Laura Vilagrà, la vicepresidenta ‘in pectore’

I és que fins que CiU va voler convertir Artur Mas en el primer entre iguals dels consellers del Govern, nomenant-lo conseller en Cap, per visibilitzar la seva jerarquia com a hereu de Jordi Pujol respecte a Josep Antoni Duran Lleida, i, després, amb el segon tripartit, per donar-li també presència a Josep-Lluís Carod-Rovira, es va crear la vicepresidència, el càrrec clau en l’Executiu era el de conseller de Presidència. Xavier Trias pot testificar-ho.

Relació amb Madrid

I, en aquest context, es pot entendre que ja abans d’aquesta crisi de Govern el paper de Vilagrà fos clau. Ella ha gestionat la relació amb el Govern de Pedro Sánchez, via el seu homòleg Félix Bolaños. Tant la Comissió bilateral, amb la titular de Política Territorial, Isabel Rodríguez, per abordar temes competencials, com els treballs preparatoris de la taula de diàleg i negociació. Amb el Govern ha abordat, i aquestes setmanes aborda, sempre de manera discreta, el que els republicans van batejar com l’‘agenda antirepressiva’. Però també amb la CUP. Cal recordar que es van traspassar d’Interior a Presidència els casos en què la Generalitat s’havia personat com a acusació contra detinguts per aldarulls durant les manifestacions del procés. «Acusacions en què el Govern de Quim Torra es va personar», recorden fonts republicanes a tall de dard per als exsocis, i que Vilagrà ha anat estudiant per veure en quins casos es podia retirar aquesta personació.

A més, d’una manera sorda, és la interlocutora del territori amb el Govern. Ha recorregut bona part de Catalunya amb l’objectiu d’estrènyer relacions, amb les eleccions municipals ben a prop. S’hi ha de sumar, a més, tota la funció pública i, per exemple, la promoció de l’esport femení. Fet que explica el seu paper protagonista en tota la polèmica amb Aragó sobre la candidatura olímpica per al 2030.

Competències d’allau

Vilagrà, més enllà de conservar tot l’anterior, suma una sèrie de noves competències que, per allau, recauran en Presidència. Per exemple, la coordinació i seguiment del consell tècnic de Govern, que fins ara era competència de la desapareguda vicepresidència. Igual que les polítiques digitals que, d’ara endavant, se les repartiran Vilagrà i el titular d’Empresa, Roger Torrent. Presidència gestionarà tant el CTTI (Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació) com l’Agència de Ciberseguretat. Empresa manejarà el teixit productiu. Per posar-ne un exemple, el Mobile World Congress recaurà en l’expresident del Parlament.

Notícies relacionades

Pere Aragonès buscarà el suport de Junts als Pressupostos després de descartar el PSC

Pere Aragonès poleix el seu nou Govern amb la incorporació de perfils tècnics

De l’antiga Conselleria d’Acció Exterior, de Victòria Alsina, Vilagrà recull tot el que és Govern Obert, és a dir, la integració de les polítiques de transparència, ‘open data’ i de participació ciutadana.

Des de la Conselleria d’Economia arriba una altra carpeta molt estratègica, la Secretària de Difusió, que formalment «supervisa i coordina els serveis d’informació i comunicació corporativa» i de la «publicitat institucional». És a dir, la creació i emissió del missatge polític i la relació amb els mitjans de comunicació. En la nova cartera de Vilagrà, Aragonès també hi ha afegit la gestió de les delegacions territorials de la Generalitat. I, finalment, els Assumptes Religiosos.