L’anomalia catalana: Aragonès lidera el govern amb menys suport de tot Espanya

 L’actual Govern de Pere Aragonès és el més feble de tota la història del Parlament. Tanmateix, en una entrevista al programa ‘Via lliure’ de RAC1, Laura Vilagrà, consellera de la Presidència, va defensar la fortalesa del nou Executiu en solitari d’ERC insistint que, «en aquests moments, les majories són escasses a tot arreu, en altres latituds també». ¿Això és veritat? ¿Quina és la situació a les altres comunitats autònomes? ¿Quin suport parlamentari tenen els diferents governs de la Unió Europea? 

El nou Govern és l’executiu amb menys suports parlamentaris de totes les comunitats autònomes (24,44%) i se situa gairebé 20 punts percentuals per sota del navarrès (44%), la segona administració autonòmica amb menys suport legislatiu. Els partits que integren el Govern de Navarra compten amb 22 dels 50 escons del Parlament, malgrat constituir una coalició de tres formacions (PSOE, Geora Bai i Podem).

Per contra, els tres governs amb més suports a les seves respectives cambres autonòmiques són la coalició càntabra entre el Partit Regionalista de Cantàbria i el PSOE (60%) i els governs en solitari del PSOE a Castella-la Manxa (57,58%) i el PP a Galícia (56%).

 

A més, el Govern de Pere Aragonès es caracteritza per ser un executiu en minoria i format per només un partit (unipartidista), per la qual cosa s’enquadra dins el tipus de govern menys habitual entre les comunitats. Només en dues administracions autonòmiques més coincideixen amb aquestes particularitats: els executius del PSOE a Astúries i del PP a Madrid, però tots dos tenen un suport parlamentari superior (44,44% i 47,79%, respectivament).

Actualment, la forma de govern més habitual entre les comunitats autònomes és un executiu de coalició amb majoria parlamentària (6), per davant de les majories unipartidistes (4), les minories en coalició (4) i les minories unipartidistes (3), dins les quals hi ha Catalunya. 

 

 

Europa es decanta per les majories en coalició 

 

Si comparem el cas de Catalunya amb la situació dels governs de la Unió Europea, l’executiu d’Aragonès torna a ser el que compta amb menys suports al Parlament. El percentatge d’escons d’ERC (24,44%), l’únic partit que dona suport al nou Govern, està per sota de la proporció de diputats del Partit Socialdemòcrata de Dinamarca (27,37%), l’única formació que recolza el Govern de la primera ministra Mette Frederiksen. No obstant, la líder danesa ha convocat eleccions anticipades l’1 de novembre després que un dels seus principals aliats externs al govern amenacés amb una moció de censura.

 El segon govern europeu amb menys suports és l’Executiu xipriota (30,36%) i el tercer, el croat (43,05%). Per contra, els governs amb més suport parlamentari són l’Executiu de Viktor Orbán a Hongria (67,84%), el romanès (63,33%) i l’eslovè (58,89%). A Espanya, la coalició entre el PSOE (120) i Unides Podem (33), el cinquè govern de la UE amb menys suport, compta amb el 43,71% dels escons al Congrés (153 de 350).

Notícies relacionades

Un xoc i moltes espines

Recaptar tots els impostos

 

Actualment, a la Unió Europea, els executius unipartidistes en minoria com el d’Aragonès són la forma de govern menys freqüent. Només hi ha dos països (Dinamarca i Xipre) que encaixin amb aquestes característiques. En canvi, la forma més habitual de govern són les majories en coalició (11), per davant de les minories en coalició (6) i les majories en solitari (4). Bulgària, Itàlia, Letònia i Suècia no s’inclouen en el recompte perquè estan pendents de la formació d’un nou govern després de les últimes eleccions.