Els 5 desafiaments de la ‘tardor calenta’ del Govern de Pere Aragonès

L’alta inflació obliga les administracions a actualitzar els seus comptes. També la Generalitat. Els nous Pressupostos per al 2023 eren l’objectiu de Pere Aragonès per a aquesta tardor i, després de sis setmanes de crisi oberta en el Govern, ha tornat a situar-se a dalt de tot de la llista de prioritats del president. 

El gruix dels Comptes ja han sigut traçats per l’exconseller Jaume Giró i el mateix Pere Aragonès. Uns Pressupostos que, per cert, reguen generosament aquelles porcions del territori sota l’alcaldia de Junts. Més que les d’ERC.

Els republicans volen fer servir aquesta carta com un element de pressió més, enfortir el debat intern postconvergent i insuflar ànim a aquest 42% de militants que van advocar per mantenir-se en el Govern.

A Junts, el sector borrasista mira de mediar perquè es compleixi la seva profecia, és a dir, que s’estan posant els fonaments d’un nou tripartit. Per a això és imprescindible foragitar ERC als braços del PSC. I ERC ho sap i fuig com un gat escaldat.

Dissabte, Oriol Junqueras va dir que, amb el PSC, ni a la cantonada. Aragonès, dimarts, no va ser tan taxatiu. En les pròximes setmanes veurà si hi ha una primera fissura en la bicefàlia republicana o bé, tan sols, l’ús de matisos segons el càrrec de cadascú.

El desenllaç, si ERC aconsegueix aprovar els Comptes o bé s’acull a una pròrroga, es produirà a menys de mig any de les eleccions municipals. Per tant, allà hi confluiran la pressió dels alcaldes de Junts que miren de garantir-se una reelecció, les pors d’ERC de fotografiar-se amb el PSC poc abans de la campanya on volen arrabassar part delpoder metropolità al mateix PSC i la nostàlgia de Junts davant la qual pot ser la seva última estada sota el focus mediàtic abans de caure en el desèrtic oblit de l’oposició.

A la taula de diàleg i negociació sobre el conflicte entre Catalunya i l’Estat li queden dos mesos i mig de vida abans d’extingir-se o, com a mínim, hibernar. L’electoral any 2023, en què ERC es juga ser o no el partit hegemònic i el PSOE la seva continuïtat a la Moncloa, fa que el 31 de desembre s’esvaeixi aquest fòrum.

A la ment dels republicans hi ha, en un futur, reobrir-la o crear-ne una segona edició, però fins que aquesta nova finestra es generi, ERC prioritza la practicitat. Sabent que l’abordatge de l’exercici del dret a l’autodeterminació a la taula és una quimera, anteposen els èxits en matèria de desjudicialització o el que ells van batejar com l’agenda antirepressiva. I novetat respecte a les dues últimes reunions de la taula, el Govern hi enviarà una delegació completa. Ara sí, tots els consellers combreguen amb aquest fòrum.

Dos punts té aquesta agenda. El primer és la finalització dels processos judicials oberts al Govern i el ‘sottogoverno’ català del 2017. Aquí hi entren des del judici acabat de celebrar al que va ser president del Parlament, Roger Torrent, i la seva mesa fins a les causes obertes encara per l’1-O, com les de Josep Maria Jové i Lluís Salvadó.

El segon punt és la reforma del delicte de sedició del codi penal. Europa ja ha emès diversos missatges (també judicials) que la tipificació d’aquest delicte a Espanya és pròpia d’un altre segle. Un delicte amb un càstig que a Espanya  frena el retorn, per exemple, de la secretària general del partit republicà, Marta Rovira. Pere Aragonès ha asseverat diverses vegades que abans d’emprendre un altre embat contra l’Estat cal rescatar totes les peces que encara estan sota les urpes de la justícia. No deixar ningú enrere, com el cos de marines dels Estats Units.

La falta de suport parlamentari és l’autèntic punt feble del nou Govern d’Aragonès. I una promesa que cada votació a la Cambra es pot convertir en un Vietnam, a la manera que la mateixa ERC li va generar a Pedro Sánchez al Congrés, quan va explotar el ‘Catalangate’. Més enllà dels Pressupostos, que els republicans consideren que van a part perquè, al cap i a la fi, els van elaborar els mateixos postconvergents, qualsevol mesura legislativa haurà de comptar amb una àmplia tasca de seducció, negociació i pacte. Externalitzat el procés, ja sigui a la taula de negociació amb l’Estat, ja a sigui a la via canadenca, les úniques opcions d’èxit i estabilitat dins del Parlament per a Aragonès passen per centrar-se en mesures de caràcter econòmic i de la nova economia per poder entabanar els comuns i, fins i tot, el PSC, si aquest manté la seva oposició merament constructiva.

El principal dubte és si en els pròxims mesos abans de les pròximes eleccions, que sembla difícil que no siguin anticipades, si bé no immediates, els republicans aconseguiran que els postconvergents suavitzin la seva oposició que sembla d’assetjament i demolició. I és que qualsevol opció de Junts per sobreviure a la travessia al desert a què ells mateixos s’han exposat passa per vèncer ERC a les urnes.

Des que ERC va donar suport a la moció de censura de Pedro Sánchez, el 2018, es va iniciar una col·laboració amb el PSOE a Madrid, revalidada amb el vot favorable en la investidura i dos Pressupostos, a més de diverses lleis clau. També hi ha hagut ruptura de vaixella, amb la reforma laboral i els Pressupostos del 2019, el fracàs parlamentari de la qual va donar peu a les últimes eleccions. Per a ERC ara és el moment de rendibilitzar en forma d’èxits per mostrar a la campanya de les municipals, i en les que vinguin, aquesta col·laboració. Èxits que passen, evidentment, per la taula de diàleg, però també per les qüestions sectorials. En la negociació dels Comptes per a aquest 2022, ERC va centrar les contrapartides a exigir en l’ús del català en l’audiovisual. Per a la negociació dels nous Comptes (tan important per a Sánchez, com són les catalanes per a Aragonès) ERC aspira a fer valer la seva força no només per aconseguir avenços en l’«agenda antirepressiva», sinó també en matèria competencial.

En les reunions de la Comissió Bilateral fetes (dues) els avenços han sigut mínims. No ja en assumptes tan transcendents i llaminers mediàticament, com el traspàs de Rodalies, i el mateix traspàs de la gestió de l’aeroport del Prat, sinó en altres de menys aparents, com les competències en Salvament Marítim.

I, de fons, l’etern dèficit inversor de l’Estat a Catalunya al qual se suma, per acabar-ho d’adobar, el nul índex d’execució de les obres que es pressuposten. En la reunió d’aquest dimecres es va debatre sobre aquest 16% d’execució d’aquest 2022, al qual s’afegeix el 36% del 2021.

La proposta que va llançar el mateix Aragonès en el debat de política general de l’última setmana de setembre és la mostra evident que els republicans no estan per esperar res ni ningú. Ni desitgen un estat major que usurpi les decisions executives del Govern ni tenen esperança que Junts proposi un pla per aconseguir la independència que surti de la declaració retòrica de respectar el mandat de l’1-O. Per no esperar, ni es paren a la recerca d’una majoria parlamentària que els doni cobertura. Dit d’una altra manera, a la trinxera independentista ERC està sola, motiu pel qual ha aixecat la mirada i mira d’arribar a una majoria més àmplia, que ERC xifra en el 80% de partidaris de solucionar el conflicte polític mitjançant un referèndum. Amb l’important suport per a ERC, tot i que escàs numèricament, dels comuns, atès que el PSC es manté molt allunyat de qualsevol mesura que pugui derivar, per decantació, cap a una ruptura de la unitat territorial, Aragonès es proposa iniciar una onada institucional i ciutadana que dibuixi les condicions en què s’hauria de portar a terme aquest referèndum. I posar aquest full de ruta davant del PSOE a la taula de negociació (el PP ni hi és ni se l’espera a tal fòrum de diàleg, almenys, en aquesta dècada). ¿En quin? Evidentment en un altre que no és l’actual. 

Establert l’objectiu en un referèndum pactat, pensen al Palau de la Generalitat, ja no es pot crear cap estat major que actuï d’esquena a l’Estat, ja que ja no es rema cap a un acte unilateral. La direcció recau en el president i, per tant, la via canadenca, que haurà d’implicar necessàriament algun nomenament, s’impulsarà des del mateix Executiu.