Manual per no perdre’s amb el bloqueig del Poder Judicial

Semblava que els principals partits havien fet els deures amb temps i que per una vegada no hi hauria retard en la renovació del Consell General del Poder Judicial, el mandat del qual vencia el 4 de desembre del 2018. Tanmateix, l’acord entre el PP i el PSOE va saltar pels aires quan es va filtrar que els vocals elegirien com a president l’actual president de la Sala Segona del Suprem, Manuel Marchena, que també va presidir el judici del procés.

Malgrat que el sistema fos poc ortodox, perquè la llei diu que el president del Suprem i del CGPJ serà elegit pels vocals una vegada nomenats i no per acord de les Cambres, el que va arruïnar definitivament el pacte va ser un whatsapp del llavors portaveu del PP en el Senat, Ignacio Cosidó, en el qual afirmava que amb la seva designació «controlarien per darrere» la Sala Penal de l’alt tribunal.

Davant aquest despropòsit, Marchena va renunciar públicament a presidir el Poder Judicial el 18 de novembre del 2018. Des d’aleshores ha refusat qualsevol proposta rebuda en aquest sentit.

A partir d’aquell moment, tot es va torçar. El llavors president del PP, Pablo Casado, va començar a posar condicions alienes al món judicial, circumstància que fonts jurídiques qualifiquen a EL PERIÓDICO d’«inèdita», perquè fins aquell moment la discussió entre forces polítiques havia versat sobre la idoneïtat dels candidats. A partir d’aquell moment es va argumentar que no hi hauria acord si hi participava Podem, malgrat formar part del Govern de coalició, per les seves crítiques al rei emèrit. També es va esgrimir la proximitat de les eleccions catalanes, la concessió dels indults als condemnats del procés i els últims comicis andalusos.

Tot això jalonat amb diferents vetos de candidats, com el del magistrat José Ricardo de Prada, al qual es considera autor de les frases més contràries al PP de la sentència del cas Gürtel. El PSOE l’havia inclòs en el torn de juristes, perquè quan es va elaborar la llista de futurs vocals estava en comissió de serveis. Quan es va tornar a abordar l’acord, ja havia tornat a l’Audiència Nacional, per la qual cosahauria d’haver sigut triat en el torn de jutges.

Per la seva banda, el Govern de coalició va intentar forçar el PP a tornar a la taula de negociació a través de reformes legals. La primera va ser tan polèmica que es va veure obligat a retirar-la: passava per poder designar vocals per majoria de les Corts, sense necessitat d’arribar als tres cinquens, cosa que a la pràctica significa constituir un òrgan de govern dels jutges totalment afí a qui en aquell moment exerceixi el poder fins i tot sense tenir majoria absoluta.

La que sí que va tirar endavant és la que impedeix al CGPJ fer nomenaments mentre estigui en funcions, cosa que no ha fet que el PP pacti, però sí que ha posat al Suprem en una posició molt delicada, en la qual es tem que ben aviat deixarà de dictar un miler de sentències a l’any, ja que les vacants que es produeixen en l’alt tribunal per jubilació o mort no es cobreixen, cosa que fa que hi hagi menys jutges just quan més procediments hi ha: només per reclamacions relacionades per la covid han entrat uns 5.000 assumptes en l’alt tribunal.

La llei orgànica del poder judicial va tornar a ser reformada el juny passat, però únicament per permetre al Consell fer els nomenaments del Tribunal Constitucional, ja que el veto que se li havia imposat mentre estigui en funcions també incloïa la designació dels dos magistrats de l’òrgan de garanties que li corresponen en el terç pendent ara de renovació. Si el CGPJ no nomenava els seus, resultaria si més no qüestionable que l’Executiu pogués elegir els dos que li toquen.

Aquesta renovació del Constitucional resulta d’especial importància per al Govern de Pedro Sánchez, perquè amb ella canviarà la sensibilitat majoritària del tribunal de garanties i passarà de conservadora a progressista, amb la consegüent repercussió que això pot tenir en la resolució dels recursos pendents entre els quals figuren els presentats contra la llei de l’avortament, l’eutanàsia o la mateixa reforma que limita les funcions del CGPJ.

Tot i que el Govern afirma que pot nomenar els dos magistrats que li corresponen de forma independent al CGPJ, de moment ha optat per donar un marge a l’òrgan de govern dels jutges perquè faci els seus. Aquest dijous el sector conservador del Consell va aconseguir frenar els nomenaments i es va limitar a establir les bases de com els farà quan hi hagi un consens entre els vocals de noms, amb independència del dia 13, que va ser la data que l’Executiu li va donar per procedir a l’elecció.