria i s’allistés com a combatent.

Els tres germans, per la seva banda, van negar durant la seva compareixença en la vista oral celebrada el mes d’abril passat a l’Audiència Nacional que es dediquessin a realitzar tasques de captació, adoctrinament i radicalització. «Mai parlo del terrorisme perquè em fa por», va arribar a assegurar un d’ells.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

En la primera sessió del judici els acusats van descartar que les reunions que es van fer al seu domicili particular fossin en realitat trobades destinades a un únic fi: l’enviament de voluntaris per participar en accions violentes de Daesh a la guerra de Síria.

«No tots els musulmans som radicals. No tots parlem del mateix, també es parla de les dones, del futbol: de qualsevol cosa», va sostenir un d’ells que, malgrat reconèixer-se com a simpatitzant del grup radical, va assenyalar que a aquestes reunions no hi acudien altres de simpatitzants, sinó «amics i familiars».