Secrets de Palau sense Lesmes

A Espanya hi ha senyals clars que la pandèmia de la covid pot estar a punt de ser història. Una d’elles és que la Casa Reial hagi tornat a organitzar, després de dos anys d’excepció a la regla general, una desbordant recepció al Palau Reial amb periodistes inclosos entre els centenars de convidats per commemorar un altre 12 d’octubre, Dia de la Festa Nacional. Calor, salutació tradicional mà a mà per part dels Reis i gel hidroalcohòlic abans d’accedir als salons en els quals els canapès conviuen amb els grupets. 

Alguna mascareta va poder veure’s ocultant part del rostre dels seus portadors, sí, però la gran majoria dels presents buscava la proximitat de finestres i balcons més per les atípiques altes temperatures de la jornada a Madrid que per qüestions de ventilació preventiva. El temor del virus, vista la proximitat amb què uns i d’altres parlaven –¡i a fe que parlaven molt entre si!–, és aigua passada. ¿Que de què xerraven? Doncs de qui no era allà, Carlos Lesmes, dimitit president del Consell General del Poder Judicial, i de les conseqüències d’aquesta absència: la negociació represa entre el Govern i el PP per intentar resoldre la vergonyant situació de bloqueig que viu la justícia espanyola.

Si finalment hi ha pacte o no, dependrà que els dos partits majoritaris sàpiguen estar a l’altura d’unes circumstàncies que han arribat massa lluny. Aquesta vegada es negocia «seriosament», segons paraules literals del ministre de Presidència, Félix Bolaños, qui amb gràcia aconsellava aquest dimecres a un dels seus companys de gabinet, Miquel Iceta, que mesurés el nivell d’influència de la qual gaudeix (o almenys que se li reconeix) en virtut dels grupets dels quals és protagonista en esdeveniments com el de Palau. Si aquest és el mesurador, Bolaños figura en la ‘high class’ dels totpoderosos.

«Progressa adequadament»

Sobre l’acord entorn del poder judicial que aquest ministre està buscant teixir amb el popular Esteban González Pons, va apuntar en una xerrada informal amb la premsa que ell no és procliu a cantar victòria fins que el fruit d’un suposat acord sigui publicat en un ‘BOE’, però que admet que les converses progressen «adequadament».  

Amb aquest llenguatge propi de qualificacions escolars es va acomiadar Bolaños dels periodistes, no sense abans advertir-los que es disposava a creuar un pleníssim saló a la recerca del líder de l’oposició, Alberto Núñez Feijóo, per saludar-lo. Tot un símptoma que existeix un esperançador punt d’inflexió (la realitat dirà si efímer o no) en les relacions PSOE-PP, davant el resignat picament de peus (se sent, però de poc serveix) de Podem, la ja habitual posició de voler ser la Suïssa governamental de Yolanda Díaz i el mosqueig dels líders de Vox.

El cas és que també Núñez Feijóo va ser presa de les preguntes dels mitjans, sense micròfons ni càmeres pel mig, a la recepció dels Reis. Experiència en esquivar la premsa en aquests grupets acumula, sens dubte, però fins ara ho havia estat fent com a president de Galícia i no del PP –aquest any el baró territorial amb més ganxo en la celebració va ser l’andalús Juanma Moreno. Feijóo també va mostrar moderat optimisme quant a les possibilitats de poder desbloquejar el CGPJ no trigant gaire. El seu partit sempre ha defensat que la reforma de la llei orgànica del Poder Judicial que comporti un canvi de model ha d’anar al lot negociador. Però el president, Pedro Sánchez, li resta pes a la urgència d’aquesta reforma que, segons va puntualitzar, el cap del PP no va posar com a condició en la seva última cita. 

Enquestes, sedició, esbroncades i abraçades

És el canvi legal que demana el PP o l’alternativa que s’acabi oferint des del Govern, i no els noms per al Poder judicial, el que ocupa els negociadors. Almenys això és el que s’intueix de l’encreuament de d’informació de grupets diversos amb el del president Sánchez, qui a més de valorar la negociació amb els populars, va tenir temps de presumir de gabinet de ministres i d’autoaugurar-se un millor resultat electoral que la tendència que mostren els socialistes, actualment, en els sondejos.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

El també líder del PSOE, a preguntes dels periodistes en grupets, es va mostrar disposat a reformar el delicte de sedició, malgrat que no veu prou suport al Congrés, en aquests moments, per poder aprovar-la. S’ha de recordar que ERC i Junts acaben de trencar com a socis en el govern de la Generalitat de Catalunya. ¿I el seu incident de la desfilada militar arribant tard i fent esperar els Reis? ¿Ho va fer per evitar les esbroncades? A això va respondre al·legant que ell va sortir del cotxe quan li van dir que ho havia de fer. Vaja, que és un manat en aquestes qüestions...

Com a colofó, la gran abraçada en la qual es va fondre Sánchez amb el seu exministre de Cultura, el presentador i escriptor Màxim Huerta, que va dimitir una setmana després d’haver jurat el seu càrrec, el 2018, quan es va descobrir que havia comès frau fiscal. Vista la força de l’abraçada, la responsabilitat ministerial va durar poc. L’afecte, perdura.