Rafael Mozo, el president inesperat del Poder Judicial

Quan es va renovar el Consell General del Poder Judicial ningú hauria apostat res perquè Rafael Mozo acabés assumint la seva presidència de l’òrgan de govern dels jutges. Tampoc el 2018 quan hauria d’haver sigut renovat. Tanmateix, aquest dijous, aquest magistrat serà qui substitueixi el dimitit Carlos Lesmes per la mera raó que és el vocal que té més edat, després de la jubilació de Rafael Fernández Valverde, que va ser qui va presidir el constitutiu fa nou anys.

Membre de la tercera associació en nombre d’afiliats, la progressista Jutges i Jutgesses per a la Democràcia, Mozo ha sigut un dels tres vocals designats interlocutors en les converses mantingudes per mirar de nomenar els dos magistrats del Tribunal Constitucional que corresponen a l’òrgan de govern dels jutges.

Tot i que en ocasions no ha votat amb el nucli dur del sector progressista, els que el coneixen el consideren «discret», però alhora «amb mà per organitzar la tasca» dels vocals del Consell proposats pel PSOE. 

Pròxima jubilació

Es jubilarà com a vocal el juliol de l’any que ve, tot i que això no vol dir que hagi de deixar la presidència, si aleshores encara no hi ha acord entre els principals partits per procedir a la renovació de l’òrgan, perquè hi ha precedents de presidents que van seguir sent-ho una vegada sobrepassats els 72 anys previstos com a edat de jubilació màxima per als magistrats.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

El seu actual destí el va adquirir sent ja vocal del Consell, en previsió del relleu que havia d’haver arribat el desembre del 2018. Per antiguitat va ser elegit magistrat de la Sala Penal de l’Audiència Nacional, lloc a què no ha arribat a incorporar-se.

Fins aleshores, el juliol del 2018, i des del 1998, va donar servei a l’Audiència Provincial de Madrid. Va ingressar en la carrera judicial el 1985 i ha estat destinat a Sant Feliu de Guixols, Sepúlveda, Leganés i Madrid. Arribar a l’edat de jubilació al capdavant del Poder Judicial o havent-ho sigut en els últims mesos suposa una apoteoso difícil de rebutjar per a qualsevol magistrat.