Meritxell Serret: «La repressió no m'aturarà. La inhabilitació, quan arribi, arribarà»

La gran assignatura pendent de l’independentisme és obtenir la simpatia de la comunitat internacional. Com és més fàcil obtenir-la, ¿des del Govern o des de l’anomenat ‘exili’?

M’agrada parlar de credibilitat i reputació. Aquest departament ha de contribuir a reforçar totes dues. Hauria de ser una perspectiva global, però els agents que es reconeixen són les institucions, el Govern i el Parlament.

S’encarregarà d’una conselleria que ha estat sota el focus de l’Estat. ¿Haurà d’anar amb peus de plom? 

La repressió no ens aturarà perquè aquest Govern té unes competències i una vocació d’assumir responsabilitats i no deixarem de fer-ho. Hi ha persones molt vàlides afrontant processos judicials, però això no ens pot fer abandonar el desplegament complet de les competències que tenim. 

Vostè ha sigut la primera dels polítics que ha tornat a Espanya després d’haver-se’n anat a l’estranger el 2017. Després ha seguit els seus passos Anna Gabriel. A diferència dels seus companys, no ha estat en presó preventiva. ¿Això és fruit de la taula de diàleg?

El context, des del 2017, ha canviat. La repressió més dura ha canviat perquè s’ha fet evident internacionalment que s’han estat vulnerant drets. I, quant al meu cas particular, és diferent en el moment en què soc a Brussel·les i no se m’envia una euroordre, com a la resta de companys, perquè en la base de la prova d’acusació, que és la sentència del judici del procés, no hi ha elements que em vinculin a la malversació. 

No esmenta la taula de diàleg.

Pot ajudar a fer el canvi del context però una altra cosa és el cas judicial concret.

Està acusada d’un presumpte delicte de desobediència i la fiscalia li demana una multa de 12.000 euros i una inhabilitació d’un any.

Estic preparada en el sentit que intento que no m’afecti. La meva estratègia davant la repressió ha sigut d’intentar desenvolupar-me, que la repressió no m'aturi. I quan arribi, arribarà.

 ¿Qui gestionarà la part internacional de la via canadenca? ¿La seva conselleria? ¿Algú extern que ha de ser nomenat?

 L’acord de claredat és un compromís d’aquest Govern cohesionat i es farà de manera coordinada entre tots els departaments.

¿Escòcia continua sent la referència? L’independentisme escocès és el que ha portat als tribunals el conflicte polític.

Al món hi ha diferents processos independentistes i cada un té les seves singularitats. El que tenim en comú amb els escocesos és aquesta vocació de resoldre el conflicte democràticament. Després el camí que segueix cada comunitat depèn del seu context. Cadascú fa el seu camí.

La seva predecessora va dir que la moció aprovada pel Parlament en la qual s’afirmava que Israel aplica en alguns territoris ocupats de Palestina un «crim d’apartheid no representava els catalans i tampoc la posició del Govern. ¿Ho comparteix?

El que es va aprovar al Parlament és legítim. Però evidentment el Govern té dret a mantenir relacions obertes. Com a Govern hi ha un compromís ferm en la defensa dels drets humans a tot arreu.

¿I quines relacions ha de mantenir el Govern amb Israel? Tenint en compte, per exemple, els casos d’espionatge amb tecnologia israeliana.

Hi ha una sèrie de treballs sobre el Catalangate i ja veurem fins on podem arribar. Relacions amb Israel n’hi ha i n’hi haurà. Després hi ha els objectius d’aquest departament que estaran sempre lligats a la defensa dels drets humans

El pla Més Catalunya al Món pretén que la Generalitat passi de tenir representació institucional en 44 països a 63 i de 14 a 20 delegacions. ¿Assumeix vostè aquest pla?

L’assumeixo i tinc molt clar que les delegacions són una peça fonamental per guanyar aquesta credibilitat i reputació.

¿Quin paper ha de tenir el Consell per la República (CxR) en l’estratègia internacional?

Compto amb tota l’estructura del departament i les delegacions. A més hi ha la xarxa d’oficines d’Acció, l’Institut Ramon Llull, de Prodeca... I després tenim un entorn i s’ha de mirar com establim sinergies per reforçar l’acció del Govern. Hi ha el CxR, però hi ha moltes altres entitats que fan acció exterior. Si hi ha alguna línia de treball en la qual puguem coordinar-nos amb el CxR, es mirarà.

¿La sortida de Junts del Govern ha modificat la mirada del Govern cap al CxR?

Hi havia un acord de Govern amb Junts que, referent a la reforma del CxR, no es va complir. I tampoc hi havia en aquest pacte una concreció sobre el que s’havia de fer.

Notícies relacionades

L’exconsellera fugida Serret s’entrega al Suprem

Meritxell Serret torna al Govern a l’espera de judici

¿Ha detectat si les informacions sobre les relacions de l’entorn de Carles Puigdemont amb el Govern rus han perjudicat la imatge de la causa independentista?

Em reafirmo en el que vaig dir al seu dia que la vocació de la societat catalana és europeista i el Govern sempre ha tingut clar que volem ser un soci actiu dins del projecte de la Unió. I continuarem així.