Les Forces Armades necessiten 20.000 militars més per evitar el seu bloqueig

Espanya només compta amb 21 experts en actiu capaços de manejar un Eurofighter. Després de lustres de retallades pressupostàries des de la crisi de la bombolla, la falta de personal especialitzat és el principal problema a què s’enfronta avui l’Exèrcit de l’Aire i de l’Espai. Els seus comandaments calculen que necessiten ja mateix 5.700 professionals per mantenir l’operativitat que exigeix la vigilància 24/7 d’un espai aeri de 2,2 milions de quilòmetres quadrats i les missions a l’exterior. Altrament, la defensa aèria «pot quedar molt tocada», adverteixen fonts d’aquest exèrcit.

El cas de la Força Aèria és el més urgent, però no l’únic. En totes les Forces Armades hi ha una manca mínima de personal de prop de 20.000 militars, la suma de les necessitats admeses a aquest diari per alts oficials dels tres exèrcits.

Falten tant membres de tropa i marineria com, i és una aresta del problema, sotsoficials i oficials especialistes. El temps no corre a favor: formar un pilot de combat per portar un Eurofighter costa un mínim de cinc anys. El problema s’agreujarà

quan naveguin els nous submarins de l’estirp de l’S80, o quan, per exemple, en el procés de modernització emprès per Defensa siguin part de l’arsenal la internet de les armes i la intel·ligència artificial.

La demanda per a la «plena operativitat» es reparteix en 12.000 militars de Terra, els 5.700 peremptoris de l’Exèrcit de l’Aire i 4.000 militars i 2.700 civils que demanen a l’Armada.

En tropa i marineria (de soldat a caporal) el sostre de personal de les Forces Armades ha descendit dels 86.000 el 2010 fins a 79.000, el màxim que la llei permet fins al 31 de desembre pròxim.

Escassetat de personal

Escassetat de personalLes fonts consultades en els tres exèrcits indiquen que Terra ha perdut 7.000 places en aquest període, 5.000 l’Aire i 2.393 l’Armada. A Terra la demanda és «relativa». L’adjectiu el posa un executiu de Defensa: «Depèn de l’ambició que tingui cada govern», explica sobre un exèrcit que rota les seves millors unitats per les missions OTAN i la UE amb estret marge de reemplaçament. És una de les raons de l’intens ensinistrament exterior dels militars espanyols.

Algunes unitats d’elit, com la Brigada Paracaigudista, tenen operatius a no més d’un 70% dels soldats que preveu la seva planificació moderna: 500 paracaigudistes a cada batalló... dissenyat per a 700. Són 3.000 en total.

A l’Armada el fenomen proporciona un altre mal de cap als almiralls: l’escassetat de personal militar converteix la conciliació familiar en un problema. «No es poden limitar els drets laborals de les i els mariners, però això implica que el comandant d’un barco no té tota la seva tripulació allistada per a qualsevol necessitat ni per a sortides prolongades –explica un alt oficial de

l’Armada. I en un barco, quan en falta un, es carrega molta feina als altres». De mitjana, a cada tripulació un 10% s’acull a mesures de conciliació.

Defensa, en qualsevol cas, incideix en les mesures de conciliació per fer més atractiva l’ocupació militar. El Consell de Ministres va aprovar aquest dimarts un reial decret que facilita la vida a parelles de militars amb destí a illes diferents, o a pares de fills menors de 12 anys que no podran ser destinats forçosos quan els quedin tres mesos per passar a la reserva.

Desquadrament

Desquadrament«En les crisis econòmiques acudeixen més els joves a les casernes que quan l’economia va bé», comenta un veterà de l’àrea de reclutament de l’Armada. Però aquesta no és la raó de la sostinguda manca de personal a les forces que aquest 12 d’octubre desfilen a la Castellana de Madrid; no ho és tant com les retallades en la despesa que han mantingut Espanya vuit dècimes de PIB per sota del seu compromís amb l’OTAN.

I novament on es fa més evident el problema és en l’Exèrcit de l’Aire i de l’Espai, segons fonts d’aquesta arma. La seva plantilla és el 17% de les Forces Armades espanyoles, quan al Regne Unit serveixen a la Royal Air Force un 22% dels seus militars, i són un 22,7% a França i un 27,09 a Alemanya.

Solucionar el desquadrament i col·locar la Força Aèria en un 25% dels exèrcits espanyols suposaria augmentar una plantilla que el 2008 era de 28.000 militars i avui és de 23.000. En aquell període les missions s’han multiplicat: no només la vigilància perpètua de la península, les illes i el mar propi, també la projecció de força que han suposat les missions exteriors de policia aèria a l’est d’Europa i l’Àfrica o, fins i tot, el canvi climàtic: aquest tràgic estiu d’incendis forestals els pilots de l’Exèrcit de l’Aire han portat avions bombers tres vegades més que el 2021.

Afligeix a més aquest exèrcit un problema endèmic: la fuga de personal capacitat quan compleix el seu compromís de permanència de 12 anys després de sortir de l’Acadèmia General de l’Aire. «Hi ha hagut anys que han marxat 40 pilots i controladors», relata un dels oficials consultats.

Fuga de talent

Fuga de talentLa pèrdua d’experts és també freqüent a l’Armada, amb una hemorràgia de 120 civils a l’any que troben altres llocs de treball, una important pèrdua de talent i experiència, explica l’esmentada font naval.

La xifra és dura per a una força que allista 26.600 persones, amb un màxim autoritzat de 20.940 militars. Avui l’Armada té en actiu 20.530 mariners, amb gairebé 3.000 apartats del servei per cursos o altres situacions especials. En queden 17.505 de disponibles (dèficit del 17%), però no tenen prou suport civil, essencial a l’Armada: estan actius 2.270 treballadors civils... de 5.000 que el planejament general considera necessaris.

Per la seva banda, Terra mira de mantenir l’equilibri d’estructura dels seus 68.674 components, dels quals un 10% són oficials, un 20% són sotsoficials (múscul cardíac d’aquest cos) i un 70% tropa.

Del total, un 78% són membres de la Força; un 16% està en l’estructura de Recolzament per Força, i un 6% treballa en estructures de Quarter General.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

L’edat mitjana dels seus professionals és de 34,1 anys. No són els més més grans de les Forces Armades, però sí que tenen un problema afegit d’experiència a futur: l’acumulació any rere any dels que acaben la seva vida militar per complir 45 anys.

Defensa abona una prestació de 600 euros a aquells de més de 45 que han deixat les files i no tenen una feina pública (sí que poden cobrar-la els que no tenen feina o troben una feina en el sector privat). En l’actualitat són 1.800 perceptors, que ja impliquen prop de 15 milions d’euros a l’any de càrrega per als comptes del ministeri que dirigeix Margarita Robles. En cinc anys, la factura anual serà de més de 50 milions, auguren les fonts consultades. I en tres lustres, el cost pot arribar a un eurofighter a l’any.