La carrera judicial veu a prop l’acord sobre el CGPJ i confia en un canvi en la llei d’elecció

La renovació del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i del Tribunal Constitucional està a punt de tancar-se amb gairebé quatre anys de retard. El Govern i el Partit Popular acaricien un acord que podria anunciar-se en les pròximes hores o com a molt tard durant aquests dies.

En dues ocasions més ha estat a punt d’aconseguir-se –a la tardor del 2018 i a l’estiu del 2020– i va saltar pels aires. Però ara la dimissió del president del Tribunal Suprem i del CGPJ, Carlos Lesmes, que ha deixat el Poder Judicial escapçat, i les contínues trucades a un pacte de Brussel·les, han fet Pedro Sánchez i Alberto Núñez Feijóo entrar en raó.

Les negociacions que porten entre mans Félix Bolaños i Esteban González Pons avancen i ho fan entre un gran optimisme sobre la seva culminació. La prova més gran és que es perceben de forma positiva per amplis sectors de la carrera judicial, si bé en el CGPJ, tot i que aplaudeixen les converses, reaccionen amb cautela. Lamenten, en tot cas, que la dimissió de Lesmes hagi sigut necessària. «N’hi ha d’altres, molt més culpables, que haurien d’haver dimitit abans», apunta un vocal.

Una minoria sí que té la impressió que el pacte arribarà en els pròxims dies davant una majoria de membres del CGPJ consultats que es limiten a reconèixer els avenços, ja que fins aquest dilluns, quan es va produir la renúncia de Lesmes, les negociacions estaven trencades. Si bé admeten no saber fins on arribaran les converses entre l’Executiu i el PP. «Les experiències passades no són bones», reconeix José María Macías, del sector conservador de l’òrgan.

Altres fonts assenyalen que no creuen que Lesmes hagués dimitit d’estar «tan aparentment pròxim l’acord», per la qual cosa sentencien que el ja expresident mai va ser un obstacle per a la renovació. «Els motius reals segueixen allà», apunten.

En tot cas, molts veuen que l’hermetisme de les negociacions pot ser un signe que progressen. «No arriba res, ni en un sentit ni en un altre, però la situació és crítica i seria inconcebible el contrari», apunta a aquest diari María Jesús del Barco, portaveu de l’Associació Professional de la Magistratura, majoritària en la carrera. 

Per a altres membres de la carrera judicial, tanmateix, tot és encara bastant incert, i afegeixen que a més es faran passos «de cara a reformar» el sistema d’elecció dels vocals, limitant el poder del Parlament.

Fernando Portillo, president de Fòrum Judicial Independent (FJI), assenyala, per la seva banda, que la dimissió, com a gest per obligar els partits a renovar, s’esgota en si mateixa. «Cal recordar que Lesmes no ha dimitit per una cosa que hagi fet o deixat de fer, sinó pel que no fan els partits polítics –afegeix–. Així que continua estant a la seva mà trobar o no punts de trobada».

Per aquesta raó, des d’aquesta associació qualifiquen la decisió del president del CGPJ d’irresponsable. «Una vegada Lesmes renuncia, la força del gest decreix així que passen les hores i si els partits, pujats en un tsunami de la renúncia, no són capaços d’arribar a acords, l’esmentat gest quedarà a tranquil onatge de fons que no canviarà res», apunta. 

Ascensión Martín, portaveu de Jutgesses i Jutges per a la Democràcia (JJpD), sí que mostra la seva confiança que el tema es resoldrà i es remet al comunicat que van emetre aquest dilluns instant a més dimissions de vocals que permetin renovar d’una vegada un òrgan mancat de legitimitat a l’haver passat ja gairebé quatre anys des que va concloure el seu mandat.

Bolaño i Pons, reunits

Al marge de certeses i dubtes, els mateixos protagonistes de la negociació estan llançant senyals que l’acord és a prop. I tant l’hermetisme amb què es desenvolupen les converses com la voluntat unànime del Govern i del PP, de no dir res que incomodi l’altre, avalen aquesta sensació. Des de Gñenova corroboren que volen ser «prudents» i asseguren que «no podem avançar res». «Vam quedar amb Pedro Sánchez que no ho faríem i ho respectarem». Però Feijóo sí que va revelar ahir dilluns, en un col·loqui organitzat per ‘El Mundo’, que «crec que estem amb aparences de possibilitat que això pugui arribar a bon terme».

De fet, fonts coneixedores confirmen que Bolaños i González Pons van estar reunits aquest dimarts. El líder popular assegura que la seva petició de canviar la llei d’elecció del CGPJ per despolititzar els nomenaments i els jutges i magistrats tinguin pes en l’elecció dels jutges en el futur, té el vistiplau del president del Govern. Però, va precisar, que no es faria fins d’aquí uns mesos i que aquesta seria la concessió del PP en aquest assumpte.

«Possibilitat real d’acord»

En el Govern exhibeixen la mateixa positivitat però no ofereixen ni un sol detall sobre com es resoldran les diferències entorn d’aquesta modificació legislativa, a la qual sempre s’han oposat. A la Moncloa insisteixen que no han canviat de postura, malgrat que públicament ja no ho rebutgen de forma categòrica. Assenyalen que la negociació evoluciona «sense condicions» i igual com Feijóo són optimistes. «Hi ha una possibilitat real d’arribar a un acord», indiquen. Públicament tampoc s’amaguen. La portaveu de l’Executiu, Isabel Rodríguez, va destacar que «després de quatre anys estem avançant» per aconseguir un pacte. «L’estem forjant», va remarcar. 

L’impuls a les negociacions es va produir aquest diumenge, a última hora de la tarda, quan Lesmes, va fer pública la seva intenció de formalitzar la seva dimissió l’endemà davant la falta d’avenços en les converses entre el Govern i el PP. Aquest anunci va portar Pedro Sánchez a posar-se en contacte amb Feijóo aquell mateix dilluns. La mateixa trobada ja era un senyal que alguna cosa començava a moure’s en un assumpte que fa gairebé quatre anys que està bloquejat.

Notícies relacionades

Primera denúncia davant la fiscalia a BCN per tortures policials en la Transició

El Banc d’Espanya calcula que la dana restarà dues dècimes al PIB

Un i altre –el president del Govern i el líder de l’oposició– estan totalment concernits en el cop de porta de Lesmes i en les reiterades crides de Brussel·les. En la recent visita del comissari de Justícia de la UE, Didier Reynders, va deixar clar que s’havia de renovar el Consell i «immediatament» canviar la llei. Per tot això la reunió no podia ser debades. 

I això és exactament el que va succeir. Després de tres hores de trobada, en les quals a la meitat es van incorporar Bolaños i Pons, les compareixences de tots dos, mesurades i amb certa sintonia, van abonar que es donava una nova oportunitat a la negociació. Des de les dues parts s’admet ara que el pacte es podria tancar en qualsevol moment.